Res no et serà pres vindrà tan sols l'instant d'obrir dòcilment la mà i alliberar la memòria de l'aigua perquè es retrobi aigua d'alta mar. Maria-Mercè Marçal |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
26 de febrer 2009
Res no et serà pres:
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
flors,
mar,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
memòria,
mort,
persones,
poesia aquàtica,
poesia breu,
poesia tendra i forta
24 de febrer 2009
Petita moral [o moral petita?]
Van dirigides aquestes línies a qui posseïa:
la Bellesa, sense l'arrogància
la Virtut, sense la fatuïtat
la Coqueteria, sense la levitat
el Desinterès, sense la desesperació
l'Enginy, sense la mofa
la Ingenuïtat, sense la ignorància
totes les trampes de la feminitat, sense usar-les.
(poema traduït per a aquest blog)
Carlos Martínez Rivas, dins,
Juegos de manos : antología de la poesía hispanoamericana de mitad del siglo XX, 2008
la Bellesa, sense l'arrogància
la Virtut, sense la fatuïtat
la Coqueteria, sense la levitat
el Desinterès, sense la desesperació
l'Enginy, sense la mofa
la Ingenuïtat, sense la ignorància
totes les trampes de la feminitat, sense usar-les.
(poema traduït per a aquest blog)
Carlos Martínez Rivas, dins,
Juegos de manos : antología de la poesía hispanoamericana de mitad del siglo XX, 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
coqueteria,
enginy,
Esteban [Angel 1963-],
Gallego Cuiñas [Ana],
ingenuïtat,
Martínez Rivas [Carlos],
virtut
22 de febrer 2009
L'alzina
Quan el bosc camina
cap a la vellura,
en venir l'hivern,
serves, tu, l'alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.
Tot forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.
Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.
L'hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.
Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.
Guerau de Liost, dins,
Els arbres a la poesia catalana. 2007
cap a la vellura,
en venir l'hivern,
serves, tu, l'alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.
Tot forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.
Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.
L'hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.
Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.
Guerau de Liost, dins,
Els arbres a la poesia catalana. 2007
07 de febrer 2009
Viatge al poble de vidre
Els habitants del poble de vidre no necessiten cap biblioteca;
saben trobar en l'espai, gravat per l'eternitat,
tot el que ha passat en el món, tot el que hi passarà,
tot el que les flames van destruir de la biblioteca d'Alexandria...
És el poble que m'ha deixat el millor dels records.
- "Per què si va enamorar-se'n, no s'hi va establir?"
- "Perquè la meva feina no és aturar-me
sinó anar sempre endavant;
continuar la infinita busca i captura
de cors obscurs i de costums ignorats"
Fragments.
Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 1993
saben trobar en l'espai, gravat per l'eternitat,
tot el que ha passat en el món, tot el que hi passarà,
tot el que les flames van destruir de la biblioteca d'Alexandria...
És el poble que m'ha deixat el millor dels records.
- "Per què si va enamorar-se'n, no s'hi va establir?"
- "Perquè la meva feina no és aturar-me
sinó anar sempre endavant;
continuar la infinita busca i captura
de cors obscurs i de costums ignorats"
Fragments.
Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 1993
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biblioteques,
costums,
espai,
festa,
flors,
gratitud,
persones,
pobles,
poesia de recerca,
Rodoreda [Mercè 1908-1983],
temps,
viatges
02 de febrer 2009
I dins meu una veu em diu:
I dins meu una veu em diu:
vine amb mi a contemplar
com són les paraules per dintre,
a sentir el pols de les coses.
I llavors penses en aquells
que estimes i amb qui has
conviscut al llarg dels anys
i encara no coneixes,
— mirades que fugen,
pensaments tancats, potser
només desclosos en moments
fugaços o en la intensitat
del desig.
Però mai a dins,
sempre a la vora del torrent
de silencis o de paraules;
sempre a punt i amatent,
però sense saber, sense saber.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
Bru [Roser],
conèixer,
conviure,
estimar,
paraules,
pensaments,
saber,
sentiments,
sentir,
silenci
29 de gener 2009
Enllà
perduts per un terreny inhòspit
retrobats al clar del dia
bategant a les portes del misteri
on l'amor es fon entre boires
clams d'alegria potser
tocs de silenci
enllà del temps enllà
d'espais incerts
perduts i retrobats
en la claror indecisa
d'un hivern en què els focs
es confonen amb les heures
Albert Ràfols-Casamada. Dimensions del present, 2004
|
Etiquetes de comentaris:
alegria,
Barcelona,
heura,
hivern,
imatges,
poesia visual,
present,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009]
25 de gener 2009
Fina amor, joc extrem,
Fina amor, joc extrem, or subtil
que em cremes sense tornar-me cendra.
