tag:blogger.com,1999:blog-70007118410002087762024-03-18T21:03:49.400+01:00BibliopoètiquesBlog de poesia i llibres en català, principalment. El seu objectiu és promoure la sensibilitat poètica, la reflexió i la lectura.Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.comBlogger4649125tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-14207974713360647532024-03-18T21:03:00.000+01:002024-03-18T21:03:18.239+01:00De cala Ratjada al port de Felanitx<p> (Record de Hemingway davant el cap Vermell)</p><p><br /></p><p>Vell pescador que estimes l'aigua<br />i el cel i la nit grans<br />i se t'aferra al paladar la llengua<br />amb heroisme resignat,<br />en retornar de la pescada<br />porta'ns a l'altra banda de la mar,<br />on dormen els lleons marins i neixen<br />els oceans.</p><p><br /></p><p><br /></p><p>De: <i>Dos viatges per mar. Dos viatges per mar. La volta a l'illa en llaüt, 5</i></p><p>Premi Ciutat de Palma de Poesia 1962</p><p><br /></p><p>Jaume Vidal Alcover. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991061029226306706">Poesia completa 1952-1991</a></i>. 2023</p><p>Edició a cura de Joan Cavallé<br />Pròleg de Magí Sunyer<br />Epíleg d'Odile Arqué</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-73378940628665105562024-03-17T21:38:00.000+01:002024-03-17T21:38:25.326+01:00L'ametller<p>El vell ametller,<br />fort i ple de vida,<br />ha estat el primer<br />a treure florida.</p><p>És ple de flors blanques<br />d'un to avellutat,<br />i l'ametller, amb elles,<br />sembla tot nevat.</p><p>Però la nevada<br />no l'ha dut molt temps,<br />perquè li han robada,<br />arrencant-li, els vents.</p><p>Mes ell no s'hi enfada;<br />si el vestit blanc perd,<br />no hi fa res, perquè ara<br />ja en porta un de verd.</p><p><br /></p><p>Llorenç Blanc (15 anys)</p><p><br /><i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991043946239706706">Llibre de les flors</a></i>. 1936</p><div><br /></div><div>Reedició de 2012</div><div><br /></div><div>Generalitat de Catalunya<br />Institut-Escola</div><div><br /></div><div>Alumnes del grup Taga de l'Institut-Escola</div><div>Introducció d'Irene Rigau i Oliver</div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-60508929456268619862024-03-17T20:04:00.001+01:002024-03-17T20:04:16.689+01:00Esclat<p>Miraves i triaves les ceres de la capsa,<br />tecles de colors ben arrenglerades,<br />melodies entre els dits.<br />Teclejaves fúcsies, malves, liles,<br />pluja de blaus, ocres, i roigs.<br />Triaves notes, feies escales i cançons,<br />dibuixaves mons i esclataven simfonies.</p><p><br /></p>Clara Mir, del grup de poetes "7 de Cors"<p><br /></p><p>Dins del llibre:</p><p><i><a href="https://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/record/C__Rb4628860__S9788416184491__Orightresult__U__X3;jsessionid=9CE01625333DAEFAECF4A737748E7CED?lang=cat&suite=def">Trencadís</a></i>. 2015</p><p>Pròleg: Francesc Parcerisas<br />Disseny de la coberta: Leonci Canals</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-58927613049378864552024-03-17T19:54:00.001+01:002024-03-17T19:54:24.288+01:00Visió<p>Ens vam mirar als ulls<br />i ens vam adonar<br />que ja ens havíem llegit<br />la primera part del llibre.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p>Vic Moliner. <i><a href="https://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/record/C__Rb5181515__S%099788412286496__Orightresult__U__X3;jsessionid=C8D1265763479F3727738F1BE7861D23?lang=cat&suite=def">Tu i les pres[s]es</a></i>. 2023</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-44396895346373107632024-03-16T22:38:00.001+01:002024-03-16T22:38:17.114+01:00El botó d'or Prop d'un rierol on corria una aigua cristal·lina<br />entre els créixens molsuts i les blaves veròniques,<br />he vist resplendir sota el sol unes floretes grogues.<br />Són botons d'or.<div><br /></div><div> Són petites, aquestes flors, però lluents i boniques.