Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges

08 de novembre 2023

Anyada feminista

Com el vi d'anyada*,
així van ser els començaments
d'aquell feminisme protagonitzat per unes dones
que volíem trencar cadenes.

On són les companyes de viatge ?
Algunes han tastat el poder
deixant passar el cavall de Troia
dintre dels avenços aconseguits.

No vull aquestes religions sectàries
que sotmeten la dona
a un estadi inferior.

En nom de la història feminista
collim el millor fruit
perquè torni a revifar l'anyada
com a símbol del treball que hem fet
i condemnem el feminicidi en tot el planeta.


* Vi d'anyada: dit del vi tranquil o escumós
que s'ha elaborat a partir d'una collita excepcional.
Es considera que un vi d'anyada és únic.


Fina R. Palau. Sinergia = Sinergia. 2009

Llengua, notació o alfabet: Text en català i castellà

Pròleg: Lidia Falcón
Traducció al castellà: Assumpció Forcada i Àngeles de la Concha

Il·lustració de la coberta: Gudmundur Karl Asbjörnsson

24 de setembre 2022

A la meva mare

I a aquella generació de dones de raça valenta
-les de les nostres àvies- que, sense renunciar
ni a l'amor ni al treball, molt sovint feixuc,
van saber viure individualment
i lluitar col·lectivament per obrir el camí
de la llibertat de pensament i de la igualtat
d'oportunitats per a cadascuna de nosaltres.



Text de la dedicatòria de l'autora
a l'interior del llibre de poesia:


Maria Mercè Alabau. Ànima rebel. 1997

Pròleg d'Antoni Castells
Presentació de Joan Solés

09 d’abril 2020

D'infants a infants

D'infants a infants, volen com les gavines
papers de bon omplir amb mots de pau
i d'amistat llunyana però encesa
amb resplendor de tants ulls innocents.

D'infant a infant, el llapis i el bolígraf
i el compàs, a milers, xics instruments
de vida i llibertat, en mans alades
fetes per a l'amor, per al treball,

no per a la guerra inútil i espadada.
D'infants a infants, amb adults al darrere
que no han perdut de tot aquesta nena:
l'esperança, el més bell dels estendards.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis : [1965-1990]. 1990

25 de febrer 2020

Potència

Hi ha dies que et falten les forces,
et falta potència i el treball
es fa feixuc. Perds velocitat 
amb el frec dels anys.

I et preguntes
quina potència necessitaries
per arribar al final del camí
amb dignitat i d'on trauràs
el quilowatts, quan la llum
de les paraules
t'abandoni.

________________


Hay días que te faltan las fuerzas,
te falta potencia y el trabajo
se hace pesado. Pierdes velocidad
con el roce de los años.

Y te preguntas
qué potencia necesitarías
para llegar al final del camino
con dignidad y de donde sacarás
los kilowatios, cuando la luz
de las palabras
te abandone.



Assumpció Forcada. Química i física = Química y física. 2012

Traducció al castellà: Assumpció Forcada i Ángeles de la Concha

29 de setembre 2018

D'infants a infants

D'infants a infants, volen com les gavines
papers de bon omplir amb mots de pau
i d'amistat llunyana però encesa
amb resplendor de tants ulls innocents.

D'infant a infant, el llapis i el bolígraf
i el compàs, a milers, xics instruments
de vida i llibertat, en mans alades
fetes per a l'amor, per al treball,

no per a la guerra inútil i espadada.
D'infants a infants, amb adults al darrere
que no han perdut del tot aquesta nena:
l'esperança, el més bell dels estendards.




M. Àngels Anglada, dins

L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed.: Antoni Tort Bardolet

24 de maig 2018

Oda als peus

Grans o menuts,
amples o estrets,
grossos o fins,
lletjos o bells,
siguen com siguen
són tots els peus
dignes d'estima
i aplaudiment.
Som el que som
gràcies a ells:
ens fan anar
ràpids i drets
per onsevulga
que desitgem,
deixant-nos lliures
les mans per fer
treballs, carícies,
menjars, adeus...
Si no els tinguéssem
seríem serps
reptant per terra
sense més cel
que herbam i roques,
arena i fem,
o a quatre potes,
com els porquets,
sols menjaríem
el que trobés
per terra el nostre
bavós musell.
Per això un cant
de lloa, oh peus!,
us faig, encara
que els meus sigueu
menuts i grossos,
amples, lletgets,
i sempre un mal
m'estigueu fent
de mil dimonis
ben punyeters.



Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008

Dibuixos: Manuel Granell

01 de maig 2018

En la llei i en el pacte

En ce 1er mai : plein de bonheur à tous, la goutte au nez :) per Anne Arnould a Flickr
En la llei i en el pacte
que sempre guardaràs,
en la duresa del diàleg
amb els qui et són iguals,
edifica el lent temple
del teu treball,
alça la nova casa
en el solar
que designes amb el nom
de llibertat.



