Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris veles. Mostrar tots els missatges

29 de desembre 2023

Redempció

Entra en el joc ja vell del laberint
on tants de cors humans cerquen sortida,
i escolta els esgarips de por per la incertesa.
Tu pots encara assenyalar amb el dit
una finestra oberta a l'horitzó,
on veles blanques es lliuren al vent.
Tu pots demostrar que és el verb que salva
l'home, que el redimeix, no de pecats,
sinó de solituds.



Quima Jaume, dins el llibre:


Tres poetes de Cadaqués : Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Quima Jaume. 2019

Antologia a cura de Rosa Ardid i Caterina Riba

Il·lustracions de Jordi Pagès

30 de gener 2023

L'òliba

Sota teulada dorm una òliba.
El seu respir profund i reiterat
podria fer pensar en criatures
que erren sense cavalcadura,
en vestits infantils de simpàtics fantasmes.
Però ja he descobert l'òliba
que dia rere dia reposa amb la casa.
La meva filla també dorm
—el llevant d'una vela blanca—,
el seu pare també descansa.
Reposa l'herba, la fulla, la planta.
Tot ha adoptat còmoda positura
dins el llit flonjo de la nit.
Tot es bressat pel respirar tranquil
que inflarà sense pressa l'alba.

                              5 juny 90


Tònia Passola. Cel rebel. 2001

Premi "Cadaqués a Rosa Leveroni" 2000

29 de maig 2022

El mar amic

Ai, quin cel tan blau!,
quina mar tan plana!
Una vela, lluny,
sembla una rialla
i el sol, tan encès,
diríeu que canta!
Petxina, d'on vens?
Conquilla daurada,
quin món has deixat
per venir a la platja?
Deus saber secrets
de les fondes aigües
potser me'ls diràs,
si aprenc a escoltar-te?



Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998

Il·lustracions de Glòria Garcia

14 de novembre 2021

Creixença

Aquest mirall d'absències no diu
tota la veritat. Per qualsevol
escletxa del temps nou la llum esclata
i al foc dels anys hi ha el gran foc que suscita
moviments i desigs i els estimula.

Tenim la indeclinable meravella
del silenci i el llamp del pensament
pel calar foc als esbarzers.
                                          Quan rodi
la sínia i l'aigua que s'enfila
proclami la claror, potser els secrets
ens seran assequibles.
                                    Mentrestant
vetllem el curs del vent i fem preguntes,
que cada mot sigui una vela hissada
i cada gest una gran porta oberta.


Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits. 2021

Pròleg de Salvador Espriu

07 de juliol 2021

Madrigal per a un infant adormit

T'he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tanta
llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre les roses.



(Part II)


Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores. 1990

24 de maig 2020

Cua de dofí

El món dorm, com una donzella
encisada en un bosc llunyà.
¿Quina paraula li farà
obrir, somniós, la parpella?
¿Per deixondir-lo caldrà dir
       petxina o romaní?

L'aire dringa, màgic cristall,

de tanta ploma adelerada,
i per la flor del cel que es bada
no hi ha riera ni mirall.
¿Quina paraula caldrà dir:
       estel o serení?

Terra endurida i adormida,

arbres i veles sense alè.
Què donaríem per saber
la vena d'aigua de la vida!
Potser, qui sap, caldria dir
en veu ben baixa: Cua de dofí!



De El senyal.



Tomàs Garcés, dins, Poesia, 1995


19 de març 2020

Naus de nous

Amb les closques
de les nous
avui hem fet naus.
Amb els papers
de les postres
hem posat veles.
Amb els escuradents
de la carn
hi hem fet rems, quilla i pal.
I amb la panxa plena
ens hem fet a la mar
en tarda de tempesta.

__________________


Naves de nuez


De las càscaras
de las nueces
hicimos naves hoy.
Con las envolturas
de los postres
les pusimos velas.
Con los palillos
de la carne
remos, quilla y mástil,
y con la panza llena
nos hicimos a la mar
en tarde tempestuosa.




Mireia Esteva Saló. Capbussades = Zambullidas, 2014
Tr.: Orlando Guillén
Pr.: Andreu Subirats

13 d’abril 2019

Gairebé cançó

                    De Al sud de les teves mans


Llum a les algues

noves del dia.

Tu dorms encara.
Aixeco l'ona
d'una paraula,
després una altra...

Jo soc el mar,
tu la muralla.
Amb els meus llavis
d'escuma i aire
beso la vela
de la teva ànima.

Sol a les barques
abandonades...



1945



Agustí Bartra. Alguna cosa ha passat : una tria de poesia transparent. 1995

Edició: Anna Murià.
Pròleg: Miquel Desclot.

16 de març 2019

Tinc una barca molt vella

Tinc una barca molt vella,
tota blanca, amb una estrella,
l'avi m'hi deixa pujar,
com m'agrada navegar!

