Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tremolar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tremolar. Mostrar tots els missatges

31 de desembre 2023

La petita venedora de llumins

Tarda de cap d'any
ni una ànima als carrers.
Només alguna cosa grisa i vella
d'any nou.

Tremolen de fred
les cantonades, les cruïlles
per escalfar-se s'arrauleixen,
s'enganxen a floristes ambulants
d'una pàtria estrangera.

Rams embolicats
amb paper d'estrassa
i de mala qualitat
decorat amb forats al voltant
fets per tisores autodidactes.

Igual que nosaltres quan érem nens
afamats de somnis
retallàvem quadradets
d'un diari doblegat per la meitat
i a mesura que el paper es desdoblava,
quines alegres contínues simètriques
finestretes ens obria el futur de bat a bat.

Tarda de cap d'any
ni una ànima als carrers
només finestres tancades grans grises
i una pobreta borrufada que pidola uns flocs de neu.


De: Ens hem traslladat al costat. 2007

dins el llibre:


Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020

Traducció i pròleg de Quim Gestí.

Edició bilingüe.

29 de desembre 2023

M'ha semblat sentir

M'ha semblat sentir una altra vegada
les papallones dels teus llavis
sobre la galta bullenta
i he vist les seves ales
tremolar i cremar-se en els meus.

                           Lleida, 1954



Rosa Fabregat. Estelles. 1979

04 de setembre 2023

s'estimen

massa joves encara.
i em sobta el bes.

tremolen velles branques a la rambla
i el cor remou tardors.
caldrà que escombri el pati
per veure les rajoles de l'infant
que amb mans i peus cercava fortalesa.



Francesc Garriga. Setembre. 1992

Premi López-Picó 1991

18 de febrer 2023

Després

Després d'una vesprada d'hivern
gairebé calurosa
tornar a casa i encendre el foc
és un ritual quasi precís
que no es perd
encara que les mans tremolin
i sentim, dins del pit,
la gebrada de primera hora.




Introducció: Xavier Rubert de Ventós.
Il·lustracions: Alicia Verdes-Montenegro.

31 d’octubre 2022

Hora quieta

No és cert que les paraules
poden retenir el vol
esfèric de les busques.

La flor de cirerer
vomita sang;
la rosa del desert
té arrels de pedra.

I l'hora quieta
no s'atura,
                reposa
sobre la pell del mar.

Sempre el moment
tremola al vent.



Xavier Macià. Obre les mans. 2015

Prefaci de D. Sam Abrams.

LIII Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.

12 de maig 2022

Capvespre

Al peu dels passos del capvespre
Corre una aigua clara
Del color de l'oliva,

I arriba al breu foc oblidadís.

Sento entre el boirim grills i granotes,

On tendres tremolen les herbes.


———————————————


Sera 


Appiè dei passi della sera
Va un'acqua chiara
Colore dell'uliva,

E giunge al breve fuoco smemorato.

Nel fumo ora odo grilli e rane,

Dove tenere tremano erbe.


1929

Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps. 1988

16 de febrer 2021

Llum

Crec en el captaire
que era jo mateix,
fa segles,
i en el germà bessó
d'una mirada oracular.

Dona'm la mà:
tremolo.
I envelleixo
com qui mira
un noi sense bagatge.

Ja no espero la resposta,
sinó la paciència immensa
d'escoltar.

Les raons són 
una finestra
mig oberta:
la ventada, el dolor.

El cos que rep la llum
es fa miracle.

p.54



Lluís Calvo. L'espai profund. 2020
Epíleg de Lola Nieto

Premi Carles Riba 2019

25 d’agost 2019

L'albada

Des de l'ombrívol miratge del somni
la nit s'aboca als renovats sorolls,
mentre s'escapoleix un raig pels finestrells
que desguassa en la teva pell tibada.

Tremolen flocs de llum que la paret captiva

en un desig sobtat de retornar a la nit;
llargs, els sons coneguts ens sedueixen
a recórrer els colors que el dia escampa.



Núria Esponellà. Un vent, una mar. 1994

23 d’agost 2019

El riu camina

El riu camina
i fa moure les pedres.
Al fons, les fulles.


 ̄ ̄ ̄ ̄ ̄ ̄ ̄

Toll que reposa.
Hi enfonsa el bec la merla:
l'aigua tremola.



Maria Rosa Roca. Showa, 2003, il. de Vicenç Masdemont

dins,

01 d’agost 2018

POEMA

Tu... Aquella persona!
Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!


De Dret al desenvolupament


Carla Alcañiz, dins,


Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia. 2008

Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig

11 de maig 2018

Àlbers

Tremolor
             vegetal
d'uns sentinelles
de mans platejades.



Lola Casas. Blanc. 2008

Il·lustracions: Pere Borrell

08 de setembre 2017

A hores petites

                     No tremolis de fred. No tremolis de res.
                                                        Joan Vinyoli


Avesat al glapeig de les hores
tot se'm fa auster quan tu
m'apropes a l'antiga mar,
als densos itineraris del foc i del temps.

On aniré advers dins el boscatge?
Les hores petites assaonen.
Elles guarden moments perduts,
                                                    oblidats
a l'obaga de la vida i el somni.

Abriguem-nos i no deixem de mirar endins,
                                                                   al fons.

En cada u de nosaltres,
l'ombradiu vespre
germina com roca primigènia.


Joan Fortuny. El gest de l'alba, 1992


12 de juliol 2015

Finestra al mar

Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.




Josep Lleonart, dins,

L'aigua. 1989


Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.