Un recer de pau profund
he trobat a la Fageda
caminant a poc a poc
sobre grocs daurats de seda.
Entre lava mil·lenària
la molsa brodava verd
era un toc de melangia
respirar en aquell indret.
Una gran pluja de fulles
ens queia molt lent del cel
el seu clam xiuxiuejava
deixant un regust de mel.
Teresa Grau
Novembre de 1998
Poemari de la Fageda d'en Jordà. 2001
Poesies dels Amics de les Lletres Garrotxines
i Poesia Viva de Barcelona.
Portada de Nicolau Gironès
Pròleg de Carles Duarte i Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada