Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sorra. Mostrar tots els missatges

22 de desembre 2023

El millor del fred

Mentre esperem l'estiu,
el mar i els gelats,
l'hivern també ens té
secrets preparats.

Fer un ninot de neu
no es pot fer amb sorra.
Dur un passamuntanyes
enlloc d'una gorra.

Polos, granissats
hauran d'esperar.
Millor xocolata
i pastís casolà.

Si fes massa fred
per anar en bicicleta
patins sobre gel
i guants i jaqueta!



Poemes de fred i manta. 2018

Poemes: Núria Albertí Martínez de Velasco
Il·lustracions: Mercè Galí Sanarau

22 de desembre 2022

Camí prop del mar

Asseguda a la barana
miro el mar
confondre's a l'horitzó
allà on el far
retalla un cel de nacre,
on els velers es perden,
on els meus pensaments
llisquen entre els dits
com sorra fina.



Mercè Ferrer Rundan. El temps immòbil. 2010

Selecció de textos i correcció: Lluís Lucero
Dibuixos, aquarel·les, tintes i carbonets de l'autora.

30 de juliol 2022

El roig del cel

La nit cau dolça i freda
sobre el cel de ponent,
creant ombres fosques
dins el mar serè.

Dibuixant siluetes d'ocells
als núvols tintats de porpra,
escrivint notes de silenci
que el vent s'endú lentament.

La sorra mullada
llisca sota els meus peus,
acariciant l'aigua clara
tacada del roig del cel.



Ariadna Marín Llauradó, de l'Escola Grèvol. Categoria D. 2007

Jocs Florals Escolars : Distrícte de Sant Martí : Poesia : Prosa. 2008

25 de juny 2022

Juliol

Aquest mes esclatant
ens desespera
així que un nuvolet
li va al darrera,

perquè pel juliol
tothom confia
que tindrà sol a dojo
cada dia.

Comencen les vacances
i també
l'angúnia de saber
què podem fer.

On anirem, al mar
o a la muntanya?
Qui guanyarà, la sorra
o la cabanya?

Tant se'ns en dona, és clar,
que l'important
és poder passar els dies
reposant

i jugant a pleret
sense la por
de no dur ben apresa
la lliçó.

Pel juliol tot és
felicitat,
per això l'estimem
de veritat.



Miquel Martí i Pol. Bon profit ; Per molts anys! 2006

Il·lustracions de Carme Solé Vendrell

31 d’agost 2021

Vora la mar, els pins

Muntanya avall, vora la mar, els pins
davallen fins la sorra
tan desitjosos d'entrar mar endins,
que en ells veiem el moviment de córrer;
i oïm la veu de llur desig ardent
com una torrentada,
muntanya avall cridant sobre el pendent
que s'esllangueix on se desfà l'onada.




Josep Maria López-Picó, dins,

Els arbres a la poesia catalana. 2007

Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues.

19 d’agost 2021

Primera reflexió

Lluny de les arrels dels xiprers
viure no és la pregunta.
M'he vist d'aigua i el matí l'he vist de sorra.
Massa cops m'ha calgut una resposta
com per creure que podia entrevistar la vida.
De la realitat, n'he trobat succedanis,
veritats tan fràgils que les he pogut entendre;
fràgils com jo.



Teresa Colom. Elegies del final conegut. 2005

Pr.: Marcel Fité

30 de juliol 2021

sempre neixen parets

sempre neixen parets damunt del fil
i dalles dins de l'ombra. Cada veu
d'aigua va disfressada, no sabeu
si la infantesa us torna. De perfil,
direu mentides, cent vegades, mil.
Retardareu els mots amb el correu,
fareu les ratlles tortes i el conreu
del cos cada vegada més subtil.

Les tempestes a dins dels quatre murs
amb un vaivé de pèndol desfaran
batecs incerts, ordinadors segurs.
Boira de neu sobre cabells madurs
us podrà dir, potser, que una hora és gran
i que la sorra és feta de futurs.


Felícia Fuster. Obra poètica : 1984-2001. 2010

Edició de Lluïsa Julià.

24 de desembre 2020

Més enllà de la veritat

Més enllà de la veritat,
la tenacitat: d'aquests
arbres nans i molses,
enganxats a una roca plana
que es creuen les mentides del sol i així
rebutgen / la gravetat

i d'aquest cactus, que reuneix
forces
contra la sorra, sí, escorça
dura i espines però ho fa
el millor que pot


Margaret Atwood. Política de poder. 2019

Traducció de Núria Busquet Molist
Pròleg de Caterina Riba

14 de setembre 2020

Sobre l'arena a fosques

Sobre l'arena a fosques
la lluna ha obert camins
que travessen la mar –
línies d'aigua i sal
que parteixen les ones.
Sobre les ones negres
el cel ha obert espais
que blanquegen estrelles –
lliris de neu i calç
que acompanyen la lluna.