Dins l'alquímia bàrbara i tendra
del teu cos, on el foc passa a fil
de flama l'ombra i el seu seguici,
pren-me, desfes-me, refes-me, muda
en cant la fosca mercè, la muda
sang d'exili en llavor de solstici.
Maria-Mercè Marçal, dins, Reduccions, núm. 89-90
que em cremes sense tornar-me cendra.
Dins l'alquímia bàrbara i tendra
del teu cos, on el foc passa a fil
de flama l'ombra i el seu seguici,
pren-me, desfes-me, refes-me, muda
en cant la fosca mercè, la muda
sang d'exili en llavor de solstici.
Maria-Mercè Marçal, dins, Reduccions, núm. 89-90
Etiquetes de comentaris:
amor,
exili,
llavor,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
persones,
poesia amorosa,
solsticis
05 de gener 2009
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca,
has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat, savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts, que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat,
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats,
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan cregueu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena
I quan sereu deslliurats,
torneu començar noves sendes.
Més lluny, heu d'anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat,
tingueu ben present, no aturar-vos,
tingueu ben present, no aturar-vos.
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers,
si al seu poble són fidels.
el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens de ventures i de coneixences.
Lluís Llach. Viatge a Ítaca. 1975
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca,
has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat, savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts, que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat,
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats,
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan cregueu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena
I quan sereu deslliurats,
torneu començar noves sendes.
Més lluny, heu d'anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat,
tingueu ben present, no aturar-vos,
tingueu ben present, no aturar-vos.
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers,
si al seu poble són fidels.
el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens de ventures i de coneixences.
Lluís Llach. Viatge a Ítaca. 1975
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
anhels,
cançons,
començar,
coneixences,
deslliurar,
estels,
guerrers,
Ítaca,
Llach [Lluís 1948-],
lluny,
persones,
sendes,
viatges
29 de desembre 2008
Senzill és el goig
He vist carrancs que volen cap arrere
i dos ulls que són peixos quan em parlen
d'amor. I tu, jugant a llançar pedres
que s'engul la muntanya. I el teu
alè engolint-se'm tota, com quan jugues
a llançar pedres que s'engul la muntanya.
Blau vora verd, i dos en únic cos
de cranc, de pi, de cel, de far, de nau
a sota el màgic clar d'una llum nua.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998
21 de desembre 2008
El versaire rebotega al poeta
És quan dormo que hi veig clar. Foix
Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar,
misser Vicenç, puix dormo com un soc.
Si les dormides són un altre pa
els somnis han de ser tot just un joc.
(Freud, sobre això, no és pas de bon consell.)
Dels esperits somiadors, me'n ric.
Tant com defujo el bac cerco el solell.
Només de vida viva vull ser ric.
Després del son sempre revifo el foc,
però amb els somnis se m'esmussa el lluc
i no m'adono que s'acosta el drac.
Si estic despert, bé que sovint ullcluc,
penso, converso, beso, jugo, em moc,
rebo i torno el pinyac i l'amanyac.
Pere Quart. Obra poètica. 1999
Ed.: Helena Mesalles
Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar,
misser Vicenç, puix dormo com un soc.
Si les dormides són un altre pa
els somnis han de ser tot just un joc.
(Freud, sobre això, no és pas de bon consell.)
Dels esperits somiadors, me'n ric.
Tant com defujo el bac cerco el solell.
Només de vida viva vull ser ric.
Després del son sempre revifo el foc,
però amb els somnis se m'esmussa el lluc
i no m'adono que s'acosta el drac.
Si estic despert, bé que sovint ullcluc,
penso, converso, beso, jugo, em moc,
rebo i torno el pinyac i l'amanyac.
Pere Quart. Obra poètica. 1999
Ed.: Helena Mesalles
Tombant, I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 1985
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 1985
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
atzavares,
desembre,
flors,
Fundació Maria-Mercè Marçal,
geranis,
hivern,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
persones,
poesia hivernal
15 de desembre 2008
Un gira-sol es gira
No et fa por la nit
perquè dus la llum a dintre.