<br />Llur nom els escau, car tenen cinc pètals xarolats<br />que veritablement semblen d'or.</div><div><br /></div><div> Aquest groc lluent fa que les abelles, les vespes i<br />les papallones, volin a llur entorn, que es parin per<br />xuclar-los el nèctar, i tornin altra vegada a divagar<br />d'un cantó a un altre.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div> Teresa Sambola (13 anys)</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991043946239706706">Llibre de les flors</a></i>. 1936</div><div><br /></div><div>Reedició de 2012</div><div><br /></div><div>Generalitat de Catalunya<br />Institut-Escola</div><div><br /></div><div>Alumnes del grup Taga de l'Institut-Escola</div><div>Introducció d'Irene Rigau i Oliver</div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-38621181320162197962024-03-13T21:12:00.002+01:002024-03-17T21:39:53.737+01:00Quan els enamorats es parlen<p>Quan els enamorats es parlen<br />entre l'arbreda<br />i enmig dels mil carrers infeliços,<br />quan abracen l'heura<br />com si fos una cançó,<br />quan troben la gràcia<br />entre les espigues esbullades<br />d'exuberant ufanor,<br />quan els amants bleixen<br />s'ensenyoreixen de la terra<br />i s'atansen a Déu<br />com els sants més embriacs.</p><p>Quan els enamorats parlen de la mort<br />parlen de la vida en l'etern<br />en la llengua d'un afinat esperanto<br />que tan sols Ell coneix.<br />El seu llenguatge és desacralitzant,<br />mes evoca la gràcia infinita<br />d'un gran perdó.</p><p><br /></p><p><br /></p><p>
Alda Merini. <i><a href="https://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/record/C__Rb3670568__Sbalades%20no%20pagades__Orightresult__U__X6?lang=cat&suite=def">Balades no pagades = Ballate non pagate</a>.</i> 2019<br /></p><br />
<span>Traducció de Nora Albert</span><br />
<span>Epíleg de Lucia Pietrelli</span><br /><div><span><br /></span></div><div><span>Text en català i italià</span></div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-10117712734418851672024-03-13T20:54:00.001+01:002024-03-13T20:54:55.291+01:00Jardins en venda<p>La tieta vol plantes i animals.<br />L'enamoren els jardins més que cap home.<br />De tant regar flors cantant sola,<br />m'he tornat una dona gran.<br />Però em vendria els mars<br />els temples grecs, els dracs,<br />i les pagodes de Kew Gardens<br />perquè tornéssim a brotar.</p><p><br /></p><p><br /></p><p>Núria Perpinyà. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1lvm5kh/alma991060992175206706">Cels canviants : recitatiu a dues veus</a></i>. 2023</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-41415833245702805262024-03-12T17:04:00.001+01:002024-03-12T17:04:21.252+01:00Versos amb polpa<p>Versos amb polpa de capvespre.</p><p>Enyor de violins cecs<br />Per les nues voreres<br />Si mai no pels carrers.</p><p>De sobte la pols d'una tonada.</p><p>El folre d'un capell<br />Homenatge al silenci<br />I un fosc adiament.</p><p>A la ciutat tardegen sons antics</p><p><br /></p><p>Josep Piera. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991020162179706706">Renou: la pluja ascla els estels: renou</a></i>. 1976</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-74848512821506878232024-03-08T22:11:00.001+01:002024-03-08T22:12:38.281+01:00Pronòstic<p>tant que havíem temut una tempesta<br />un huracà un cicló vidres trencats<br />l'aigua del mar vessant-se pel passeig<br />arbres caiguts setmanes sense llum<br />i altres catàstrofes que havien d'arribar<br />tot just en el moment de fer present<br />el desig de final</p><p>que ara ens sorprèn el sol xiulant</p><p><br />Mireia Calafell. <i>Si una emergència</i>. 2024</p><p>Epíleg de Pol Guasch</p><p>Premi Carles Riba 2023</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-15543117664328049902024-03-07T22:27:00.001+01:002024-03-07T22:27:16.444+01:00Píxel a l'espera<div><span>Ha aterrat un colibrí al pensament<br />Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Jo voldria ser fusta d'altar<br />o cera calenta.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Però seré ocell, seré cerimònia.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Sabies que els cabells respiren?<br />Nota els porus com canten per les fissures.<br />Mira el bou com arrossega la fam.</span></div><div><span><br /></span></div><div><span>Si existeixo<br />per fer-te homenatge.</span></div><span><div><span><br /></span></div><div><span><br /></span></div><div><br /></div>Anna Gual. <i>Símbol 47.</i> 2015</span><br />
