amorosa, lladre, feta d'aire i foc,
tan àgil fins veure la Fosca feixuga
que envolta i apaga la imatge i el lloc!
[7]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |