no fa soroll,
té els pètals replegats,
dorm el nenúfar.
L'aigua i el sol : 33 haiku, +8 anys. 2023
Text dels poemes infantils: Maite Muns Cabot
I·lustracions: Aina i Agnès Amblàs, ICRA-Art
no fa soroll,
té els pètals replegats,
dorm el nenúfar.
L'aigua i el sol : 33 haiku, +8 anys. 2023
Text dels poemes infantils: Maite Muns Cabot
I·lustracions: Aina i Agnès Amblàs, ICRA-Art
Amb motiu de la presentació del llibre Su terlazu de Oro de
Serafinu Spiggia i Manuela Marchesàn, el 7 de gener de 2004
a la Biblioteca Comunale de Orgòsolo
Es diria que Borges ha vingut amb
els seus ulls tan plens i alhora buits
a aquesta biblioteca entre muntanyes.
Hi ha un centenar de nens que, mentre esperen,
fan un soroll de fulles bellugades pel vent,
tal cop ales d'ocell, gavines, sobre
el mar d'una llengua que brum i parla
en somnis.
Després callen i escolten i aplaudeixen amb
les seves manetes de petxina, perquè a la fi
els han de donar un llibre que parla del seu
poble.
¿Quants de vosaltres parleu sard?
Ningú aixeca la mà. Les mestres diuen
«¡Tots!».
Oh, bellíssima dama que files teixits d'or
per les canyades, dona'm monedes màgiques,
les paraules diverses, ajuda'm a comprendre
el que no entenc.
Jo et donaré la cabra del meu babu*,
i el meu riure.
*En sard, 'pare'.
Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color : 36 poemes particulars i una carta cromàtica. 2011
M'estimo l'impalpable:
l'aire blau de les pedres,
l'ombra del nen que juga
sense trucs a l'escull,
l'interludi fugaç
on els ulls es fan nobles
o el soroll del silenci
que el mar antic recull.
Deixo que m'erosioni
com sosté la carícia
l'aigua encalmada i neta
damunt els còdols blancs.
I després ho atresoro.
Com tapava a la platja,
sota la tovallola,
aquells mirallets verds
que semblaven malalts.
¿Qui vigila i et guarda
i no fa mai soroll?
¿Qui s'emporta l'estona
quan descansa l'amor?
¿Qui fa frau a l'estança
i a les hores de son?
¿Qui fa cau i escalfor?
Com un guarda a la porta
que desitja silent
que no acabi aquest torn
Pau Gener Galin. Flama de bruc. 2015
Les preguntes fan soroll i el soroll fa nosa
MARIA CABRERA
Totes les atzavares
eren mortes
quan ens vam extraviar
entre les restes
del naufragi.
Va ser després
de l'apocalipsi
i lluny dels llocs
que solia freqüentar
de parets esgarrapades.
Quan eren mortes
les atzavares
vam fer inventari
de les marques de la pell
i com el Dídac i l'Alba
vam encetar el dia
amb la ferma voluntat
de regenerar l'espècie.
La mar, espectadora
límit i viatge
i encastada a les roques
la brossa
que ja no era de ningú.
Les xarxes
que ja no tenien
prou forats
per fer-nos captius.
Vaig voler
llançar-li pedres
a la mar
per mentidera
i mentidera
rebotava
pedra-bruixa
coloraines
tall coent
pes ingràvid
evidència
entossudida
en el reflex.
M'havia promès
la calma.
De: Murs de distensió
Carla Fajardo. Limítrofes. 2019
Premi de Poesia Martí Dot 2018 de San Feliu de Llobregat
La primera paraula d'infant
és ressò de bells mots de la mare;
com esbós de cançó
sense notes encara.
Melodia que amb goig sentirem
dins el cor, repicant l'esperança
que transforma en arpegi, els escrits,
per poder acompanyar tots els cants
i el punteig de la dansa.
L'espiral de sons nous
van creant pensaments
per sortir del misteri silent
cap al món dels sorolls...
Seran l'eco a les veus de la gent!
Jordina Nadal. Victòria in vitro. 1997 Pròleg de Pilar Cabot IX Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter 1995
|