L'amor i son record que de la gent i del lloc i del temps em feien lliure màgicament poblaren el meu viure amb belles lluïssors d'or i d'argent. Un cap-al-tard vingué desfent miratges jo els doní comiat —tot passa i mor— i fiu engrunes mig a contracor una petxina de llunyanes platges. Maria Antònia Salvà. Antologia poètica, 1996 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
29 de març 2009
La petxina
Etiquetes de comentaris:
amor,
Bonet [Maria del Mar 1947-],
lliure,
Masriera [Lali],
petxines,
platja,
poesia de la memòria,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
Segur de Calafell
25 de març 2009
Et mous sense estridències per la casa
Et mous sense estridències per la casa
i així se t'asserena el fer i el dir.
Pots degustar paraules sense pressa
escrites hàbilment enmig del blanc.
Poetes admirats que dormen al teu llit
t'han fet obrir camins en plena nit.
Tot desbrossant herbotes que t'amaguen
el fil d'aigua brillant, que baixa lliure,
t'has desvestit de tot allò sobrer.
I l'únic ornament és el neguit
que et dóna impuls roent de foc i vent.
Només per destriar paraules clares
i aprendre, com l'orfebre,
l'ofici silenciós de la paciència.
Mireia Lleó i Bertran. Per un vers. 2009
i així se t'asserena el fer i el dir.
Pots degustar paraules sense pressa
escrites hàbilment enmig del blanc.
Poetes admirats que dormen al teu llit
t'han fet obrir camins en plena nit.
Tot desbrossant herbotes que t'amaguen
el fil d'aigua brillant, que baixa lliure,
t'has desvestit de tot allò sobrer.
I l'únic ornament és el neguit
que et dóna impuls roent de foc i vent.
Només per destriar paraules clares
i aprendre, com l'orfebre,
l'ofici silenciós de la paciència.
Mireia Lleó i Bertran. Per un vers. 2009
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
camins,
estridències,
Lleó i Bertran [Mireia 1960-],
moviment,
orfebre,
paciència,
persones,
poesia serena,
poesia silenciosa,
poetes
23 de març 2009
Carta d'en Xesco a la mainada
Estimats amics:
Com esteu? Ben segur que us deuen continuar
prenent el pèl com sempre, oi?
Heu de ser murris (que vol dir astuts).
Ho sabeu que els adults (bé, la majoria) estan tocats
del bolet?
Aneu amb molt de compte que no us contaminin!
Vosaltres podeu fer-hi molt perquè no siguin tan
desgraciats.
Ensenyeu-los a ser generosos, lúcids, senzills, nobles...
Són ells, els adults que s'han de semblar a vosaltres
i no pas vosaltres a ells.
Vostre, Xesco
Lluís M. Panyella, M. Josep Hernández. Xesco Boix : un amic, un mestre, 1995
Com esteu? Ben segur que us deuen continuar
prenent el pèl com sempre, oi?
Heu de ser murris (que vol dir astuts).
Ho sabeu que els adults (bé, la majoria) estan tocats
del bolet?
Aneu amb molt de compte que no us contaminin!
Vosaltres podeu fer-hi molt perquè no siguin tan
desgraciats.
Ensenyeu-los a ser generosos, lúcids, senzills, nobles...
Són ells, els adults que s'han de semblar a vosaltres
i no pas vosaltres a ells.
Vostre, Xesco
Lluís M. Panyella, M. Josep Hernández. Xesco Boix : un amic, un mestre, 1995
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Boix [Xesco 1946-1984],
cartes,
contaminar,
ensenyar,
generositat,
Hernàndez [Maria Josep],
infantesa,
lucidesa,
mainada,
murrieria,
noblesa,
Panyella [Lluís M.],
persones,
prendre el pèl
Poema a la intempèrie
...
Fer un poema com desplegar una àmplia
acció de gràcies, com respirar
una alegria primària.
Un poema com un adeu inajornable.
Un poema com un desig de pluja...
Poema en va i poema nostre
com una taula compartida.
Poema pena, poema arrel, poema a la intempèrie.
Poema viu i indispensable com un arbre...
Fragment.
Maria Josep Escrivà. Tots els noms de la pena. 2002
Fer un poema com desplegar una àmplia
acció de gràcies, com respirar
una alegria primària.
Un poema com un adeu inajornable.
Un poema com un desig de pluja...
Poema en va i poema nostre
com una taula compartida.
Poema pena, poema arrel, poema a la intempèrie.
Poema viu i indispensable com un arbre...
Fragment.
