Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vistes. Mostrar tots els missatges

06 de juny 2022

des que vam arribar

des que vam arribar
que ens estem morint
i no hem pensat a gaudir les vistes


viu amb plenitud


Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2017

Traducció de Bel Olid

20 de març 2021

Vinc al recer

Vinc al recer de l'àmbit d'aquest temple.
La pedra sembla abatre's i discórrer
per un perfil de traços vigorosos,
i cada rengle encerta l'arc que baixa
al meu damunt, des d'una més concisa
perspectiva, amagant del sostre el límit
d'on sorgeix. És solemne l'equilibri
del cim, apar que poc a poc s'enlaire.
Entre tanta bellesa m'adelite
tot sol, però si d'altres mai venien
també m'hi complauria: clarianes
i penons, meravelles quasi vistes.
Per a molts, l'únic tast de la mirada.
Per a mi, igual raó de poesia.


De: A Oxford,  II

Gerard Manley Hopkins. Sonets complets. 1999

Versió: Isidre Martínez Marzo.

Epíleg: Antoni Ferrer Perales.


28 de maig 2017

No sé ballar de Puntetes

No sé ballar de Puntetes -
Ningú no em va ensenyar -
Però a vegades, en la ment,
M'envaeix una Joia,

Que si Sabera Ballet
Trauria al defora
Un volantí que empal·lidiria una Companyia -
O tornaria una Diva, boja,

I encara que no tingués Vestit de Gasa -
Ni als cabells, cap Rínxol,
Ni en Públic saltara - com els Ocells -
L'Urpa a l'aire -

Ni m'enlairés com un Baló de Plomes,
Ni girara en rodes de neu
Fins a desaparéixer de la vista, en so,
M'aclamaria el Públic -
Tot i que no sap ningú que conec l'Art
Que esmente  - fàcil - Ací -
Ni cap Cartell m'exalta -
Hi ha ple com a l'Òpera -



Emily Dickinson. Amherst : LXXX poemes. 2004

Traducció i edició: Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick

29 de desembre 2012

Si poguéssim

Si poguéssim guardar físicament a la memòria el que hem vist,
un cop seques, aquestes vistes, esmicolades, polvoritzades,
foren uns pigments extraordinaris.




Perejaume. Obreda. 2003

21 d’octubre 2011

L'amistat

enjoy the view - Barcelona - HDR
De vegades, tal com diu Jean Tannery, és bo tenir amics
absents per tal d'escriure'ls el que hom no s'hauria atrevit
a dir mai, ni tan sols a ells. L'espai virtual ens permet
comunicar-nos veloçment, transmetre els dictats del cor,
sense experimentar el temor de la presència de l'altre;
ens dona la possibilitat de sincerar-nos, perquè l'altre
és lluny. No és un acte de covardia; és una facilitat.
Amb tot, hi ha comunicacions, transmissions, que
solament poden fer-se en l'espai presencial, en
aquell màgic encontre rostre a rostre.

I


Fragment


Francesc Torralba. L'amistat. 2008

10 de juliol 2011

Volar

Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria.
I tanmateix podem veure les àligues molt quietes,
sostingudes per invisibles fils d’espera atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les orques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar
del drama de llençar-se perdudament al buit.
Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís com lava.
¿No voldries ser un cranc, un talp cec, un arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols
fer res, haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me
si en lloc de ser un pardal soc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques.



Anna Aguilar-Amat. Trànsit entre dos vols. 2001
Pr.: David Castillo
Premi Carles Riba 2000