Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
el millor que em va passar
és néixer a la vila de Torà.
Quan anava a l'escola
em van ensenyar a cosir
i a treballar
i com la mare deia:
és el millor per fer-se gran.
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
després em vaig casar,
al casar, vaig fracassar.
On podia anar, només?
on podia tornar?
A la vila de Torà.
Sort que tinc dos rossinyols
que per lluny que estan
no em fa res.
I una família que m'estima
com el sol d'aquesta vila.
Maria Grau Ros
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
05 d’agost 2008
Rossinyol de Torà
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
fills,
Grau Ros (Maria 1950-1998),
persones,
poesia del cor,
poesia senzilla,
rossinyols,
Torà
03 d’agost 2008
Poetes estimats, estimades!
Poetes estimats, estimades!
En les llargues nits,
quan lentament m'acuiten
les diàries certeses
de dolor i solitud
i el regust agre de la fruita macada,
obro els vostres llibres
de mots espaiats
i la vostra solitud m'acompanya.
Cors abocats sobre el meu cor,
sou només paraules poderoses.
Certes com la pedra i vives!
Tanta cobejança en tinc,
que en soc avara.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
En les llargues nits,
quan lentament m'acuiten
les diàries certeses
de dolor i solitud
i el regust agre de la fruita macada,
obro els vostres llibres
de mots espaiats
i la vostra solitud m'acompanya.
Cors abocats sobre el meu cor,
sou només paraules poderoses.
Certes com la pedra i vives!
Tanta cobejança en tinc,
que en soc avara.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
acompanyar,
actituds,
certeses,
cors,
dolor,
estimar,
fruita,
nits,
paraules,
persones,
sentiments,
solitud
De la continuïtat i la quotidianitat (llibre inèdit)
No sé el perquè.
El quan ni el com.
Però veurem un dia altres realitats.
I, mentre, (de tant en tant):
el sobreviure.
Pep Lladó, dins,
13 X 3 : poesia perifèrica. 2006
El quan ni el com.
Però veurem un dia altres realitats.
I, mentre, (de tant en tant):
el sobreviure.
Pep Lladó, dins,
13 X 3 : poesia perifèrica. 2006
Etiquetes de comentaris:
actituds,
com,
continuïtat,
Lladó [Pep 1961-],
llibres,
persones,
poesia breu,
quan,
quotidianitat,
realitats,
sobreviure,
veure
Biologia d'un poema
Intrusió radical en el món. L'últim estadi. La part que aflora
entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint
bàsic de supervivència.
Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes,
endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema.
Flors. Calzes en el desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint
bàsic de supervivència.
Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes,
endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema.
Flors. Calzes en el desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Etiquetes de comentaris:
aflorar,
aire,
aromes,
bellesa,
colors,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
flors,
llum,
olors,
plantes,
Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2007,
terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)