Maria Josep Escrivà. Tots els noms de la pena. 2002
Etiquetes de comentaris:
accions,
adeu,
alegria,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
gràcies,
penes,
pluja,
poesia a l'intempèrie,
poesia arrel,
poesia compartida,
poesia viva i indispensable
22 de març 2009
Ja ho sé
Ja ho sé: els poetes-pares
Fan bells poemes quan els neix un fill.
També per a mi hauria estat una joia
Quan vaig florir d'infants, cisellar versos,
Però era una altra la feina: panteixava
Per donar-los la vida, aquest llarg somni.
No puc dir que em prenien
Temps, força, sang: eren coses tan seves
com els plors a la nit.
Les filles ara es drecen com tres àlbers
I jo us demano, amics, una resposta:
Si canto aquest país que estimo amb ira
Per què no puc, no podem infantar-lo.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008
Fan bells poemes quan els neix un fill.
També per a mi hauria estat una joia
Quan vaig florir d'infants, cisellar versos,
Però era una altra la feina: panteixava
Per donar-los la vida, aquest llarg somni.
No puc dir que em prenien
Temps, força, sang: eren coses tan seves
com els plors a la nit.
Les filles ara es drecen com tres àlbers
I jo us demano, amics, una resposta:
Si canto aquest país que estimo amb ira
Per què no puc, no podem infantar-lo.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
àlbers,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bellesa,
compromís,
estimar,
filles,
fills,
infantar,
ires,
persones,
poesia compromesa,
poetes-pares,
saber,
somnis
Mora negra
L'espona d'un bancal
era, al coster, una paret esbucada.
I em punyia el silenci dels camps segats i el vol,
alt i llunyà, d'unes falcies.
Ja no hi ha carros ni cançons... Florien
quatre malves, confoses amb l'herba del camí.
Clam d'una solitud sense remei.
Enyor d'un temps marcit, a poc a poc,
com el rostre d'un vell. En una feixa,
els ametllers, d'escorça clivellada, mostraven
el fruit, amb les clofolles arrugades i grises.
A la fi, delerós, cullo, d'un esbarzer,
l'única mora negra, ja madura.
Jordi Pàmias. La veu de l'àngel. 2009
era, al coster, una paret esbucada.
I em punyia el silenci dels camps segats i el vol,
alt i llunyà, d'unes falcies.
Ja no hi ha carros ni cançons... Florien
quatre malves, confoses amb l'herba del camí.
Clam d'una solitud sense remei.
Enyor d'un temps marcit, a poc a poc,
com el rostre d'un vell. En una feixa,
els ametllers, d'escorça clivellada, mostraven
el fruit, amb les clofolles arrugades i grises.
A la fi, delerós, cullo, d'un esbarzer,
l'única mora negra, ja madura.
Jordi Pàmias. La veu de l'àngel. 2009
Pròleg de Jaume Pont
21 de març 2009
A la poesia
Des d’una illa de mots, entre ullastres i llibres, mentre sent escoltant la bellesa del vent que escriure és respirar, comprendre, fer l’amor i l’art ens humanitza, t’ho diré passional: t’estim i sense tu res tindria emoció ni seria tan cert açò que en diuen viure. Amb les llengües del cor i tinta com el mar generós de les illes, sembram versos per fer florir lliures i oberts al sagrat cos del món sentit i veritat. Més que d’on hem nascut som del lloc que estimam i lectors agraïts que tenim el que dam feim diversos un sol gran poema on no hi ha més pàtria que la vida. Ponç Pons, del blog Dia Mundial de la poesia, 21 de març, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
#DMP09,
art,
estimar,
gratitud,
illes,
lector,
llibertat,
llibres,
mar,
poesia del cor,
poesia illenca,
Pons [Ponç 1956-],
sublim
15 de març 2009
Esmena
Llavors el Senyor-Déu es digué: No és bo que l'home estigui sol
O potser fora bo,
O potser fora bo,
que l'home estigués sol.
Que els arbres i els seus fruits,
els mars i els peixos i els ocells del cel
se'n compadiren,
de tal gregarietat sense nissaga.
Que, en cas d'esdevenir-se una altra Gènesi,
li fos negat d'antuvi el do
de compartir
el patiment.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Premi de Poesia, Jocs Florals de Barcelona 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbres,
compadir,
compartir,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
escultures,
esmenes,
fruits,
gènesis,
gregarietat,
gregarisme,
nissages,
patiments,
persones,
solitud
14 de març 2009
De mica en mica
De mica en mica es fa de nit i el vent,
que tant havíem volgut, escombra ara,
de sobte i quan ja no hi pensàvem, molta
porqueria acumulada amb els anys.
No cal arribar a vell, ni ser un canalla,
per rebre les galtades a betzef.