Si et lleves i surts,
la lluna es retira.
Si et lleves i vas,
un gira-sol es gira.
Joan Armangué, dins,
Poesies amb suc: antologia de poesia per a infants. 2007
Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí
perquè dus la llum a dintre.
Si et lleves i surts,
la lluna es retira.
Si et lleves i vas,
un gira-sol es gira.
Joan Armangué, dins,
Poesies amb suc: antologia de poesia per a infants. 2007
Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
antologies,
Armangué [Joan],
Galí [Mercè],
gira-sols,
girar,
infantesa,
llevar-se,
llum,
lluna,
poesia breu,
poesia compartida,
retirar-se
09 de desembre 2008
Cançó del pressentiment
Si pressento la mudança
Clementina Arderiu. Contraclaror: antologia poètica. 1985
entremig del meu costum,
és que alguna cosa hi dansa.
Serà boira, serà llum?
Ara soc com el qui es llença
dins la nau al mar pregon:
prou la ruta és dins sa pensa,
però la fi, qui sap on?
Esperança no em fa nosa,
m'ha dut sempre a bon camí,
i en parlar-me ella una cosa
me l'havia de complir.
Per això en tinc alegria
sens que en sàpiga res cert:
missatger que ella m'envia
son missatge ja ha complert.
Clementina Arderiu. Contraclaror: antologia poètica. 1985
Introducció i selecció Maria Mercè Marçal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
cançons,
esperança,
persones,
poesia compartida,
poesia de l'esperança,
pressentiments
08 de desembre 2008
M'és necessari l'ordre
M'és necessari l'ordre
vegetal de les espigues,
vegetal de les espigues,
l'incansable ruta d'una rel,
la majestat ombrívola d'un arbre,
la immediata transparència
de l'aigua, per retrobar-me.
Les mans, segures guies,
són flors descloses
que m'assenyalen camins.
Les mans no han après a
disfressar-se.
Soc filla del meu temps,
impotent de miracles.
Montserrat Abelló. Vida diària ; paraules no dites. 1981
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
aigua,
aprendre,
camins,
espigues,
flors,
guies,
mans,
miracles,
ordre,
paraules,
persones,
poesia de les mans,
transparència
07 de desembre 2008
Llegir
Només hi ha una manera de llegir, que és
fullejar a biblioteques i llibreries,
agafar llibres que t'atreuen,
llegir només aquells,
deixar-los quan t'avorreixen,
saltar les parts feixugues...
i mai, mai no llegir alguna cosa
perquè penses que has de fer-ho,
o perquè forma part d'una moda
o d'un moviment.
Recorda que el llibre que t'avorreix
quan tens vint o trenta anys
t'obrirà portes quan en tinguis
quaranta o cinquanta..., i viceversa.
Doris Lessing. El quadern daurat. 2001
Traducció de Víctor Compta
fullejar a biblioteques i llibreries,
agafar llibres que t'atreuen,
llegir només aquells,
deixar-los quan t'avorreixen,
saltar les parts feixugues...
i mai, mai no llegir alguna cosa
perquè penses que has de fer-ho,
o perquè forma part d'una moda
o d'un moviment.
Recorda que el llibre que t'avorreix
quan tens vint o trenta anys
t'obrirà portes quan en tinguis
quaranta o cinquanta..., i viceversa.
Doris Lessing. El quadern daurat. 2001
Traducció de Víctor Compta
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anglès,
anys,
avorrir-se,
biblioteques,
català,
Lessing [Doris May 1919-2013],
llegir,
llibreries,
llibres electrònics,
moda,
moviment,
pensar,
persones,
recomanacions,
recordar,
saviesa
29 de novembre 2008
Mots
Ves amb compte amb els mots,
fins i tot amb els miraculosos.
Amb els miraculosos fem tot el que podem,
de vegades s'eixamenen com insectes
i no deixen pas una fiblada, sinó un bes.
Poden ser tan bons com els dits.
Poden ser tan ferms com la pedra
en què plantes el cul.
Però poden ser, alhora, morats i margarides.
Tot i així n'estic enamorada.
Són coloms que plouen del sostre.
Són sis taronges sagrades que seuen a la meva falda.
Són els arbres, les cames de l'estiu
i el rostre apassionat del sol.
