Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

gairebé havia oblidat que de petites ho feien sovint havent dinat a les celebracions i després amb les amigues gairebé havia oblidat que de ...

No hi ha Fragata com un Llibre per dur-nos a Terres llunyanes ni Corser com una Pàgina de juganera Poesia - Aquest Viatge admet el més pobre...

Obrir la finestra i que volin: la pestanya d'un desig, la sorra de la mirada, la música apagada. Obrir la finestra i que el poema les pu...

Ensumava jo un bolet perquè feia bona olor, quan vaig veure un barrufet que venia amb un bastó: «Fuig d'aquí, gegant malaire!, casa meva...

Des de la plana somric als turons perquè deturen, un poc, el temps innoble. Sé que allà hi fondeja de bon grat: s'hi sadolla i hi creix....

Cauen les fulles, els ocells marxen, mengem castanyes a la tardor. Obre el paraigua que ve la pluja. El fred arriba. Adeu calor. Alumnes de ...

     El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

Aigua gelada en els pols; aigua que brolla als ullals; aigua dolça a les llacunes; aigua salada a la mar; llàgrimes d'aigua a le...

Tota paraula espera i arriba als ulls de l'ànsia si escoltes com el vent impulsa cels d'edats estranyes. Alça't, com el xiprer, ...

                    quan la Momerota,                amb cap de cartró negre                       i vellut granatós       ...

La nostra casa és sempre un equipatge; el nostre gest, un repetit adeu; el nostre afer un llarg pelegrinatge per la ruta del sol o de la neu...

"Com ella se veu allargada dins aquella caixa, dins una cambra tan magnífica, davant el Rei, mirà i mirà, i quedà com astorada. - ¿Que ...

Tres crecs al sacre i torno a caure -de la moto              de la bici           de la mare. Caic perquè freno perquè m'han ensenyat a ...

Els vells constructors, en el mur de façana, deixaven uns carreus sobresortint cap al solar veí perquè, en edificar-hi, ambdues cases quedes...

          Als infants ucraïnesos Es va fent el dia molt a poc a poc mentre el cel es pinta de blau i de groc esperant que siga més bell i mi...

Parets de roca, bevent del mar. Gegants de pedra, penya-segats. Les ones pinten als vostres murs randes d'escuma, fils i guipurs. Us aco...

                 A les dones que perseveren                                             i escriuen.                Especialment a Joana Creu...

De bat a bat el cor, el nostre cor obert sempre. De bat a bat la mà que es lliura, amiga dels amics. I un futur massa inequívoc, sempre a l...

L'Esperança és una rara invenció - Una Patent del Cor - en incessant acció però sense esgotar-se mai - D'aquest elèctric apèndix no ...

Hi va haver un temps en què la pau era una mica aquesta estona d'ara: el poble callat als peus, les fulles vermelles de les vinyes ...

com la sorra del desert en periple de dècades fertilitzant la selva amazònica partícula de pols que cega la mirada bandejar la urgència la m...

                          calma endins                            el tacte suau                               de la fulla.                  ...

Q ui traduirà els versos del meu territori? Qui desxifrarà les paraules incrustades als terrossos? Plorava l'aixada de ferro quan la gua...

Les ombres del pi que vas talar l'any passat. Les branques  que es retorcen i crepiten. Llenya que s'encén i crema com es cremen els...

Llenço cap a dalt el meu millor crit. El més bell i obert: el més vermell i verd. El més negre per ofegat. El més sincer. És un crit a la vi...

rellotge de cucut toca els quarts i les hores del teu nom des d'allà mateix on el teu cor va perdre el pèndol i les busques. (Allò que t...

A Ghiare cau la pluja, una pluja mudada d'unes altres contrades, que llisca pels pendents fins a la corba exígua del Taro. Uns cèrvols j...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...