<span><br /></span>
<span>Epíleg: Esteve Plantada</span><br />Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-10166650926961078552024-03-06T21:48:00.001+01:002024-03-06T21:48:46.590+01:00El cor<p>El cor és<br />un llac de sang.<br />La carena del vaixell,<br />la quilla del somni.</p><p>Invoco la nit<br />perquè em parli<br />i porti, en la claror<br />flonja de l'alba, el record<br />despullat d'algues.</p><p><br /></p><p>Montserrat Abelló. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991005749849706706">L'arrel de l'aigua</a></i>. 1995</p>
Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-78960525250942376772024-03-04T22:00:00.001+01:002024-03-04T22:02:48.255+01:00La caverna<p>Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals,<br />del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres.<br />Inauguren les llums antigues platges, runes perdudes<br />a l'abisme del foc de l'ancestral caverna. Són crits,<br />no tingues por, són ombres que passegen indiscretes<br />rugositats de pedra, d'aquest caliu de mare que perdura,<br />d'aquest batec antic de roca grisa. No tingues por,<br />tots hem dubtat de qui som, de què fem i serem<br />demà al migdia; si profetitzar la teua terra és de savis<br />o més aviat és hàbit d'ignorants en terra de tots.</p><p><br /></p><p><br /></p>
<span>Isabel Garcia i Canet. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991057234709706706">Claustre</a>.</i> 2007</span><span style="color: #0c343d; font-size: x-small;"><br /></span><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span><br /></span></div><div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"><span>XXVI Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó.</span></div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-86886582061483240862024-03-04T21:37:00.002+01:002024-03-04T21:37:25.028+01:00Mar urgent<p>A l'altra banda del carrer, la casa<br />de set plantes, colors estridents,<br />parets escarbotades, xeringues<br />pressentides als racons.<br />Un fugaç efecte òptic:<br />Set llibres apilats, sense títol<br />ni autor al llom de les finestres.<br />Històries d'extraradi, il·legibles<br />de tan gastades, de tan properes.<br />Algú, des de dalt, espolsa una catifa.<br />Travesso en vermell.<br />Vinclo enrere la cintura.<br />Enlairo els braços.<br />Entomo la polseguera,<br />tusso, m'hi ennuvolo.</p><p>Hi ha d'haver un mar on s'aboquin les cendres<br />de les pàgines que han mort d'oblit.</p><p><br /></p><p>Cèlia Sànchez-Mústich. <i><a href="https://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/record/C__Rb4449469__S9788475028743__Orightresult__U__X3;jsessionid=63EA3CA4D286251BD135CD160A5E9CBE?lang=cat&suite=def">On no sabem</a></i>. 2010</p><p>Premi de poesia Vicent Andrés Estellés,<br />de 2010, dins els XXXIX Premis Octubre.</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-53814651755817066202024-03-03T09:14:00.002+01:002024-03-03T09:16:33.655+01:00ArbreEl vent i la pluja,<br />agafats de la mà,<br />envolten el teu arbre,<br />sacsegen les teves branques<br />en aquesta tempesta<br />que avui marca les hores.<div><br /></div><div>Argiles, llims i petits grans de sorra<br />emigren pintant l'aigua,<br />corren seguint la pendent,<br />deixen nues les arrels<br />que s'agafen al sòl amb força<br />perquè no caigui el teu tronc.</div><div><br /></div><div>Ara, quan tantes fulles<br />han estat arrancades<br />i han volat lluny,<br />quan has perdut part de la teva ombra,<br />arriba la pedregada<br />fissurant la teva escorça.</div><div><br /></div><div>Malgrat tot<br />cap llamp ha partit<br />el teu ànim i potser<br />si esperes amb paciència,<br />veuràs nous brots, nous brancatges<br />i noves fulles que donaran<br />noves il·lusions als teus anys.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Assumpció forcada. <i><a href="https://aladi.diba.cat/record=b1746257~S171*cat">Metereologia = Metereología</a></i>. 2011</div>