(Fragment de La pell de brau)



Salvador Espriu. Antologia poètica, 1978
Ed.: J.M. Castellet

27 d’abril 2018

A Picasso

El seu camí, tan llarg, tan ple,
on els anys no fan pols
perquè tot és viu.
Els colors
i les línies,
el bronze,
els blaus
i la rodona humanitat de l'argila.
El cos,
la fe,
el treball
i el testimoni.
A les seves mans que no cerquen l'aixopluc del repòs
els anys no hi fan pols.
El seu camí tan ple, tan llarg, m'admira.



Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017

25 de febrer 2018

Do del poema

          ¿A qui diré sinó a tu
l'hora plorada en la solitud invisible,
amor, on creix i calla el desig impossible,
on tot verd és nocturn i tot astre insegur,
on la set de més set fa el desig impossible?

          Tu em crides, vera amor reial!
Puc fugir: tot lligam crema en ta flama encesa;
ah, puc morir: tot fruit m'és dat en ta dolcesa!
Però resto en ta vida i neixo al que més val
des del centre secret de la teva dolcesa.

          Vivent no dels somnis d'abans
et portaré, amor, l'inefable poema,
sinó de la teva hora pura en sa tija extrema,
i del treball humil fet per les meves mans
per imitar la flor ーoh inefable poema!


De Del joc i del foc, 1946



Carles Riba, dins,

Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992
Ed.: Jordi Bacells i Albert Roig

16 de febrer 2018

La ruta de la seda

Miràvem les blavoses 
muntanyes orientals, enceses per la torxa
vivent del sol,
la suau calitja que ocultava el mar,
l'enramada on llanguien 
grans flors purpúries.
Vèiem el riu fluint, a poc a poc,
cap a les aigües blanques
i el jonc on s'afanyaven mariners
amb inútil esforç per esquivar
el balç que migpartia el seu camí,
pacient treball de l'arna
entre els plecs de la seda.
No hi havia riberes ni en els camps
s'enfilava l'arròs. El cel era un calfred
en la tempesta.

 De Les aus, 1988



Margalida Pons, dins,

Antologia i guia didàctica : dels trobadors a la poesia actual. 1992

Edició de Jordi Balcells, Albert Roig

14 de gener 2018

Futur esperançat

neix un nou dia (II) per Anna a Flickr

La lluna vessa claror platejada
sobre l'ona turgent que amaga el peix,
el de l'escata que brilla irisada
i omple la xarxa amb abundor i escreix.

Ric de la pesca, en ser la matinada,
brut de sorra i suor, de sal i greix,
el rude home de mar veu a l'entrada
muller que vetlla i fillada que creix.

Talment els fills contempla Catalunya:
cadascun d'ells o ploma o eina empunya
i del demà travessa el dubtós mur.

És el treball que comporta riquesa
l'única clau que ens obrirà amb certesa
la porta esperançadora del futur.


De Catalans en mar



Albert Pera i Segura
Mataró
Segon premi 1996




Tres anys de poesia marinera. 1999

Direcció: Vicenç Roca i Garrigó
Il·lustracions: Joaquim Budesca

11 de novembre 2017

La casa

J'imagine une rue
Casa escombrada,
casa endreçada.

Bon treball i bon semblant
fan anar la casa endavant.

La bona casa
la fan els veïns.


Dites populars catalanes, dins,

Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger

22 de juliol 2017

Elogi de la terra

La terra ferma sota el cel reposa
compacta en ella mateixa.
De tant en tant tira enlaire una alosa
(no com la mar que es regira i es queixa;
no com la mar que tota ella s'exalta)
i sols dona al vent el brancatge i les herbes.
L'ira del mar que l'onada fa alta
no la coneixen les planures serves
ni els pics i serres callades i augustes.
La terra acreix dessota brises fines
la corpulència de les fustes
(no com la mar, entre vols de gavines,
que bressa els pals en lleuger pas de dansa)
ben arrelades, adustes i fortes.
Em plau la terra pacient i santa
que a força de treball, de llavors mortes
en treu els branquillons per a complanta
del vent; per a fam, l'espiga;
la pedra per al mur; i, per l'amic, l'amiga.
La terra ferma, sí, però mai closa,
la terra ferma que sota el cel reposa.


El xiprer contraclaror 1952-1967




Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995

Ed.: Lluís Calderer, Ernest Maruny, Josep M. Massegú

31 de març 2017

També l'amor

La poesia se escribe cuando ella quiere,
                            no cuando uno quiere.
                                      JOSÉ HIERRO



El sents com un alè que crema des del ventre,
des de la llar del cos, calenta com la sang
-color innat i viu, també color de mort.
L'accelerat batec confirma dit plaer
com pluja inesperada que de la llum flueix;
podries protegir-te amb un paraigua obert,
entrar-te'n dins de casa o sota un vell balcó
esperar que amainés la saó de la pell:

Fertilitat del cor, dels ulls i del demà.

