A les dones que perseveren                                             i escriuen.                Especialment a Joana Creu...

De bat a bat el cor, el nostre cor obert sempre. De bat a bat la mà que es lliura, amiga dels amics. I un futur massa inequívoc, sempre a l...

L'Esperança és una rara invenció - Una Patent del Cor - en incessant acció però sense esgotar-se mai - D'aquest elèctric apèndix no ...

Hi va haver un temps en què la pau era una mica aquesta estona d'ara: el poble callat als peus, les fulles vermelles de les vinyes ...

com la sorra del desert en periple de dècades fertilitzant la selva amazònica partícula de pols que cega la mirada bandejar la urgència la m...

                          calma endins                            el tacte suau                               de la fulla.                  ...

Q ui traduirà els versos del meu territori? Qui desxifrarà les paraules incrustades als terrossos? Plorava l'aixada de ferro quan la gua...

Les ombres del pi que vas talar l'any passat. Les branques  que es retorcen i crepiten. Llenya que s'encén i crema com es cremen els...

Llenço cap a dalt el meu millor crit. El més bell i obert: el més vermell i verd. El més negre per ofegat. El més sincer. És un crit a la vi...

rellotge de cucut toca els quarts i les hores del teu nom des d'allà mateix on el teu cor va perdre el pèndol i les busques. (Allò que t...

A Ghiare cau la pluja, una pluja mudada d'unes altres contrades, que llisca pels pendents fins a la corba exígua del Taro. Uns cèrvols j...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...

M'assec al meu jardí i entenc la vida, la sento i la frueixo a poc a poc, escolto quieta la veu del silenci i bec l'aigua fre...

      Del comediant setembre contemporani, el campanar de Tàrrega espetega de coets i fums,                    aire de carrer i de teatre. I...

La llibertat dels ulls de mirar enrere, ningú no me la pren. La llibertat del gest de la causa que duc no serà mai de sal, tampoc ...

És molt senzill: respirar i caminar, escrostonar les pedres, fer-me insecte entre els joncs, enfondir-me a la terra. És molt senzill: respir...

 A principis de setembre collíem la poma i a l'octubre ja estàvem amb la sidra. Els meus oncles matxucaven amb cops secs, suant dalt de ...

L'ull: una font abundant Però d'on ha vingut? De més lluny que el més lluny de més avall que el més avall Em sembla que m'he emp...

És més fàcil desxifrar l'alfabet egipci que aquest instant. Impossible saber què significa l'edifici enllà de la finestra, o el gest...

Si tots tinguéssim una paraula exacta, una només, una paraula nostra i obeïda, un caminoi de llum per a un sol nom d'una cosa qualsevull...

Cuando ya nada se espera personalment exaltante, mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirm...

Canten les pedres en el moment precís en què el sol posa un toc màgic sobre el punt just d'un capitell romànic. Canten les pedres una mú...

Seure amb l'esquena repenjada al mur. Assumir els camins cecs, les parets altíssimes, la corba esmolada de tots els topants. Respirar el...

Com boira etílica la nit i amb la primera claror del dia sabré si toca -o no, l'enyor del temps passat. Si no puc mirar enrere, la...

fa temps que reculls tots els pecats en un cest de vímet que es forada / i s'escola l'aigua cap als peus / i els rega amb el cor esb...

B rancs enlairats per cims i fondalades, O mbres i resplendors de nord a sud, S oques que creixen, heures afuades, C amins entre aigua...

El miracle, ser carn en la fam del seu cos. El seu cos, que és present per al viu dels meus dits venturosos. Als dits, un banquet, una festa...

oberts en canal dos peixos espasa després d'haver-se estimat tota la nit. De: II. Apologia de la violència afectiva . Raquel Santanera V...

Corren, com cavalls desbocats, les ones amb crineres d'escuma al vent, arrosseguen grans de sorra al fons com si estiguessin en contra d...

Els semideus s'amaguen dins els nostres timpans perquè no els vegem. Només si cavem cap al cosmos podrem percebre la tremolor que els pr...