Tanmateix sovint em fallen.
Tinc tantes coses a dir,
tantes històries, imatges, proverbis, etc.
Però els mots no són prou precisos
i els erronis em besen.
De vegades volo com una àliga,
mal que amb les ales d'un pardal.
Però intento anar amb compte
i ser amable amb ells.
Els mots i els ous han de tractar-se amb cura.
Un cop trencats
són impossibles d'adobar.
Anne Sexton, dins,
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adobar,
amabilitat,
anar amb compte,
besades,
culs,
cures,
enamoraments,
estimar,
fiblades,
insectes,
margarides,
mots,
paraules,
persones,
Sexton [Anne],
sis
Déus
La senyora Sexton sortí a buscar els déus.
Començà per mirar el cel
a l'espera d'un angelot blanc de blau entrecuix.
Ningú.
Buscà després en tots els llibres savis
i les lletres li etzibaren una escopinada.
Ningú.
Feu un pelegrinatge cap al gran poeta
i aquest li eructà a la cara.
Ningú.
Pregà en totes les esglésies del món
i aprengué un munt sobre la cultura.
Ningú.
Anà a l'Atlàntic i al Pacífic, convençuda que Déu...
Ningú.
Anà fins a Buda, Brahma i les Piràmides
i trobà immenses postals.
Ningú.
En acabat tornà cap a casa seva
i els déus del món estaven tancats al vàter.
Per fi!
cridà,
tancant la porta en clau.
Anne Sexton, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 47
Traducció: Lluís Calvo
Començà per mirar el cel
a l'espera d'un angelot blanc de blau entrecuix.
Ningú.
Buscà després en tots els llibres savis
i les lletres li etzibaren una escopinada.
Ningú.
Feu un pelegrinatge cap al gran poeta
i aquest li eructà a la cara.
Ningú.
Pregà en totes les esglésies del món
i aprengué un munt sobre la cultura.
Ningú.
Anà a l'Atlàntic i al Pacífic, convençuda que Déu...
Ningú.
Anà fins a Buda, Brahma i les Piràmides
i trobà immenses postals.
Ningú.
En acabat tornà cap a casa seva
i els déus del món estaven tancats al vàter.
Per fi!
cridà,
tancant la porta en clau.
Anne Sexton, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 47
Traducció: Lluís Calvo
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Atlàntic,
casa,
cultura,
déus,
escopinades,
lletres,
llibres,
ningú,
Pacífic,
persones,
postals,
pregàries,
Sexton [Anne],
viatges
on reposen les aigües
Amb tu vaig conèixer el brogir
de les aigües salvatges.
Amb tu vaig conèixer el bellíssim estany
on reposen les aigües.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 42
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües,
bellesa,
brogir,
Cabot [Pilar 1940-2017],
conèixer,
estanys,
poesia amorosa,
poesia breu,
reposar
Si vols fer net
Si vols fer net
procura que els records no bleixin.
Cap ombra arrossegada,
cap clariana fugaç de cap antic somriure,
absències/presències callades,
immòbils
en paratges immòbils.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 39
procura que els records no bleixin.
Cap ombra arrossegada,
cap clariana fugaç de cap antic somriure,
absències/presències callades,
immòbils
en paratges immòbils.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 39
Etiquetes de comentaris:
absències,
actituds,
Cabot [Pilar 1940-2017],
callar,
fer net,
netedat,
pau,
persones,
poesia breu,
presències,
somriures
25 de novembre 2008
La identitat
De nit, entre les teves mans, soc dúctil
com una gota de mercuri. Vull
relliscar i trencar-me en mil miralls, mil
petites esferes d'aigua densa on
puguis abocar-te a contemplar el teu
rostre, i interrogar-te des de mi.
Gemma Gorga i López. Instruments òptics. 2005
com una gota de mercuri. Vull
relliscar i trencar-me en mil miralls, mil
petites esferes d'aigua densa on
puguis abocar-te a contemplar el teu
rostre, i interrogar-te des de mi.
Gemma Gorga i López. Instruments òptics. 2005
Premi ex aequo Poesia Gorgos, 2004
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
contemplar,
densitats,
Gorga i López [Gemma 1968-],
gotes,
identitats,
mans,
miralls,
nits,
persones,
poesia breu,
relliscar,
rostres,
voler
11 de novembre 2008
Vinyala
A Carme Brau Rius, amb afecte
Com una nau que fuig de la deriva,
el teu esguard esquitxat per la mar,
on has basat el verd d'agombolar.