Teresa Pascual, dins,


Reduccions : revista de poesia. Núm. 73/74, febrer de 2001, P. 60

31 de juliol 2020

Castells d'infants

De crits joiosos per carrers i places
vam omplir els jorns llunyans de la infantesa.
Sentim encara el remoreig del mar
vora les platges amb un munt de sorra.
Fèiem castells on tancàvem els somnis.
Ones suaus, amb dolces embranzides,
ens convidaven a refer de nou
la nostra tendra i bella arquitectura.
Érem novells artífexs d'un demà
sota l'escalf d'un fort sol de migdia.

                                                       
De El temps passa a Cadaqués (ETP)


Quima Jaume. Misterioses fruites. 2004

Edició: Rosa Ardid i Neus Aguado

13 d’octubre 2019

De nit

De nit em sé,
quan oblido i respiro,
aquest gemec de vent entre les branques.
I em reconec de sorra
com m'han fet 
innombrables segles de sang.

De nit reprenc
alfabets que m'escriuen
els dies que s'han fet fins ara.

Així conjuro el mot
per complaure la il·lusió
d'un moment que pot desfer-se.



De: Rails escapçats



Sílvia Tarragó Castrillón, dins,

Poetes del Maresme : deu anys d'Espais de Poesia : Alella 2008-2017. 2019
Edició: Montserrat Serra i Arenas

08 de juny 2019

El carnaval dels animals

Lenta camina
la tortuga que sempre
arriba a l'hora


Petit opercle
sobre la sorra blanca
un ull que ens mira






Haikus per a infants i lectors joves




Isabel Oliva, dins,

Edició de D. Sam Abrams

30 de novembre 2018

Vestit blau

La mar com una noia
que porta un vestit blau.

L'escuma de les ones,

faldilla amb farbalans.

T'estires a la sorra,

la beses i ai! se'n va.

Sempre tan vergonyosa,

mar, qui t'atraparà?



Jordi Boladeras. La pell de l'aire. 2007

Pròleg: Jordi Valls

18 de novembre 2018

El tresor

En la sorra,
   amagat,
hi ha un tresor
   oblidat

No hi ha dracs

   que el vigilin.
    Ni pirates
que desfilin.

 No té clau

No té pany
 Tampoc és
cap parany.

   El secret

que el fa obrir
 és que vagis
   a dormir.



Núria Albertí. Bona nit, lluna, 2017
Il.: Mercè Galí

04 d’octubre 2018

Tardor

s'atansa el fred,
és la llarga espera
de la primera pluja tardoral.
grallen els corbs en el límit dels prats,
les bardisses ja callen: se n'han anat
cap al sud els ocells.
de núvols s'enfosqueix el cel,
més angosta és la ronda de les gavines.
és tardor també per la sorra:
a les teves mans, ja no llambra.

per als adults, les primeres gotes són un signe:
tornaràs a dur sabates, tornaràs a escola.



Yael Langella, dins,

L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed: Antoni Tort Bardolet

17 de febrer 2018

Venen les matemàtiques

Venen les matemàtiques
talment com les onades
que moren a la platja.
Pots saber-ne l'alçada,
la força i la freqüència
fins que toquen la sorra
on has fixat els peus.
Tan sobtós i incessant
com aquest moviment
són els versos, però
proves de calcular-los
conscient que la tasca
és d'allò més incerta.
I vas pujant escales
de baranes polícromes
fins al lloc on l'amor
(talment com les onades)
no para d'extingir-se.



De Llibre de les meditacions, 1973



Feliu Formosa, dins,


Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992

11 de novembre 2017

La neu cobreix el circ dels segles

Neu de Núria Ramoneda a Flickr
La neu cobreix el circ dels segles.
Els nans fa temps que es mengen les paraules
i els tigres van morir d'assalts ardents.
Només les fulles guarden foc
als bancs deserts.
Espero encara el braç del trapezista,
blanc de la pols de les victòries.
Cadmis i mangres han fos els seus velluts
però jo, tot i tenir els ulls tan plens de sorra,
i els ors circumstanciats de vespres vells,
camino en direcció a la vela,
assaboreixo pors sense fluències,
m'admira el cor obert de tant confeti.



Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004
Pr.: Manuel Forcano

29 de gener 2017

Poema

Paraules que se les emporta el vent
Ones que se les endú la mar
Endins, sorra en moviment

Mirades que volen entrar
Al llibre que tinc a la mà


Helena Palau Riera
3r cicle d'Educació Primària
CEIP Josep Maria Jujol


Joc Florals Escolars : Certamen literari : Gràcia 2006, 2007

20 de desembre 2016

Distància

Mira
la meva lluna
               mora
de puntes
arromangades.
Dibuixa
un calendari
de records
escrit
       amb signes
de te verd
i sorra daurada.
Mira
la meva lluna
               mora
de terres
llunyanes.
Ara
perfila
una ciutat
on els records
conviuen
sota un cel
     amb necessitat
            d'entesa.


Lola Casas. Verd. 2008 
Il.: Agustín Comotto