Així doncs, si t'embruta alguna morca,
recorda't, mico, de convocar un vent
benigne, que la bufi i se l'emporti.
La netedat és cosa imprevisible.
Sebastià Alzamora. La part visible. 2009
que tant havíem volgut, escombra ara,
de sobte i quan ja no hi pensàvem, molta
porqueria acumulada amb els anys.
No cal arribar a vell, ni ser un canalla,
per rebre les galtades a betzef.
Així doncs, si t'embruta alguna morca,
recorda't, mico, de convocar un vent
benigne, que la bufi i se l'emporti.
La netedat és cosa imprevisible.
Sebastià Alzamora. La part visible. 2009
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alzamora [Sebastià 1972-],
convocar,
de mica en mica,
netedat,
pensar,
persones,
Premi Carles Riba 2008,
vent,
visible
27 de febrer 2009
Jo vinc d'un silenci
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat.
Raimon. El recital de Madrid, 1976
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat.
Raimon. El recital de Madrid, 1976
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cançons catalanes,
cançons de protesta,
constància,
dones,
estimar,
homes,
identitat,
llibertat,
lluita,
origen,
persones,
poesia autobiogràfica,
Raimon [1940-],
silenci,
vida
26 de febrer 2009
Res no et serà pres:
Res no et serà pres vindrà tan sols l'instant d'obrir dòcilment la mà i alliberar la memòria de l'aigua perquè es retrobi aigua d'alta mar. Maria-Mercè Marçal |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
flors,
mar,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
memòria,
mort,
persones,
poesia aquàtica,
poesia breu,
poesia tendra i forta
24 de febrer 2009
Petita moral [o moral petita?]
Van dirigides aquestes línies a qui posseïa:
la Bellesa, sense l'arrogància
la Virtut, sense la fatuïtat
la Coqueteria, sense la levitat
el Desinterès, sense la desesperació
l'Enginy, sense la mofa
la Ingenuïtat, sense la ignorància
totes les trampes de la feminitat, sense usar-les.
(poema traduït per a aquest blog)
Carlos Martínez Rivas, dins,
Juegos de manos : antología de la poesía hispanoamericana de mitad del siglo XX, 2008
la Bellesa, sense l'arrogància
la Virtut, sense la fatuïtat
la Coqueteria, sense la levitat
el Desinterès, sense la desesperació
l'Enginy, sense la mofa
la Ingenuïtat, sense la ignorància
totes les trampes de la feminitat, sense usar-les.
(poema traduït per a aquest blog)
Carlos Martínez Rivas, dins,
Juegos de manos : antología de la poesía hispanoamericana de mitad del siglo XX, 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
coqueteria,
enginy,
Esteban [Angel 1963-],
Gallego Cuiñas [Ana],
ingenuïtat,
Martínez Rivas [Carlos],
virtut
22 de febrer 2009
L'alzina
Quan el bosc camina
cap a la vellura,
en venir l'hivern,
serves, tu, l'alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.
Tot forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.
Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.
L'hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.
Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.
Guerau de Liost, dins,
Els arbres a la poesia catalana. 2007
cap a la vellura,
en venir l'hivern,
serves, tu, l'alzina
de la fusta dura
i el fullatge etern.
Tot forcats impliquen
barreges de liquen
i vesc de Nadal.
Cap alè no et torba,
druïdessa orba,
metall vegetal.
L'hivern és vingut:
plovisquegen glans
de ta fortitud.
Un senglar, perdut
de la nit abans,
golafre hi acut.
Guerau de Liost, dins,
Els arbres a la poesia catalana. 2007
07 de febrer 2009
Viatge al poble de vidre
Els habitants del poble de vidre no necessiten cap biblioteca;
saben trobar en l'espai, gravat per l'eternitat,
tot el que ha passat en el món, tot el que hi passarà,
tot el que les flames van destruir de la biblioteca d'Alexandria...
És el poble que m'ha deixat el millor dels records.
- "Per què si va enamorar-se'n, no s'hi va establir?"
- "Perquè la meva feina no és aturar-me
sinó anar sempre endavant;
continuar la infinita busca i captura
de cors obscurs i de costums ignorats"
Fragments.
Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 1993
saben trobar en l'espai, gravat per l'eternitat,
tot el que ha passat en el món, tot el que hi passarà,
tot el que les flames van destruir de la biblioteca d'Alexandria...
És el poble que m'ha deixat el millor dels records.
- "Per què si va enamorar-se'n, no s'hi va establir?"
- "Perquè la meva feina no és aturar-me
sinó anar sempre endavant;
continuar la infinita busca i captura
de cors obscurs i de costums ignorats"
Fragments.