Vaig a l'Àfrica, a la Xina
i a l'Amèrica Llatina.
La vela s'ha foradat
i l'avi l'ha apedaçat.




Olga Xirinacs. Marina, 2004
Il.: Asun Balzola

30 de juliol 2018

Barques al port de Londres

Com un bosc de ribera,
teranyines d'arbres indecisos
en una dansa lenta
allunyen la ciutat
del pas plàcid de l'aigua
― mons escindits
entre el mosaic de cases i carrers
i el riu estèsen la seva nuesa ―
cap a un destí de mar,
mentre en el seu repòs
les barques enyoren l'oceà,
navegar amb els dofins
solcant les onades,
àvides de nous cels i de nous ports,
somniant en el vent
inflant les veles,
en el perfil d'una illa imaginada,
des del silenci que anhela l'hora de salpar
i unes nits generoses d'estrelles.




Carles Duarte i Montserrat, Unpublished (2013), dins,

London's rivers : a collection of landscape drawings by Gaspar Jaén i Urban. 2015

25 d’abril 2018

Qui sap...?

A una pregunta
de la mestra
s'alcen vint-i-cinc dits:
són els mastelers
d'uns vaixells
a punt de salpar
cap als mars
de la imaginació,
impulsats pel vent
de la resposta,
ajudats per les veles
de l'atreviment.



Carles Cano. 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, 2015
Il.: Paco Giménez

31 de març 2017

Postal ran de mar

I he restat al port
amagat d'una illa.
Quin deler més gran
les roques florides,
les veles de calç,
el cel de falcies.

Ah!, tenir l'esguard
ran de mar, canvia.
Si no fos marí,
prou me'n volaria.


(Fragment)



Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976

05 de febrer 2017

Al vent tramuntanal

fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
                    A. MARCH


Fent el trajecte del passeig
solitari
a la massa específica
avinguda present,
desigualada en l'hora
de termes i paratge,
ben agafat el nus
que subjecta les veles,
et confiaré la sort
que imagina el viatge.



De Temes VI.


Margarita Ballester. Els ulls. 1995

30 d’abril 2016

Terrats

Mirandes entre núvols de cel i de bugada:
els dilluns primicers una mà delicada
us decora de veles, o casolans vaixells!
De nit banderes blanques i argent de claraboia,
i a l'alba sempre es veuen els braços d'una noia
com per aplegar estrelles o amanyagar els ocells.


Poemes de suburbi 1927



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica..., 1987

10 d’abril 2016

TARDA DE DIUMENGE

No sap què fer la tarda del diumenge,
s'angunia de tot. Un vailet camallarg,
vestit de mariner al braç patern es penja
i se'n va a tirar molles a les oques del Parc.

Hi ha estels, coloms i veles
i pel passeig xisclets endiumenjats
d'unes noies que van amb carretel·les
a esperar el bergantí dels envelats.

Piano de maneta! Gent de cartó per fora i amb cor morat
       d'espines!
Diumenges a la tarda. Delira el carroussel
i una tanca ha gosat vestir-se de glicines
perquè hi ha randes d'oronells pel cel.

Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987

Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans

15 de novembre 2015

Que facin el seu camí

Que facin el seu camí
tots els estels i les albes.
Que floreixin tots els vents
damunt de veles i branques.
Els ocells signin el cel
i la blavor de les cales.
I que tot digui el seu cant
per l'amor quan me'l donaves.
La meva veu ha callat
tranquil·la sota les ales
d'aquesta nit amb clarors
d'aigües pures i amagades,
d'aquesta foscor vivent
d'unes recòndites flames.
Ens ha nascut un nou món,
després de tantes marrades,
perfumat amb llessamí
del més preat dels miracles.
T'estimo i m'estimes tu
després de tant esperar-te!...

Cançons





Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010



31 d’octubre 2014

Flameja al sol ponent...

Flameja al sol ponent l'estol de veles
en el llunyà confí del cel i l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el cel.. ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.



Joan Maragall. Els millors poemes, 1998

29 d’agost 2014

Tema amb variacions - III -

Infla les veles, veler,
deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
        ai dolor!

Illes verges de neguits
d'un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el que hi arriba s'hi queda,
          ai amor!

No t'aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre benamat
ni t'enyora ni t'espera,
         ai dolor!



Rosa Leveroni. Presència i record. 1952

18 de juliol 2014

Matí feliç

Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu



M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.

Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.

Ara soc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo

com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
                         I escric.




Narcís Comadira. Lent. 2012

30 de novembre 2013

Oda als arbres de la Rambla

Oh guaites de veles i d'ones,
lleials a les cases i al patri costum,
als braços, encara, divines corones,
i, al seny, esperances negades en llum!



[9]


Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013

Edició: Jaume Coll Llinàs