temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |
Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüència d'això, els serveis del web social estan en una evolució constant, amb modificacions permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu". (Fragment) Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques, 2009 |
T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per evitar espantar-te. I he gaudit en silenci del teu cant, i en secret, de la teva dansa. No he temut res, dels teus ulls fràgils no podia esperar venjança: per haver vist com et cobries de flors, per haver vist com et vesties d'àngel. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 |
Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent, com negres busques de rellotge, ànima endins. Volem salvar-nos, i l'acció és tan feble! Caminem esmaperduts, amb un somriure lleu, i l'amor atenua àrids cantells de por, còdols amargs, que s'enduu l'aigua... Món: trama i ordit, secreta veritat i aparença confusa; llarg silenci de Déu, en un espai poblat d'enigmes. Ens salvarà, potser, la lúcida paraula, que estableix analogies entre tot? Podem retrobar l'harmonia en la bellesa dels mots, quan són, les coses, tan fugisseres? L'illa del somni i del record, la poesia, serà l'últim recer, en un món absurd? Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990 |
Els avenços tecnològics són la força que impulsa
el creixement econòmic. De què depèn la tecnologia?
Els avenços científics fan que les noves tecnologies
siguin possibles. Prenem l'exemple més espectacular
del món actual: el xip semiconductor, que és la base
de tota la tecnologia moderna de la informació, no
s'hauria pogut desenvolupar sense la teoria de la
mecànica quàntica de la física.
Però només amb la ciència no és suficient: el
coneixement científic s'ha de convertir en productes
i processos útils. I això sovint exigeix que s'hagin de
dedicar recursos importants a les activitats de
recerca i desenvolupament (R+D), una despesa per
a la creació de noves tecnologies i per a preparar-les
per a l'ús pràctic que se'n faci.
(Fragment, p. 373)
Fonaments d'economia, 2013
|
Consells de la Filomena El nom de les mandarines, missatgeres de la tardor, deriva del color dels vestits utilitzats pels mandarins, alts governants de l'antiga Xina, país on aquesta dolça i aromàtica fruita s'ha conreat durant mil·lennis. La mandarina, de polpa tendra, sucosa i sabor agredolç, ens aporta betacarotè, fibra i vitamina C. És una fruita magnífica tant per menjar crua com per incloure en melmelades, sorbets, gelats, confitures, flams, pastissos, fondues de fruita... Heu tastat mai el suc de la mandarina? Doncs, tasteu-lo! És boníssim! (fragment) Josefina Llargués. La Filomena llaminera, 2012 |
Forget-me-not (s.m.): Herba anual de flors principalment blavoses i de fulles simples; de les boraginàcies, entera, malgrat els fruits escabres; de sort indehiscent, en són quatre les núcules; Ser definit i sense gruix i sense haver de menester sentit. Jordi Joan, dins, Reduccions, 2008, núm., 91, p. 38 |
... A la Universitat, la meva agradabilíssima feina d'explicar història i literatura catalanes, em permet observar professors i alumnes i veure la varietat, la unitat i la independència que s'hi respira. A cadascú se li concedeix un marge de confiança i no se'l destorba; se l'estimula. (Fragment) Joan Triadú, dins, Agustí Pons. Joan Triadú, l'impuls obstinat, 1993 |
Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia i, si fos de la mar, una xarxa. De meduses no en vull ni veure. Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010 XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010). |