Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xocolata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xocolata. Mostrar tots els missatges

22 de desembre 2023

El millor del fred

Mentre esperem l'estiu,
el mar i els gelats,
l'hivern també ens té
secrets preparats.

Fer un ninot de neu
no es pot fer amb sorra.
Dur un passamuntanyes
enlloc d'una gorra.

Polos, granissats
hauran d'esperar.
Millor xocolata
i pastís casolà.

Si fes massa fred
per anar en bicicleta
patins sobre gel
i guants i jaqueta!



Poemes de fred i manta. 2018

Poemes: Núria Albertí Martínez de Velasco
Il·lustracions: Mercè Galí Sanarau

25 de maig 2021

La meva mare

La  mare era sempre llunyana amb el pensament:
no era mai on jo era. Retornava
en un altre temps, a la vella casa
de les altes finestres, florentina.
Allí quan era nena
mirava el cel −el recordava
turquesa, lleuger. Aquell color
pastel havia romàs en el seu cor
amb una altra imatge de llavors,
−la seva
− en un anunci de Nestlé.
L'any potser era el mil nou-cents tres.
Un muntatge: ella mateixa sanglotava
sense la xocolata que l'altra
nena sortosa
menjava tot embrutant-se la cara.

Anunci del malastre! I certament ella
sense plorar més, va tenir la sort
de ser sempre on no volia,
de no tenir allò que cercava
llevat del cel pintat a la ment,
turquesa, lleuger, aquell cel de sempre.



Bianca Tarozzi. Prima e dopo. 2000 ; tr.: Enric Bou

dins Reduccions : revista de poesia, núm. 91

01 de gener 2018

Els reis d'Orient

Si fos un dels tres reis, per Nadal
faria créixer un arbre de Nadal
a cada casa, a cada pis,
a les rajoles del passadís,
però no aquell arbre de plàstic,
pintat, que fa fàstic,
que ara s'ha posat de moda:
un avet, un pi autèntic de muntanya,
amb un buf de vent de veres
entre les branques,
que omplís d'olor de resina
les habitacions,
i ple de fruita ben bona:
regals i enhorabona.

Després sortiria amb la vareta
a fer de mag,
catric-catrac.

Al Passeig Nacional
hi plantaria un arbre de Nadal,
ben ple de nines
de tota mena,
amb llarga cabellera
per l'esquena,
que caminen soles,
ballen rock'n'roll
i fan cabrioles.

Qui en vulgui ja en pot agafar;
i de franc, és clar.

A la plaça Déu i Mata
hi plantaria l'arbre
de la xocolata;
al carrer de Rauric
el del pa de pessic;
al d'Urgell
l'arbre del tortell,
i al final de la línia blava,
el del tortell amb la fava.

Què, continuem passejant?
Tot just estem començant:
ara hem de triar el lloc
per a l'arbre dels trenets:
què, el carrer Elisabets?

I el d'avions en miniatura
a la plaça Pep Ventura.

Cada carrer tindrà un arbre especial
i així el dia de Nadal
la canalla voltaran
per la ciutat 
amb tants regals com voldran.

Per cada joguina
que un despengi
en sortirà una altra
del mateix color
o potser millor.

Pels pares, en canvi, hi haurà
al pati de Golferics
l'arbre de les sabates i els abrics.

Tot això faria, si fos rei d'Orient.

Però no en soc,
què hi farem.

L'únic regal que puc donar
és desitjar-vos bon any,
d'aquests sí que en tinc un munt,
agafeu-ne sense plany.



Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014

Il·lustracions de Bruno Munari.
Traducció de Pau Vidal.

06 d’octubre 2017

Base sisena

Base sisena. Catalunya serà l'única sobirana del seu govern interior. Dins Les Bases : pinacoteca poètica d'estampes d'una època / Maria-Lourdes Soler i Marcet ; pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte - Fotografia de Teresa Grau Ros
Catalunya serà l'única sobirana del seu govern interior.



Maria-Lourdes Soler i Marcet. Les bases : pinacoteca poètica..., 1992

Pr.: Josep M. Ainaud de Lasarte

05 de gener 2014

Poema

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                     obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

                     A Pepa


Joan Brossa. El saltamartí. 1999

Pr.: Pere Gimferrer

01 de desembre 2013

Coses petites

Al berenar va bé que et trobis una perleta de sorpresa:
la imprevisió del dia que em vas dir esquirolet o et vas
posar les pedres a la teva butxaca. Dins la xocolata hi ha
unes miquetes d'avellana, com una resistència fortuïta,
sempre tan fàcil de trencar amb els petons i amb paraules
precises i boniques com dents. Prem més suau, més dolç,
que la tarda és eterna.




II. Berenar

Anna Aguilar-Amat. Música i escorbut. 2002

Premi Màrius Torres 2001

19 de maig 2013

Tranquil·litat

Mandrejo,
passejo.
Esmorzo
assegut.
Xocolata,
torrades
i un gran batut.
Baixant
a la plaça,
hi trobo els amics.
Matins de diumenge
d'aquells tan bonics.




Lola Casas. Poemes de cada dia. 2006

Il·lustracions: Tàssies

11 d’agost 2009

En la valisa

En la valisa portem guardada la sentor de sucre de Bahía Honda
i aquell matí en què vaig intentar saber de tu
pels carrers adormits en la xardor de la tarda a Pinar del Rio
havies deixat el país per la terra de promissió
llavors la meva boca va poblar-se del teu sabor de sal
i vaig demanar-me si romandria en tu la mateixa música
si encara fremia la teva pell
i vaig conjugar de nou els verbs modals d’aquella nit
haver de ser
poder ser
voler ser
si és que varia el sol en les geografies
i la mar és plena de gramàtiques i paraules
que roseguen el deixant de moltes travessies
qui sap... la teva sal
aquesta que llepa contra els llavis la meva llengua
en un minut etern a la porta de ta casa abandonada de Pinar del Rio
i mentre ens afanyem vers la mar a Bahía Honda
els meus sentits s’impregnen de sucre.
Penso en el sabor de les geografies
en el perfum dels mapes dibuixats en detall i sols l’Havana fa olor de rom
en eixa hora miraculosa del ponent en què destrament els dits
daten en les mans els vaixells de l’horitzó.
Llàstima que Allariz no sàpiga a xocolata.




Marga do Val, dins,

Poetes gallecs d’avui : antologia. 2008
Tr.: Manuel Costa-Pau