Mercè Rodoreda. Viatges i flors. 1993
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biblioteques,
costums,
espai,
festa,
flors,
gratitud,
persones,
pobles,
poesia de recerca,
Rodoreda [Mercè 1908-1983],
temps,
viatges
02 de febrer 2009
I dins meu una veu em diu:
I dins meu una veu em diu:
vine amb mi a contemplar
com són les paraules per dintre,
a sentir el pols de les coses.
I llavors penses en aquells
que estimes i amb qui has
conviscut al llarg dels anys
i encara no coneixes,
— mirades que fugen,
pensaments tancats, potser
només desclosos en moments
fugaços o en la intensitat
del desig.
Però mai a dins,
sempre a la vora del torrent
de silencis o de paraules;
sempre a punt i amatent,
però sense saber, sense saber.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
Bru [Roser],
conèixer,
conviure,
estimar,
paraules,
pensaments,
saber,
sentiments,
sentir,
silenci
29 de gener 2009
Enllà
perduts per un terreny inhòspit
retrobats al clar del dia
bategant a les portes del misteri
on l'amor es fon entre boires
clams d'alegria potser
tocs de silenci
enllà del temps enllà
d'espais incerts
perduts i retrobats
en la claror indecisa
d'un hivern en què els focs
es confonen amb les heures
Albert Ràfols-Casamada. Dimensions del present, 2004
|
Etiquetes de comentaris:
alegria,
Barcelona,
heura,
hivern,
imatges,
poesia visual,
present,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009]
25 de gener 2009
Fina amor, joc extrem,
Fina amor, joc extrem, or subtil
que em cremes sense tornar-me cendra.
Dins l'alquímia bàrbara i tendra
del teu cos, on el foc passa a fil
de flama l'ombra i el seu seguici,
pren-me, desfes-me, refes-me, muda
en cant la fosca mercè, la muda
sang d'exili en llavor de solstici.
Maria-Mercè Marçal, dins, Reduccions, núm. 89-90
que em cremes sense tornar-me cendra.
Dins l'alquímia bàrbara i tendra
del teu cos, on el foc passa a fil
de flama l'ombra i el seu seguici,
pren-me, desfes-me, refes-me, muda
en cant la fosca mercè, la muda
sang d'exili en llavor de solstici.
Maria-Mercè Marçal, dins, Reduccions, núm. 89-90
Etiquetes de comentaris:
amor,
exili,
llavor,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
persones,
poesia amorosa,
solsticis
09 de gener 2009
Esbellussar-se
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Gaudí [Antoni 1852-1926],
Grau Ros [Teresa 1959-],
instants,
llavis,
mirades,
Parc Güell (Barcelona),
parpelles,
persones,
rialles,
vida
29 de desembre 2008
Senzill és el goig
He vist carrancs que volen cap arrere
i dos ulls que són peixos quan em parlen
d'amor. I tu, jugant a llançar pedres
que s'engul la muntanya. I el teu
alè engolint-se'm tota, com quan jugues
a llançar pedres que s'engul la muntanya.
Blau vora verd, i dos en únic cos
de cranc, de pi, de cel, de far, de nau
a sota el màgic clar d'una llum nua.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998
21 de desembre 2008
El versaire rebotega al poeta
És quan dormo que hi veig clar. Foix
Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar,
misser Vicenç, puix dormo com un soc.
Si les dormides són un altre pa
els somnis han de ser tot just un joc.
(Freud, sobre això, no és pas de bon consell.)
Dels esperits somiadors, me'n ric.
Tant com defujo el bac cerco el solell.
Només de vida viva vull ser ric.
Després del son sempre revifo el foc,
però amb els somnis se m'esmussa el lluc
i no m'adono que s'acosta el drac.
Si estic despert, bé que sovint ullcluc,
penso, converso, beso, jugo, em moc,
rebo i torno el pinyac i l'amanyac.
Pere Quart. Obra poètica. 1999
Ed.: Helena Mesalles
Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar,
misser Vicenç, puix dormo com un soc.
Si les dormides són un altre pa
els somnis han de ser tot just un joc.
(Freud, sobre això, no és pas de bon consell.)
Dels esperits somiadors, me'n ric.
Tant com defujo el bac cerco el solell.
Només de vida viva vull ser ric.
Després del son sempre revifo el foc,
però amb els somnis se m'esmussa el lluc
i no m'adono que s'acosta el drac.
Si estic despert, bé que sovint ullcluc,
penso, converso, beso, jugo, em moc,
rebo i torno el pinyac i l'amanyac.