Força i atzar cenyeixen mitja vida.
Amb munts de cel·lofana,
de saboneres i flors d'avellana,
de fragàncies de vinyala,
embolcalles la llar.
Teresa Grau Ros
Com una nau que fuig de la deriva,
el teu esguard esquitxat per la mar,
on has basat el verd d'agombolar.
Força i atzar cenyeixen mitja vida.
Amb munts de cel·lofana,
de saboneres i flors d'avellana,
de fragàncies de vinyala,
embolcalles la llar.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afecte,
amistat,
Brau Rius [Carme],
cenyir,
colors,
embolcallar,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llars,
persones,
poesia amistosa,
poesia breu
03 de novembre 2008
Epigrama
Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
I perquè hom no sabés de sa sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca
a Josep A. Font i Cases
Joan Salvat-Papasseit
S'ha vestida de pressa:
I perquè hom no sabés de sa sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca
a Josep A. Font i Cases
Joan Salvat-Papasseit
27 d’octubre 2008
A l'estil d'Alberto Caeiro
Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l'amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d'un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L'estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l'endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s'acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.
Jo em reconec en cada petja humana.
Quima Jaume. Memòria de l'aigua: onze escriptores i el seu món. 1999
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l'amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d'un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L'estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l'endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s'acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.
Jo em reconec en cada petja humana.
Quima Jaume. Memòria de l'aigua: onze escriptores i el seu món. 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
bellesa,
Caeiro [Alberto],
camins,
cicles,
comprendre,
estius,
Jaume [Quima 1934-1993],
persones,
petges,
petjades,
reconèixer,
transcendència
19 d’octubre 2008
Dona
Sabies el valor
de la diferènciai l'estimaves.
Et meravellava
el misteri de la matriu,
la cova mariana on s'allotja la vida,
i l'estimaves.
Si ella t'anomenava,
et senties ressuscitar,
perfer el teu destí d'infinit.
La vas cantar,
la vas enamorar,
la vas admirar
sense esquerdes.
Quan torni a néixer -deies-,
vull ser com tu: Dona.
Teresa Costa-Gramunt. Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot. 2000
Dibuixos de Carme Riera
Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes
Epíleg de Josep Borrell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
dones,
enamorar-se,
estimar,
matrius,
meravellar-se,
néixer,
persones,
Riera [Carme 1940-],
valors,
Viladot [Guillem 1922-1999]
Au coeur du silence
Au coeur du silence
il y a les mots
tous les mots de lait
lentement appris
à l'âge où je perçais mes dents
je les roulais sur la langue
avant de les cracher
tels des ballons
capables de voler jusqu'aux étolies
J'aime les mots
et je les garde dans le sucré
de ma chair, là où personne
ne peut me les arracher
Les mots sont à moi
pour ma première danse
ou pour des poèmes
que je lis
avec l'impression de toucher
l'écho d'une voix
toute neuve en moi
Louise Dupré. Les mots secrets. 2002
il y a les mots
tous les mots de lait
lentement appris
à l'âge où je perçais mes dents
je les roulais sur la langue
avant de les cracher
tels des ballons
capables de voler jusqu'aux étolies
J'aime les mots
et je les garde dans le sucré
de ma chair, là où personne
ne peut me les arracher
Les mots sont à moi
pour ma première danse
ou pour des poèmes
que je lis
avec l'impression de toucher
l'écho d'une voix
toute neuve en moi
Louise Dupré. Les mots secrets. 2002
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
Dupré [Louise 1949-],
estimar,
llegir,
mots,
paraules,
persones,
poesia francesa,
silenci,
veus
15 d’octubre 2008
Els límits del temps
Entre dos cels,
avui té lloc un debat que et pintaria
aquells lluentons als ulls
amb què miraves, fit a fit,
la càmera fotogràfica
que pretenia capturar-los
com qui atrapa un peix menut amb les mans.
Els qui no et coneixien prou,
els qui no tenen memòria de la Mare,
han preguntat, ignorants:
de quin temps ve, aquest?
No saben que escrivies poemes.
I que havies deixat dit, també per a ells:
el temps no té fronteres...
referint-te al Temps
amb majúscula.
