Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talent. Mostrar tots els missatges

23 d’abril 2020

El mestre del silenci

El mestre del silenci
va dibuixar una arrel.
L'arrel es va estirar en arbre.
L'arbre va envair el cel
com una aquarel·la humida
i va canviar l'estació amb els seus colors.
El vent va escampar remor
de fruits transparents.
El mestre del silenci
s'ho va mirar i mirar, després,
amoïnat perquè li mancava talent,
va rebregar el full.



Kristin Dimitrova, dins,


Reduccions: revista de poesia, núm. 100, p. 99

Tr.: Eva Sableva

29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (3)

I com que és de casa bona
ja demostra gran talent
quan l'asseuen a la trona.

Posa la primera dent
i ja parla, i canta, i pinta,
rebrot del Renaixement.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

07 de maig 2014

El noble do

Banyoles - Detall del llac
                                     A Ada S. Glickman 



Puix m'heu lliurat, senyora, per amistat fidel,
un llibre de poemes del vell país del Cel,

 me n'aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,
vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

 allà seran els versos, al caire d'un safir,
fulloles i brotons moguts per un sospir.

 Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,
encara vull saber i encara desaprendre.

 Dir molt en un mig dir, seria mon afany.
I perquè passi un signe de mi damunt l'estany,

 em bastarà un palet molt lleu, color de rosa
(on, tota amagadissa, l'eternitat es posa),

 perquè em dibuixi un ròdol -a penes nat, perdut-
en l'aigua del silenci i de la solitud.



Josep Carner. Cor quiet, 1992

17 d’agost 2011

Sol a l'hivern, ombra a l'estiu

                       Per a Ferran Garcia i el Bar Horiginal


Qualsevol lloc és òptim per escriure un poema.
Soc a l'avantsala del dentista i, després, a la sala,
i sota el focus, i amb uns dits engomats dins de la
boca, penso que això és tot el contrari de la oralitat
nova.
I el Bar Horiginal es transforma en antònim de
Clínica Dental i l'escriptura en antònim de la veu.
(Sol a l'hivern, ombra a l'estiu, serà que ja
ens fem vells.)
I que si hem tingut èxit és perquè, bo o dolent,
parlem d'allò que ens passa, i això ho
coneixem bé.
En aquest escenari de rere la cuina hem après
el respecte pels pensaments dels altres
(i què sap lo bou del patiment de l'altre*)
i a estimar la cordura rescatada.
M'he cremat el canell amb la paella i el cor
amb la sospita, però, entre vosaltres, ja no soc
l'aneguet sinó un cranc entre iguals.
Per molt estrany que em sembli el món envellutat de blaus
sé que podré venir per fer-vos-en, de còmplices. I ningú
maleït per l'enveja se'ns instal·larà aquí.
I és així com perduren els somnis, per les mans
que els motlluren i disposen cerveses si calen
al talent, i que l'emoció visqui en la forma que vulgui:
erudita, pagesa, iracunda, sensual, sempre irònica.
L'absència de judicis.
Les noces de la pausa i de la parla.
"Fe-rran", "Fidel" i "confiat", venen de fe.


*Vers d'Andreu Subirats

de Poemes dedicats (Encant)

Anna Aguilar-AmatCàrrega de color : 36 poemes particulars i una carta cromàtica. 2011

11 d’octubre 2010

A Asdghig

És el teu coll altiu de marbre, avui,
a fora arrossegat pel pas dels segles,
el que, com lliri o com nenúfar bell,
fetilla els nostres cors pensarosos.

Als teus ulls brillen totes les clarors
del resplendent cel grec,
a les nines de marbre hi sorgí una ànima
pel talent del cisell.

Tendresa i vida de la teva estàtua
brollen, nada de nou, de mar humida,
les brillants gotes de la mar pregona
semblen damunt les galtes rutilar.

Però on són els teus braços, oh Asdghig?
Al mar profund?, o enfonsats a la terra?
Encar cerquen la perla preciosa de l'amor,
perquè coroni el front d'aquest món decadent.




Daniel Varujan. Terra porpra i altres poemes. 2000

Traducció de Maria Àngels Anglada i Maria Ohannesian

Introducció de Maria Ohannesian

11 de juliol 2010

Acord

Si retorneu
la joguina,
espatllada,
ens en farem
una de nova.

I la volem oberta,
lleugera i densa
com un eBook.

Al nostre gust,
perquè ens uneix,
tenim talent,
i, senzillament,
ens l’estimem.

Així, tot creant,
assumim la fecunditat
de les peces menudes.

Teresa Grau Ros