Pere Quart. Obra poètica. 1999
Ed.: Helena Mesalles
Tombant, I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 1985
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Maria-Mercè Marçal. Bruixa de dol. 1985
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
atzavares,
desembre,
flors,
Fundació Maria-Mercè Marçal,
geranis,
hivern,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
persones,
poesia hivernal
15 de desembre 2008
Un gira-sol es gira
No et fa por la nit
perquè dus la llum a dintre.
Si et lleves i surts,
la lluna es retira.
Si et lleves i vas,
un gira-sol es gira.
Joan Armangué, dins,
Poesies amb suc: antologia de poesia per a infants. 2007
Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí
perquè dus la llum a dintre.
Si et lleves i surts,
la lluna es retira.
Si et lleves i vas,
un gira-sol es gira.
Joan Armangué, dins,
Poesies amb suc: antologia de poesia per a infants. 2007
Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
antologies,
Armangué [Joan],
Galí [Mercè],
gira-sols,
girar,
infantesa,
llevar-se,
llum,
lluna,
poesia breu,
poesia compartida,
retirar-se
09 de desembre 2008
Cançó del pressentiment
Si pressento la mudança
Clementina Arderiu. Contraclaror: antologia poètica. 1985
entremig del meu costum,
és que alguna cosa hi dansa.
Serà boira, serà llum?
Ara soc com el qui es llença
dins la nau al mar pregon:
prou la ruta és dins sa pensa,
però la fi, qui sap on?
Esperança no em fa nosa,
m'ha dut sempre a bon camí,
i en parlar-me ella una cosa
me l'havia de complir.
Per això en tinc alegria
sens que en sàpiga res cert:
missatger que ella m'envia
son missatge ja ha complert.
Clementina Arderiu. Contraclaror: antologia poètica. 1985
Introducció i selecció Maria Mercè Marçal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
cançons,
esperança,
persones,
poesia compartida,
poesia de l'esperança,
pressentiments
08 de desembre 2008
M'és necessari l'ordre
M'és necessari l'ordre
vegetal de les espigues,
vegetal de les espigues,
l'incansable ruta d'una rel,
la majestat ombrívola d'un arbre,
la immediata transparència
de l'aigua, per retrobar-me.
Les mans, segures guies,
són flors descloses
que m'assenyalen camins.
Les mans no han après a
disfressar-se.
Soc filla del meu temps,
impotent de miracles.
Montserrat Abelló. Vida diària ; paraules no dites. 1981
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
aigua,
aprendre,
camins,
espigues,
flors,
guies,
mans,
miracles,
ordre,
paraules,
persones,
poesia de les mans,
transparència
07 de desembre 2008
Llegir
Només hi ha una manera de llegir, que és
fullejar a biblioteques i llibreries,
agafar llibres que t'atreuen,
llegir només aquells,
deixar-los quan t'avorreixen,
saltar les parts feixugues...
i mai, mai no llegir alguna cosa
perquè penses que has de fer-ho,
o perquè forma part d'una moda
o d'un moviment.
Recorda que el llibre que t'avorreix
quan tens vint o trenta anys
t'obrirà portes quan en tinguis
quaranta o cinquanta..., i viceversa.
Doris Lessing. El quadern daurat. 2001
Traducció de Víctor Compta
fullejar a biblioteques i llibreries,
agafar llibres que t'atreuen,
llegir només aquells,
deixar-los quan t'avorreixen,
saltar les parts feixugues...
i mai, mai no llegir alguna cosa
perquè penses que has de fer-ho,
o perquè forma part d'una moda
o d'un moviment.
Recorda que el llibre que t'avorreix
quan tens vint o trenta anys
t'obrirà portes quan en tinguis
quaranta o cinquanta..., i viceversa.
Doris Lessing. El quadern daurat. 2001
Traducció de Víctor Compta
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anglès,
anys,
avorrir-se,
biblioteques,
català,
Lessing [Doris May 1919-2013],
llegir,
llibreries,
llibres electrònics,
moda,
moviment,
pensar,
persones,
recomanacions,
recordar,
saviesa
29 de novembre 2008
Mots
Ves amb compte amb els mots,
fins i tot amb els miraculosos.
Amb els miraculosos fem tot el que podem,
de vegades s'eixamenen com insectes
i no deixen pas una fiblada, sinó un bes.
Poden ser tan bons com els dits.
Poden ser tan ferms com la pedra
en què plantes el cul.
Però poden ser, alhora, morats i margarides.
Tot i així n'estic enamorada.
Són coloms que plouen del sostre.
Són sis taronges sagrades que seuen a la meva falda.
Són els arbres, les cames de l'estiu
i el rostre apassionat del sol.
Tanmateix sovint em fallen.
Tinc tantes coses a dir,
tantes històries, imatges, proverbis, etc.
Però els mots no són prou precisos
i els erronis em besen.