<p>Textos en català i castellà.</p><p>Inclou partitures dels poemes musicats.</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-33095282036899411372024-03-02T12:06:00.000+01:002024-03-02T12:06:17.326+01:00Nit mallorquina
<div><span style="font-size: x-small;"><i> Fem en terra un ample cercle,<br /> per quan tot d'una hi surti al mig la flor<br /> del ser-mirada-intensament</i></span></div><div><span style="font-size: x-small;"> </span><span style="font-size: xx-small;"> JOAN VINYOLI</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div> Som jo. Camín de vora mar<br /> amb una retxa de salobre i d'horitzó<br />escrita a les temples. De tard, m'has dit,<br /> vendré a cercar-te amb bicicleta,<br /> per enfilar les avingudes del capvespre<br />amb el cor buit de secrets. Demà, si plou,<br /> nedarem dins la mar gran,<br /> per sentir redundar l'aigua,<br /> per sentir cantar les algues<br /> i enganar el neguit dels peixos.<br /> Segurament serà tranquil,<br /> maldament tengui algun neguit<br />com un mac de torrent a les espatles,<br /> com una ametla que se'm fa amarga<br /> qualque pic. Som, me dius,<br /> la polseguera d'altres temps:<br /> fetes així, de ponentada,<br /> ben de garbí, de batre a l'era,<br /> de tela fosca de la nit.<br />No hi ha misteris. Serem amigues.<br /> Serem amants. Embullaré<br />els teus cabells ben bé amb els meus,<br /> fent una trena fosca i clara:<br /> serà l'amor. Serà de nit,<br /> dins la mar gran. Serem felices.</div><div><br /></div><div><br /></div><div> <i> <span style="font-size: x-small;">Girona, Sant Narcís i 2011</span></i></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Maria Cabrera Callís. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1qqnm96/alma991035231719706706" target="_blank">La Ciutat cansada</a></i>. 2017<br /><br />Premi Carles Riba 2016</div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-77047350678098970522024-03-02T11:25:00.002+01:002024-03-02T11:25:58.384+01:00CreixentImpulsa un batec,<br />esclata, entén que vol créixer,<br />brollar, trobar potser un dia,<br />qui sap si llunyà o no,<br />allò que anomenen plenitud.<br />I es desplega, s'estira, es mostra,<br />aprèn a distingir l'ombra<br />que duu enganxada a l'esquena.<br />Badalla, sospira, s'eixampla,<br />fabrica teixits de somnis<br />i els enllaça als cabells i als dits.<br />Dansa, juga, s'enfada, riu.<br />I somriu, perquè se sap viva.<div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Fe Ferré i Ferraté. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991012325659706706">En clau de lluna</a></i>. 2014</div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-64661651596704415982024-02-29T21:48:00.000+01:002024-02-29T21:48:22.455+01:00Quan estic sola
<p>Quan estic sola,<br />em sento acompanyada<br />de tantes coses!</p><p><br /></p><p>No hi ha paraules<br />de vent, de mar, de flaires...<br />Però les sento.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><span style="font-size: x-small;">De: Haikus, III Personals</span></p><p><br /></p><p>Joana Raspall. <i><a href="http://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/record/C__Rb5022226__S9788418522260__Orightresult__U__X3;jsessionid=DECC523984347D45FFBE638C4C4CC5CB?lang=cat&suite=def">Batec de paraules : poesia lírica completa</a></i>. 