és el record dels moments
que he trobat i que he fet meu
el goig tal com jo el volia.
Joia i aroma de la meva vida,
per mi sol, que he detestat
de satisfer-me amb amors de rutina.
Joan Ferraté. Les poesies de C.P. Cavafis, 1987
Som una arrel en el temps
Quima Jaume
La tècnica de la santa paciència, la saviesa
immemorial i un xic d'inspiració d'última hora
Albert Canadell, Òpal de foc
A la manera de Chesterton
M'has besat al front o a la boca, no ho sé, m'ha arribat només una veu dolça i la densa fosca ha envoltat l'astorament d'unes tímides pestanyes. Al front t'he besat de pressa, car m'ha trastornat el perfum del teu alè tot fluint, però no ho sé, -m'ha arribat només una veu dolça i la densa fosca ha envoltat l'astorament d'unes tímides pestanyes, m'has besat al front o a la boca? (De Poma de la falda) Jaroslav Seifert. Els galls, els morts i l'amor de les dones, 2005 |
T'explicaré el llessamí del capvespre de tardor. I tu, dona múltiple d'amor, la blancor dels orgasmes diversos i el perfum de l'aquí d'abans, quan ser jove era el fet quotidià dels llargs dies plens o escurçats pel punyent desig del flairós llessamí enfilat a la finestra de la pell. Maria Oleart, dins, Paisatge emergent, 1999 a cura de Montserrat Abelló ... [et al.] |
Anna Aguilar-Amat. Jocs de l'oca. 2006
Il·lustracions: Yves G. Frischmann
Bill digué: "Hi va haver un temps en què vaig haver de menester
paraules, les meves i les dels altres.
Perquè jo era cec, sord i mut,
i les paraules eren el meu bastó, les meves orelles i la meva veu.
Avui encara sóc cec, sord i mut,
però no he de menester paraules
perquè tots els camins per on vaig
i retorn surten de mi,
i perquè allò que sent i em sent
viu dintre meu (jo, el nombre més petit),
i perquè les paraules són un llarg camí per arribar on sóc."
El Mestre no respongué (Rinzai Mazu li hauria pegat amb un garrot) puix,
al contrari de Bill, no tenia res a dir
que pogués ser dit amb paraules o sense paraules.
Manuel António Pina. Els llibres, 2006 ; tr..: Gabriel de la S.T. Sampol |
de la naturalesa, dels animals, de les plantes o dels fenòmens atmosfèrics.
dels sentiments, de la mort.
de la convivència, del millorament de la persona, de la societat i del país.
Un lleu llampec, desvetllat a alta hora o de matinada.
A les fosques i amb el cap despert.
Perseverar, corregir, insistir. No estar mai satisfet del tot.
Guardar la feina al calaix i més tard reprendre-la.
Ser poeta és tenir consciència de la pròpia infantesa.
Tònia Passola. Cel rebel. 2001
Premi "Cadaqués a Rosa Leveroni" 2000