Voler canviar l'estat natural de les coses
és un joc impossible, fantàstic, irreal,
com voler fer poemes, com voler un amor;
capricis són tots dos si no vénen donats
per l'atzar del camí, pel treball de les hores.

La fosca és una selva per a podar auguris,
per conformar-nos lúcids de l'infern que vivim;
no un jardí ple de roses d'envellutada aurora,
més bé esquinçades tiges a punt per a la fi.
Tantes vegades penses de trobar la persona,
de parir uns bons versos, d'afillar-te la vida,
que mai no té cabuda un interludi obert
que ordene la certesa als buits del teu boscatge.



Isabel Garcia i Canet. Claustre. 2007


25 de gener 2017

Si em mor

Si em mor,
que el cant siga realitat,
les esperances siguen fets
i que d'altres continuen
el que nosaltres continuem.
Si em mor
- quin absurd descans -,
ja per sempre
lluny de tot el que més estime,
lluny de tot el que més vull.
Si em mor,
que el cant siga la realitat.
Si em mor,
que el nostre treball
haja guanyat.
Si em mor.
Si em mor.


Raimon, dins,

Antologia de la poesia social catalana, 1970
Ed.: Àngel Carmona



14 de gener 2017

Al meu pare

Vas treballar, edificant persones,
a poc a poc,
entreteixint els graus del sentiment
i el rigor lògic.

Vam ser companys
en temps dels ametllers en flor.
Després, ja en el ponent de Delfos,
vas escrutar l'oracle,
el ple sentit de cada cosa.

Et sento al meu costat,
les nits d'agost,
sota la llum polar de les estrelles.

M'han dit que has estrenat un nou somriure.
Dringueu, dringueu, campanes.




Xavier Renau. D'amor i de batalla, 1999



12 de maig 2016

L'educació

Mare, gràcies per la vida
Àvia, gràcies sobretot per l'educació
Sense educació, l'ésser res no valdrà
L'ésser no neix pas diví no neix pas humà
S'hi torna, se'n fa
Perquè tria la transformació
Se'n fa sobretot gràcies a l'educació
Què és doncs aquest misteri? un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball

El guitarrista no neix pas tocant
El ferrer no ha nascut pas ferrant
El metge no neix pas bo i curant
L'ésser allò que aprèn es va tornant
Allò que de cor practica constant

No, pare, l'assassí no neix assassinant
Ni el militar altres humans afusellant
El polític no ha nascut entabanant
Ni el comerciant tot murriejant
El savi tampoc no neix pas Sant
L'ésser es transforma per la pensa i la parla
Pels actes i els èxits al sarró
Pel temps però sobretot, per l'educació
Què és doncs aquest misteri? Un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball


Werewere Liking, dins, 

20 de març 2016

Una nit de primavera

Reflections per Fabienne D a Flickr
-La terra sempre veurà pluges, Andrés. La pluja
és allò que la terra està destinada a veure caure
del cel. La qüestió és deixar que caigui, però
sempre vigilant de no mullar-se'n massa.



(Fragment)


Eva Garcia-Mayers, dins,

22 de febrer 2016

LLUNA MATARESA

El sol, estrac de la jornada de treball,
lent va i se colga als peus del mont.
La lluna, s'és posada en cent i un mal,
veient la llumera del tramont:
vestit de plata, llong, fi com seda,
que sigui estiu, hivern o primavera.
Així vestida, se senteix senyora,
té una estrella a costat, per li fer de servidora.
Si la nitada és freda, pren una nuvoleta,
se l'acucuja en el runco, com una flassadeta.
Ixi, està en giro tota la nitada,
com una dona lleugera, encervellada.
Quan no se veu, si plou, o és fent-se nova,
no és povidant, és colgada en qualqui alcova.
Fa candela als enamorats, ma és discreta,
i quan se basen, li foti la riseta.
Entre un bas i un carinyo lis hi dóna una ullada
però no és petègola, la boca té tancada.
Mira, uspieja el món a sota des peus,
no la trastoca arrés, afets bels o feus.
Se n'aixeca el sol, comença el maití,
se retira de pressa: és ora de dormir.
Forses se resenteix o s'és ofesa
però la veig així.....un poc mataresa.


Anna Maria Piras, dins,

Atzur, or, verd i vermell, 2009

31 de desembre 2015

Nadala 1996

             Al Zaire i a Ruanda
            han mort milers d'innocents, i...


Encara avui, a Rio de Janeiro,
ferotgement caçats com rates, moren
els "meninos da rua" a munts. Ni els ploren;
             demografia!

Encara avui, al nostre món treballen
molts milions d'infants; nou esclavatge.
Un curt grapat d'arròs, en pac d'obratge;
            economia!

Mig món viu opulent, sens cap recança;
l'altre mig mor de fam, sense esperança;
            egolatria!

Jesús és nat, avui ja fa vint segles.
No hi hauria, seguint les seves regles,
          inharmonia!

                                      Nadal, 1996


Manuel Tosca. El Nadal i les nadales : 1981-2002. 2002