Només sé que és petit i que tu te l'estimes,
que la casa és al mig i el jardí és al voltant.
Que hi ha uns til·lers florits i unes palmeres primes
i un xiprer molt galant.
Que cal, per arribar-hi, pujar unes escaletes
qui sap si amb un pany d'heura o gessamí florit.
Les escales no són ni planes ni molt dretes
i es pugen amb delit.
Que hi ha una buganvíl·lia gairebé lluminosa,
tan gran és l'esplendor del seu mantell morat.
I que una margarida s'ajeu, capriciosa,
en un balcó tancat...
Això és tot el que sé. I ¿què més em caldria
per estimar-te ja, somniat paradís?
Sé que un matí d'hivern m'hi acollirà algun dia
el seu esguard feliç.
Fragment
Màrius Torres. Poesies a altres escrits. 1993
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
10 d’agost 2008
El paradís promès
Etiquetes de comentaris:
acollir,
actituds,
buguenvíl·lea,
delit,
escales,
esguards,
estimar,
flors,
gessamí,
heura,
hivern,
jardins,
margarides,
matins,
paradís,
persones,
saber,
til·lers,
Torres [Màrius 1910-1942],
xiprers
09 d’agost 2008
Setze
Al Bernat
Engendrat de bon grat
t'he parit amb dolçor
i amb goig t'hem vetllat.
Vas obrint cautelós
corriols a la mar
utopies plausibles.
Cascavells dins el cor,
mòbils pedestals,
distingit per l'amor,
cel obert a les mans.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cel,
corriols,
engendrar,
estimar,
goig,
Grau Ros [Teresa 1959-],
joves,
mans,
mar,
parir,
pedestals,
persones,
poesia breu,
poesia maternal,
poesia senzilla,
setze anys,
vetllar
05 d’agost 2008
Rossinyol de Torà
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
el millor que em va passar
és néixer a la vila de Torà.
Quan anava a l'escola
em van ensenyar a cosir
i a treballar
i com la mare deia:
és el millor per fer-se gran.
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
després em vaig casar,
al casar, vaig fracassar.
On podia anar, només?
on podia tornar?
A la vila de Torà.
Sort que tinc dos rossinyols
que per lluny que estan
no em fa res.
I una família que m'estima
com el sol d'aquesta vila.
Maria Grau Ros
rossinyol de nit serena
el millor que em va passar
és néixer a la vila de Torà.
Quan anava a l'escola
em van ensenyar a cosir
i a treballar
i com la mare deia:
és el millor per fer-se gran.
Rossinyol de dia clar
rossinyol de nit serena
després em vaig casar,
al casar, vaig fracassar.
On podia anar, només?
on podia tornar?
A la vila de Torà.
Sort que tinc dos rossinyols
que per lluny que estan
no em fa res.
I una família que m'estima
com el sol d'aquesta vila.
Maria Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
fills,
Grau Ros (Maria 1950-1998),
persones,
poesia del cor,
poesia senzilla,
rossinyols,
Torà
03 d’agost 2008
Poetes estimats, estimades!
Poetes estimats, estimades!
En les llargues nits,
quan lentament m'acuiten
les diàries certeses
de dolor i solitud
i el regust agre de la fruita macada,
obro els vostres llibres
de mots espaiats
i la vostra solitud m'acompanya.
Cors abocats sobre el meu cor,
sou només paraules poderoses.
Certes com la pedra i vives!
Tanta cobejança en tinc,
que en soc avara.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
En les llargues nits,
quan lentament m'acuiten
les diàries certeses
de dolor i solitud
i el regust agre de la fruita macada,
obro els vostres llibres
de mots espaiats
i la vostra solitud m'acompanya.
Cors abocats sobre el meu cor,
sou només paraules poderoses.
Certes com la pedra i vives!
Tanta cobejança en tinc,
que en soc avara.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
acompanyar,
actituds,
certeses,
cors,
dolor,
estimar,
fruita,
nits,
paraules,
persones,
sentiments,
solitud
De la continuïtat i la quotidianitat (llibre inèdit)
No sé el perquè.
El quan ni el com.
Però veurem un dia altres realitats.
I, mentre, (de tant en tant):
el sobreviure.
Pep Lladó, dins,
13 X 3 : poesia perifèrica. 2006
El quan ni el com.
Però veurem un dia altres realitats.
I, mentre, (de tant en tant):
el sobreviure.
Pep Lladó, dins,
13 X 3 : poesia perifèrica. 2006
Etiquetes de comentaris:
actituds,
com,
continuïtat,
Lladó [Pep 1961-],
llibres,
persones,
poesia breu,
quan,
quotidianitat,
realitats,
sobreviure,
veure
Biologia d'un poema
Intrusió radical en el món. L'últim estadi. La part que aflora
entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint
bàsic de supervivència.
Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes,
endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema.
Flors. Calzes en el desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint
bàsic de supervivència.
Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes,
endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema.
Flors. Calzes en el desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Etiquetes de comentaris:
aflorar,
aire,
aromes,
bellesa,
colors,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
flors,
llum,
olors,
plantes,
Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2007,
terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)