Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrasses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terrasses. Mostrar tots els missatges

23 d’abril 2016

Hostafrancs

Arribes amb la teva calma despistada
i el somriure d'aquella última mirada enverinada
mentre beses el neguit de la meva espera tensa,
quotidiana com la por que em provoquen les factures,
les fàbriques que tanquen, les grans altures,
t'asseus a qualsevol taula d'una terrassa d'Hostafrancs.

  Arribes amb la calma despistada
i cent promeses incomplertes gravades a l'esquena,
crits en aquests carrers que sagnen i supuren,
com la doble reixa del Sud,
les parets de la comissaria del districte
o una conversa que ens porta l'horabaixa
i amb ella les carícies, l'esperança, l'olor de cafè.

  Arribes amb la teva calma despistada
i deses paraules ensucrades amb tanta força,
que reviu en mi aquella estranya nosa,
posar-se al costat de qui molesta
i alçar la veu dels fets i els vells conceptes,
sentir reviure la tendresa,
veure morir el dia amb el teu pit tatuat al meu.

David Caño i Cargol. Barcelona, 2007

23 de maig 2015

Cal estimar l'origen

Persuasió d'home solidari
que aquieta l'estona amb l'intel·lecte.
S'esmussa l'hora enllà de la terrassa
mentre escandeixo aquest aplec de versos.
Ningú deu renegar del seu origen,
no hi ha demà per escatir nueses.
Què fora de la vida sense origen?
A tothom li plau de saber el principi
que fa creïble el nexe familiar;
l'envit de conviure amb el seu llinatge.
Molt trist, l'home ignorat del seu inici,
que desconeix la terra on va néixer,
que no sap mai quin pit va amamantar-lo.
L'ocàs del vespre esparpalla tanys de roses
que el plugim despentina suaument.
De tant en tant, deixo lletra i bolígraf
i miro els degotims que llisquen pels vidres.



Pere Vives Sarri. Veu postrema : poesies, 2004
Pr.: David Jou i Mirabent
Epíleg: Manuel Bofarull i Terrades

16 de maig 2015

Elegia: de les botigues...

de les botigues del carrer Canuda,
de les terrasses un capvespre clar,
dels idiomes de la benvinguda,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

21 de setembre 2014

Viatge a Núria

Vall de Núria

                    Les clares rutes del teu cos i el vent
                                a les terrasses altes de la nit.
                                                 Miquel Martí i Pol


És bell el paisatge del teu cos,
tan bell
que la llum del sol, quan s'hi reflecteix,
desprèn una flaire de complaença.
Tan bell
que els poetes novells
encara no coneixen les paraules
adients per descriure'l,
i els més avesats no gosen rimar-lo.

(Fragment)




Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997 
Pr.: Isidre Domenjó

07 de gener 2010

Em creix un llac profund...

Aprenc a ser des d'aquest fosc el silenci,
i em moc dintre de l'orba quietud
com un oreig distant i lleu.
He travessat la nit més llarga
com un estel fins néixer a la claror.
Avui soc vent en un espai trobat
enllà d'una aigua closa. L'altra riba
m'espera, i ara em rep talment un núvol d'ombres.
He tremolat devers aquest misteri
amb tot el goig del viure dintre un plor.
Em creix un llac profund a la memòria
sobre el sender novell del pensament.
I cullo a les terrasses del meu ésser
el gen del meu passat, com un tapís
trenat amb fil de temps
i amb els colors genèsics de l'aurora.
A poc a poc
pinto a la molsa del cervell
les urgències fèrtils del desig,
que sembro en l'hora màgica del so
on descobreixo un foc de llibertat,
empresonada en l'hàlit del nou viure!



Pilar Canela. Els calius del marbre. 1999

Pròleg de Josep Colet i Giralt