2021</p><p>Pròleg de Carles Duarte</p><p><br /></p><p><br /></p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-18243796962702900042024-02-29T17:14:00.003+01:002024-02-29T17:14:38.051+01:00La música<p>La música és emoció i alegria,<br />em fa riure i se m'endú les pors.<br />La música m'alegra els dies<br />envoltant el món de colors.</p><p>Em calma l'ànima<br />amb notes i melodies.<br />M'allunya la tristesa<br />amb acords i simfonies.</p><p>La música em fa ser lliure,<br />em transporta a un altre món.<br />M'omple el cor de fantasia,<br />m'omple fins a l'últim racó.</p><p>Quan no tinc un bon dia,<br />escolto sempre una cançó,<br />i la pena ja no és pena,<br />sinó un prat a la tardor.</p><p><br /></p><p>Paúl Martínez Casahuga</p><p>Escola municipal Ignasi Iglésias<br />{3r premi, categoria C, poesia<br />Pseudònim: Deadpool</p><p>Categoria C - POESIA<br /></p><p><br /></p><p><i><a href="https://aladi.diba.cat/record=b1081502~S171*cat">Jocs Florals Escolars Sant Andreu</a></i> : recull dels textos guanyadors : curs 2015-2016</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-86787742027823167822024-02-29T16:43:00.002+01:002024-02-29T16:43:56.328+01:00Pau<p>La gent que es lleva<br />quan encara és de nit<br />ignora que el món recomença<br />cada matí<br />per la seva virtut,<br />que el sofriment<br />l'agermana amb milers d'homes<br />d'arreu del món<br />i que el seu gest<br />d'embolicar-se la bufanda,<br />o bé d'encendre la primera<br />cigarreta del dia,<br />forma part d'algun ritu solemníssim<br />que vivifica la sempre remota<br />possibilitat d'establir la pau<br />entre els homes de bona voluntat.</p><p><br /></p><p><i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991020170889706706">Un gran bosc de paraules : antologia poètica de Miquel Martí i Pol en aforismes</a></i>. 2007</p><p>A cura de Xevi Planas</p><p>Il·lustracions de Gemma Guich</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-59185586377127996312024-02-28T22:00:00.005+01:002024-02-28T22:02:56.895+01:00Llegat<p>Sí, vas excavant amb ganes<br />i torna a sortir, es cobreix;<br />torna a sortir, es cobreix;<br />torna a sortir, es cobreix;<br />torna a sortir, esquena corbada,<br />i ve una allau de pedres,<br />pedretes, sorra fina i insectes<br />que torna a tapar el sot.<br />Quin instint d'obrir escletxes,<br />tu que en notes tant de fred<br />i no saps fer anar cap eina!</p><p>I torna a plantar els peus.<br />Clava la mà ben avall.<br />Descobreix què va sortint<br />de baix i s'amaga,<br />s'ho empassa la terra.<br />Desitja'n l'esclat<br />com un guèiser humà.<br />No et sentis de res:<br />el teu llegat és buscar<br />el que raja de dins.</p><p><br /></p><p>Raquel Estrada Roig. <i><a href="https://cataleg.atena.biblioteques.cat/iii/encore/search/C__S9788413560915__Orightresult__U?lang=cat&suite=def">Natació</a></i>. 2021</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-71134536551338447222024-02-23T23:05:00.000+01:002024-02-23T23:05:35.407+01:00S'abat la lluna<p>S'abat la lluna<br />damunt la mar.<br />De puntetes camina<br />giravoltant,<br />talment una baiadera,<br />sobre l'esplanada<br />de la tendresa<br />que la bressola.</p><p>La mar li canta una nana<br />perquè li vingui la son.</p><p><br /></p><p><br />Teresa Surroca. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991050492989706706">Petita estança</a></i>. 2018</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-32634984697740043872024-02-23T22:08:00.006+01:002024-02-23T22:08:53.363+01:00Benirràs<p>Llauràreu camps de conreu<br />els piconàreu<br />i en diguéreu progrés.</p><p>Mirau aquest estiu:<br />les feixes més fèrtils són aparcaments.</p><p><br /></p><p><br /></p><p>Jèssica Ferrer Escandell. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991060897689206706">Som aquí</a></i>. 