Teresa Costa-Gramunt, dins,
Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot. 2000
avui té lloc un debat que et pintaria
aquells lluentons als ulls
amb què miraves, fit a fit,
la càmera fotogràfica
que pretenia capturar-los
com qui atrapa un peix menut amb les mans.
Els qui no et coneixien prou,
els qui no tenen memòria de la Mare,
han preguntat, ignorants:
de quin temps ve, aquest?
No saben que escrivies poemes.
I que havies deixat dit, també per a ells:
el temps no té fronteres...
referint-te al Temps
amb majúscula.
Teresa Costa-Gramunt, dins,
Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot. 2000
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
càmeres,
conèixer,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
debats,
escriure,
límits del temps,
lluentons,
mans,
mares,
paciència,
temps,
ulls,
Viladot [Guillem 1922-1999]
¿S'escriuen poemes
¿S'escriuen poemes
com a solució anodina
per defugir malvestats
llunyanes?
¿Quin és el concepte
de distància, quan
el món l'està superant?
Pobres humans!
Xops de Dolor,
i compadits pel Dolor
dels altres. Fam del cos i
de la ment, angoixa existencial,
malaltia, marginació,
por a la diferència...
Guerres, aiguats,
terratrèmols i tifons,
i atrocitats de tota mena...
Signem uns drets humans
que no acomplim.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003
com a solució anodina
per defugir malvestats
llunyanes?
¿Quin és el concepte
de distància, quan
el món l'està superant?
Pobres humans!
Xops de Dolor,
i compadits pel Dolor
dels altres. Fam del cos i
de la ment, angoixa existencial,
malaltia, marginació,
por a la diferència...
Guerres, aiguats,
terratrèmols i tifons,
i atrocitats de tota mena...
Signem uns drets humans
que no acomplim.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aiguats,
drets humans,
Fabregat i Armengol [Rosa 1933-],
guerra,
llum,
malvestats,
persones,
poesia global,
terratrèmols,
tifons
05 d’octubre 2008
Manuel Grau Nadal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caramelles,
contrabaix,
dansar,
Escomelles,
fotografies,
Grau Nadal [Manuel],
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·luminar,
músics,
pagesia,
pagesos,
pares,
persones,
poesia d'homenatge,
sardanes,
Torà
29 de setembre 2008
Elogi dels diners
Diners del fals fan veritat,i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
dinars fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "te" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm Turmeda (versió moderna de Llorenç Soldevila)
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
dinars fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "te" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm Turmeda (versió moderna de Llorenç Soldevila)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aplegar,
bregues,
cantar,
diners,
persones,
remors,
Soldevila [Llorenç 1950-],
Turmeda [Anselm]
24 de setembre 2008
Com es fan els poemes - un punt de vista desacreditat
Si deixo anar
en lloc de retenir
gradualment entenc
com es fan els poemes.
Hi ha un lloc on la por cal que vagi.
Hi ha un lloc on el que s'escull cal que vagi.
Hi ha un lloc on les pèrdues cal que vagin.
L'amor deixat de banda.
L'amor que vessa
de la copa massa plena
i corre a amagar
el seu jo massa curull
avergonyit.
Gradualment comprenc
com es fan els poemes.
Del temps no marcat en la fuga de records.
D'afeblits batecs en el cor que
corre.
Entenc com es fan els poemes.
Són les llàgrimes
que assaonen els somriures.
La rialla soberga
que omple la gorja.
L'amor deixat de banda.
Alice Walker; traducció de Montserrat Abelló
dins, Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
en lloc de retenir
gradualment entenc
com es fan els poemes.
Hi ha un lloc on la por cal que vagi.
Hi ha un lloc on el que s'escull cal que vagi.
Hi ha un lloc on les pèrdues cal que vagin.
L'amor deixat de banda.
L'amor que vessa
de la copa massa plena
i corre a amagar
el seu jo massa curull
avergonyit.
Gradualment comprenc
com es fan els poemes.
Del temps no marcat en la fuga de records.
D'afeblits batecs en el cor que
corre.
Entenc com es fan els poemes.
Són les llàgrimes
que assaonen els somriures.
La rialla soberga
que omple la gorja.
L'amor deixat de banda.
Alice Walker; traducció de Montserrat Abelló
dins, Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
amor,
comprendre,
entendre,
persones,
poesia alliberadora,
poesia de la reflexió,
poesia global,
somriures,
Walker [Alice 1944-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)