De vegades volo com una àliga,
mal que amb les ales d'un pardal.
Però intento anar amb compte
i ser amable amb ells.
Els mots i els ous han de tractar-se amb cura.
Un cop trencats
són impossibles d'adobar.
Anne Sexton, dins,
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adobar,
amabilitat,
anar amb compte,
besades,
culs,
cures,
enamoraments,
estimar,
fiblades,
insectes,
margarides,
mots,
paraules,
persones,
Sexton [Anne],
sis
Déus
La senyora Sexton sortí a buscar els déus.
Començà per mirar el cel
a l'espera d'un angelot blanc de blau entrecuix.
Ningú.
Buscà després en tots els llibres savis
i les lletres li etzibaren una escopinada.
Ningú.
Feu un pelegrinatge cap al gran poeta
i aquest li eructà a la cara.
Ningú.
Pregà en totes les esglésies del món
i aprengué un munt sobre la cultura.
Ningú.
Anà a l'Atlàntic i al Pacífic, convençuda que Déu...
Ningú.
Anà fins a Buda, Brahma i les Piràmides
i trobà immenses postals.
Ningú.
En acabat tornà cap a casa seva
i els déus del món estaven tancats al vàter.
Per fi!
cridà,
tancant la porta en clau.
Anne Sexton, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 47
Traducció: Lluís Calvo
Començà per mirar el cel
a l'espera d'un angelot blanc de blau entrecuix.
Ningú.
Buscà després en tots els llibres savis
i les lletres li etzibaren una escopinada.
Ningú.
Feu un pelegrinatge cap al gran poeta
i aquest li eructà a la cara.
Ningú.
Pregà en totes les esglésies del món
i aprengué un munt sobre la cultura.
Ningú.
Anà a l'Atlàntic i al Pacífic, convençuda que Déu...
Ningú.
Anà fins a Buda, Brahma i les Piràmides
i trobà immenses postals.
Ningú.
En acabat tornà cap a casa seva
i els déus del món estaven tancats al vàter.
Per fi!
cridà,
tancant la porta en clau.
Anne Sexton, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 47
Traducció: Lluís Calvo
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Atlàntic,
casa,
cultura,
déus,
escopinades,
lletres,
llibres,
ningú,
Pacífic,
persones,
postals,
pregàries,
Sexton [Anne],
viatges
on reposen les aigües
Amb tu vaig conèixer el brogir
de les aigües salvatges.
Amb tu vaig conèixer el bellíssim estany
on reposen les aigües.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 42
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües,
bellesa,
brogir,
Cabot [Pilar 1940-2017],
conèixer,
estanys,
poesia amorosa,
poesia breu,
reposar
Si vols fer net
Si vols fer net
procura que els records no bleixin.
Cap ombra arrossegada,
cap clariana fugaç de cap antic somriure,
absències/presències callades,
immòbils
en paratges immòbils.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 39
procura que els records no bleixin.
Cap ombra arrossegada,
cap clariana fugaç de cap antic somriure,
absències/presències callades,
immòbils
en paratges immòbils.
Pilar Cabot, dins,
Reduccions: revista de poesia, núm. 89-90, pàg. 39
Etiquetes de comentaris:
absències,
actituds,
Cabot [Pilar 1940-2017],
callar,
fer net,
netedat,
pau,
persones,
poesia breu,
presències,
somriures
25 de novembre 2008
La identitat
De nit, entre les teves mans, soc dúctil
com una gota de mercuri. Vull
relliscar i trencar-me en mil miralls, mil
petites esferes d'aigua densa on
puguis abocar-te a contemplar el teu
rostre, i interrogar-te des de mi.
Gemma Gorga i López. Instruments òptics. 2005
com una gota de mercuri. Vull
relliscar i trencar-me en mil miralls, mil
petites esferes d'aigua densa on
puguis abocar-te a contemplar el teu
rostre, i interrogar-te des de mi.
Gemma Gorga i López. Instruments òptics. 2005
Premi ex aequo Poesia Gorgos, 2004
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
contemplar,
densitats,
Gorga i López [Gemma 1968-],
gotes,
identitats,
mans,
miralls,
nits,
persones,
poesia breu,
relliscar,
rostres,
voler
11 de novembre 2008
Vinyala
A Carme Brau Rius, amb afecte
Com una nau que fuig de la deriva,
el teu esguard esquitxat per la mar,
on has basat el verd d'agombolar.
Força i atzar cenyeixen mitja vida.
Amb munts de cel·lofana,
de saboneres i flors d'avellana,
de fragàncies de vinyala,
embolcalles la llar.