2022</p><p>7è Premi Francesc Garriga</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-77978634519372913082024-02-23T21:57:00.001+01:002024-02-23T21:57:40.514+01:00Prec intemporalEl vell que ha hagut de recordar<br />els seus amics que mai no van tornar dels camps,<br />és el pare. Ha plorat als meus braços<br />amb llàgrimes de sang. Li he promès un poema.<div><br /></div><div>He rebutjat el dol habitual,<br />he deixat que el meu dolor desconsolat vagaregés entre els llibres</div><div><br /></div><div>i he demanat als àngels efímers<br />que giressin cua cap a la via làctia.</div><div><br /></div><div>Aquest vell ha lluitat per recuperar<br />el títol de propietat d'un tros de terra envaït<br />de cards a Transsilvània,<br />un bancal erm de pedruscall,<br />com si ens hi anés la vida,<br />el meu vell supervivent de diverses guerres<br />que cantava quan no es trobava bé,<br />cantava sol a la nit,<br />assegut al peu de la noguera,<br />el pare, inclús mort,<br />em sent, aleshores, escolta,<br />et demano que t'agafis als llimbs,<br />com cada any,<br />no et moris,<br />ara no,<br />no en aquest món on fins i tot els nostres morts<br />estan en perill.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>Maria Maïlat. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991061029264406706">Abri-Redós: poèmes = poemes</a></i>. 2023</div><div><br /></div><div>Traducció d'Anna-Maria Corredor</div><div>Pròleg de Carles Duarte</div>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-22943381879598371702024-02-21T22:59:00.003+01:002024-02-21T22:59:32.784+01:00He somiat un poema bellíssim
<p>He somiat un poema bellíssim, però no el recorde.<br />Sé que deia que l'amor com l'aigua d'un rierol que baixa.<br />Deia el dol, precís i mesurat, enfora sense dagues.<br />Em deia a mi, extreta de mil capes<br />mostrant una nuesa anímica<br />quasi pictòrica. I els altres,<br />els altres sedimentats als espais entre les línies,<br />on rau l'universal.</p><p>Era un poema més brodat que escrit,<br />i tenia l'olor d'haver plogut sobre pols vella.<br />En algun racó, una coral de poetes àrabs<br />entonaven síl·labes que no entenia,<br />però estimava.</p><p>L'esquelet del poema, fet de flors,<br />com el meu esquelet:<br />manifest de la tendresa<br />com la força més robusta de totes.</p><p>En despertar, al record<br />—que és com un regust de l'ànima—<br />n'ha quedat l'estela.<br />N'ha quedat la nostàlgia infantil<br />amb la qual he obert els ulls,<br />quan he notat el poema,<br />fent lliscar els meus cabells<br />dòcilment entre els seus dits.<br /><br /></p><p><br /></p><p>Alba Camarasa. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1qqnm96/alma991059731354206706">Llet de glacera</a></i>. 2021</p><p>46è Premi Vila de Martorell 2021 - Premis Categoria Oberta de Poesia</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7000711841000208776.post-46751206083783881962024-02-21T22:13:00.002+01:002024-02-21T22:13:43.062+01:00Triomf del present<p>Després de tants d'anys, de tant de temps,<br />han tornat a cercar-se en aquesta ciutat<br />plena de records gairebé oblidats.<br />Han tornat a cercar-se sense saber per què,<br />delerosos de reviure la joia<br />d'uns anys fatalment perduts.<br />I en aquesta cambra, vulgar en tot,<br />d'antuvi amb reserva, meravellats després,<br />han tornat a descobrir allò<br />que creien ofegat pel seny impúdic.<br />Ja res no els importa.<br />Han romàs tancats, closes les persianes,<br />vivint a deshora, menjant de nits,<br />com si, de debò, s'acabessin de conèixer.<br />I mentre riuen i s'estimen<br />van gravant, amb el foc de l'amor<br />que de nou els ha lligat, cegament,<br />a despit del curs fatal del temps<br />—a despit de la por i de l'experiència—<br />aquest triomf exuberant del present,<br />un goig que ja mai més no podrà exhaurir-se.</p><p><br /></p><p>Francesc Parcerisas. <i><a href="https://ccuc.csuc.cat/permalink/34CSUC_NETWORK/1ocvfv9/alma991019289849706706">L'edat d'or</a></i>. 1983</p>Teresa Grau Roshttp://www.blogger.com/profile/17585780473569091423noreply@blogger.com0