«No descarreguen pedra
els núvols grossos»
Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993
Pròleg: Salvador Oliva
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents -fulgor d'espases-
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista, 1997
|
Et somniava encara infant, Muntanya,
com si la llum que sempre en tu retens
il·luminés la il·lusió i els vents
del meu anhel profund com una entranya.
Has presidit el meu combat, després,
la meva lluita amarga i trista i dura,
i m'has vist home en qui potser perdura
el goig antic entre els dolors darrers.
Fos aquest plany la veu per sempre viva
que em retornés l'alta esperança lleu
i em fes renéixer en la vorada aspriva
del meu fatic i del meu pèlag greu
sols per la gràcia que de tu ens arriba,
font de miracles on s'encanta Déu!
1946
Josep Romeu i Figueras. Tots els poemes, 1993
Pròlegs de: J. M. de Segarra; S. Espriu;
J. Bofill i Ferro, i V. Llorca. |