Teresa Grau Ros
Com una nau que fuig de la deriva,
el teu esguard esquitxat per la mar,
on has basat el verd d'agombolar.
Força i atzar cenyeixen mitja vida.
Amb munts de cel·lofana,
de saboneres i flors d'avellana,
de fragàncies de vinyala,
embolcalles la llar.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afecte,
amistat,
Brau Rius [Carme],
cenyir,
colors,
embolcallar,
flors,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llars,
persones,
poesia amistosa,
poesia breu
03 de novembre 2008
Epigrama
Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
I perquè hom no sabés de sa sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca
a Josep A. Font i Cases
Joan Salvat-Papasseit
S'ha vestida de pressa:
I perquè hom no sabés de sa sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca
a Josep A. Font i Cases
Joan Salvat-Papasseit
27 d’octubre 2008
A l'estil d'Alberto Caeiro
Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l'amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d'un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L'estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l'endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s'acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.
Jo em reconec en cada petja humana.
Quima Jaume. Memòria de l'aigua: onze escriptores i el seu món. 1999
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l'amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d'un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L'estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l'endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s'acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Jo em reconec en el bé i en el mal,
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu;
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant;
tendre i esquerp; bo i dolent.
Jo em reconec en cada petja humana.
Quima Jaume. Memòria de l'aigua: onze escriptores i el seu món. 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
bellesa,
Caeiro [Alberto],
camins,
cicles,
comprendre,
estius,
Jaume [Quima 1934-1993],
persones,
petges,
petjades,
reconèixer,
transcendència
19 d’octubre 2008
Dona
Sabies el valor
de la diferènciai l'estimaves.
Et meravellava
el misteri de la matriu,
la cova mariana on s'allotja la vida,
i l'estimaves.
Si ella t'anomenava,
et senties ressuscitar,
perfer el teu destí d'infinit.
La vas cantar,
la vas enamorar,
la vas admirar
sense esquerdes.
Quan torni a néixer -deies-,
vull ser com tu: Dona.
Teresa Costa-Gramunt. Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot. 2000
Dibuixos de Carme Riera
Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes
Epíleg de Josep Borrell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
dones,
enamorar-se,
estimar,
matrius,
meravellar-se,
néixer,
persones,
Riera [Carme 1940-],
valors,
Viladot [Guillem 1922-1999]
Au coeur du silence
Au coeur du silence
il y a les mots
tous les mots de lait
lentement appris
à l'âge où je perçais mes dents
je les roulais sur la langue
avant de les cracher
tels des ballons
capables de voler jusqu'aux étolies
J'aime les mots
et je les garde dans le sucré
de ma chair, là où personne
ne peut me les arracher
Les mots sont à moi
pour ma première danse
ou pour des poèmes
que je lis
avec l'impression de toucher
l'écho d'une voix
toute neuve en moi
Louise Dupré. Les mots secrets. 2002
il y a les mots
tous les mots de lait
lentement appris
à l'âge où je perçais mes dents
je les roulais sur la langue
avant de les cracher
tels des ballons
capables de voler jusqu'aux étolies
J'aime les mots
et je les garde dans le sucré
de ma chair, là où personne
ne peut me les arracher
Les mots sont à moi
pour ma première danse
ou pour des poèmes
que je lis
avec l'impression de toucher
l'écho d'une voix
toute neuve en moi
Louise Dupré. Les mots secrets. 2002
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aprendre,
Dupré [Louise 1949-],
estimar,
llegir,
mots,
paraules,
persones,
poesia francesa,
silenci,
veus
15 d’octubre 2008
Els límits del temps
Entre dos cels,
avui té lloc un debat que et pintaria
aquells lluentons als ulls
amb què miraves, fit a fit,
la càmera fotogràfica
que pretenia capturar-los
com qui atrapa un peix menut amb les mans.
Els qui no et coneixien prou,
els qui no tenen memòria de la Mare,
han preguntat, ignorants:
de quin temps ve, aquest?
No saben que escrivies poemes.
I que havies deixat dit, també per a ells:
el temps no té fronteres...
referint-te al Temps
amb majúscula.
Teresa Costa-Gramunt, dins,
Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot. 2000
avui té lloc un debat que et pintaria
aquells lluentons als ulls
amb què miraves, fit a fit,
la càmera fotogràfica
que pretenia capturar-los
com qui atrapa un peix menut amb les mans.
Els qui no et coneixien prou,
els qui no tenen memòria de la Mare,
han preguntat, ignorants:
de quin temps ve, aquest?
No saben que escrivies poemes.
I que havies deixat dit, també per a ells:
el temps no té fronteres...
referint-te al Temps
amb majúscula.
Teresa Costa-Gramunt, dins,
Addicte a la bellesa: homenatge a Guillem Viladot. 2000
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
càmeres,
conèixer,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
debats,
escriure,
límits del temps,
lluentons,
mans,
mares,
paciència,
temps,
ulls,
Viladot [Guillem 1922-1999]
¿S'escriuen poemes
¿S'escriuen poemes
com a solució anodina
per defugir malvestats
llunyanes?
¿Quin és el concepte
de distància, quan
el món l'està superant?
Pobres humans!
Xops de Dolor,
i compadits pel Dolor
dels altres. Fam del cos i
de la ment, angoixa existencial,
malaltia, marginació,
por a la diferència...
Guerres, aiguats,
terratrèmols i tifons,
i atrocitats de tota mena...
Signem uns drets humans
que no acomplim.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003
com a solució anodina
per defugir malvestats
llunyanes?
¿Quin és el concepte
de distància, quan
el món l'està superant?
Pobres humans!
Xops de Dolor,
i compadits pel Dolor
dels altres. Fam del cos i
de la ment, angoixa existencial,
malaltia, marginació,
por a la diferència...
Guerres, aiguats,
terratrèmols i tifons,
i atrocitats de tota mena...
Signem uns drets humans
que no acomplim.
Rosa Fabregat. El ble i la llum. 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aiguats,
drets humans,
Fabregat i Armengol [Rosa 1933-],
guerra,
llum,
malvestats,
persones,
poesia global,
terratrèmols,
tifons
05 d’octubre 2008
Manuel Grau Nadal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caramelles,
contrabaix,
dansar,
Escomelles,
fotografies,
Grau Nadal [Manuel],
Grau Ros [Teresa 1959-],
il·luminar,
músics,
pagesia,
pagesos,
pares,
persones,
poesia d'homenatge,
sardanes,
Torà
29 de setembre 2008
Elogi dels diners
Diners del fals fan veritat,i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
dinars fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "te" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm Turmeda (versió moderna de Llorenç Soldevila)
savi fan tornar l'home boig,
com més en tingui.
Diners fan bé, diners fan mal,
dinars fan l'home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa.
Diners fan bregues i remors,
i vituperis i honors,
i fan cantar predicadors:
Beneïts aquells.
Diners alegren els infants
i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners als prims fan tornar plens
i tornen legítims els bords.
Si diràs "te" a homes sords,
aviat es giren.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners fan ara al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "sí".
Vegeu miracle!
Diners, doncs, vulguis aplegar.
Si els pots haver no els deixis 'nar;
si molts n'hauràs podràs tornar
papa de Roma.
Si vols haver bé i no dany
per advocat té sant Joan.
Totes coses per ell se fan,
en esta vida.
Anselm Turmeda (versió moderna de Llorenç Soldevila)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aplegar,
bregues,
cantar,
diners,
persones,
remors,
Soldevila [Llorenç 1950-],
Turmeda [Anselm]
24 de setembre 2008
Com es fan els poemes - un punt de vista desacreditat
Si deixo anar
en lloc de retenir
gradualment entenc
com es fan els poemes.
Hi ha un lloc on la por cal que vagi.
Hi ha un lloc on el que s'escull cal que vagi.
Hi ha un lloc on les pèrdues cal que vagin.
L'amor deixat de banda.
L'amor que vessa
de la copa massa plena
i corre a amagar
el seu jo massa curull
avergonyit.
Gradualment comprenc
com es fan els poemes.
Del temps no marcat en la fuga de records.
D'afeblits batecs en el cor que
corre.
Entenc com es fan els poemes.
Són les llàgrimes
que assaonen els somriures.
La rialla soberga
que omple la gorja.
L'amor deixat de banda.
Alice Walker; traducció de Montserrat Abelló
dins, Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
en lloc de retenir
gradualment entenc
com es fan els poemes.
Hi ha un lloc on la por cal que vagi.
Hi ha un lloc on el que s'escull cal que vagi.
Hi ha un lloc on les pèrdues cal que vagin.
L'amor deixat de banda.
L'amor que vessa
de la copa massa plena
i corre a amagar
el seu jo massa curull
avergonyit.
Gradualment comprenc
com es fan els poemes.
Del temps no marcat en la fuga de records.
D'afeblits batecs en el cor que
corre.
Entenc com es fan els poemes.
Són les llàgrimes
que assaonen els somriures.
La rialla soberga
que omple la gorja.
L'amor deixat de banda.
Alice Walker; traducció de Montserrat Abelló
dins, Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
amor,
comprendre,
entendre,
persones,
poesia alliberadora,
poesia de la reflexió,
poesia global,
somriures,
Walker [Alice 1944-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)