Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

24 de juliol 2014

Mala herba (2)

150 Years of Library Service
La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava
feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets
familiars i els angles i línies que formaven, els munts de
llibres i les làmines que es trobaven entre ells. Al defora,
la nit avançava. Lluny, molt lluny, hi havia moltíssimes
persones que m'eren importants. Existeixo, doncs; sóc
viu i he de continuar vivint. Vaig començar a sentir-me
més ple, experimentava el desig d'actuar -però al cap
d'una estona em vaig tornar a adormir.

(Fragment)

Séan Golden i Marisa Presas
La Floresta, tardor del 1993

Lu Xun. Mala herba, 1994

23 de juliol 2014

Relectura

Oh really?
Qui rellegeix Drummond és sempre un altre.
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.

Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006), 2007

20 de juliol 2014

L'art dels versos

Apeadeiro de Alpedrinha, 2009.04.11
Tota la ciència és aquí,
en la manera com aquesta dona
de les rodalies de Cantão,
o dels camps d'Alpedrinha,
rega quatre o cinc solcs
de cols: mà precisa
amb l'aigua,
intimitat amb la terra,
obstinació del cor.
Així es fa el poema.



Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994

18 de juliol 2014

Matí feliç

Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu



M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.

Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.

Ara soc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo

com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
                         I escric.




Narcís Comadira. Lent. 2012

13 de juliol 2014

A vós, Dona Verge Santa Maria

Mar Mousa Church per Hovic - Churches Album a Flickr
             (versió moderna de Climent Forner)

A vós, Dona Verge Santa Maria
es dóna tot qui es vol enamorar
de vós tan fort que ja res no voldria,
si vós no hi sou, desitjar ni estimar;
          car tot voler milloraria
          sobre tot altre que no sia
el vostre amor, vós mare de l'amor;
qui no us estima cau en desamor.



(Fragment)


Ramon Llull, dins,

12 de juliol 2014

Em preguntes del silenci

Sin título
Em preguntes del silenci
jo dic
        amor meu tu què saps
        de l'eco del silenci
        com em pots demanar paraules
                                          i temps
        si només el silenci permet
        a l'amor més net
        alçar la veu
        en la remor dels cossos

Ana Paula Tavares, dins,


10 de juliol 2014

III Personals

Symphonie.
Viure? Si al Cosmos
la vida no fos útil,
quina estafada!

Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

En una nit tranquila

Statue of Moon Goddess
La lluna dexa caure una claror mólt viva
al davant del meu llit,
y jo dubto un instant si no es blanca gelada
lo que veig brillâ axí.

De sobte axeco el cap y contemplo la lluna...
Torno a abaxar el cap y penso en mon país

Li-Tai-Pé, dins,



Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

Poesia xinesa


Respecte a la concisió en sí, es una qualitat
altament estimada dels poetes xinesos, lo qual
fa no tan solament que cada vers sigui just,
precís, desprovehit de la faramalla ab que solen
embutir els seus versos els poetes europeus, sinó
que fa ademés que les composicions xineses
siguin en general de curtes dimensions; gracies
a lo qual aquexes composicions, lluny de fatigar
al lector, l'impressionen vivament y se li graven
ab gran facilitat en la memoria.



(Fragment del preàmbul)


Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

07 de juliol 2014

La poesia de Gaspar Jaén

With a touch of red
La poesia de Gaspar Jaén s'alça amb versos fets de palmeres
amb una necessitat d'expressar amb contenció i radicalitat,
amb calidesa i contundència, amb la paraula viva i la cisellada,
unes vivències íntimes, en un temps i un país, amb una
necessitat expressiva que troba el seu semblant en la poesia
d'Estellés. Perquè generacions futures, potser més lliures,
sàpien d'unes veus, d'uns entre tants ciutadans de dúctil
territori, que cantaren l'instant i el temps. Com ens ensenyà
Hölderlin: "Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que
queda, però, ho funden els poetes." 



[Fragment]


Alexandre Bataller Català, dins 
Reduccions, núm. 95

05 de juliol 2014

Llengua dels versos

Llengua;
llengua de la parla;
llengua rebuda llavi
a llavi; bes
o síl·laba;
clara, lleu, neta;
llengua
de l'aigua, de la terra, de la calç;
materna casa de l'alegria
i de la tristesa;
dansa del sol i de la sal;
llengua en què escric;
o abans: parlo.



Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994

Una lectura del llibre

Praça do Ferreira - Fortaleza/Ceará
Obre la coberta que pot ocultar l'espasa
la falsa portada, la portadella, la portada
el títol, el nom, ara en majúscules
que ja és l'índex d'allò que es llegirà i imaginarà:
cada pàgina girada és el més pur
moviment del pensament que troba
en aquesta superació la seva millor imatge.
No és en el clar i obscur de la interlínia
que l'autor i el lector es confonen:
l'un d'una banda, l'altre de l'altra
de la reixa del text-qui hi ha a dins
o a fora?-fins que la coberta es tanqui.

Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006), 2007

porto el teu cor amb mi

porto el teu cor amb mi (el porto en
el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva, amor meu
                                                                  no temo
cap fat (perquè tu ets el meu fat, vida meva) no
    anhelo
cap món (perquè preciosa tu ets món meu, veritat
    meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu

vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l'arrel de l'arrel i el brot del brot
i el cel del cel d'un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l'ànima pot esperar o la ment pot
   amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles

porto el teu cor (el porto en el meu cor)


E. E. Cummings. (a)poemes: antologia poètica. 2007

Traducció d'Alfred Sargatal

30 de juny 2014

Goig

Frueixo de beutat
sense amanir ni res.
Un pedaç de cel blau,
més olorós que el pa,
l'ombra que va guanyant
el fons de la vall,
i el crepuscle agafat,
amb un art de colors,
al pal gris d'un pollanc.

(Fragment)

Jordi Pere Cerdà. Paraula fonda = Sens profond, 1997

Idíl·lics nius a platja oberta

Idíl·lics nius a platja oberta!
Dòlmens
curulls de petxines de festa.
Transport
tranquil de l'onada i del vent...

Catifa prenyada d'olors...
Símbols...
Lluna d'encens a la carena.
Avenc
d'amor: un afalac sincer.

 


Josep E. Dallerès. De tu a tu. 1990

Xarranca

De la Terra al cel,
un, dos, tres,... Sol.

Saltem les caselles,
Saturn i els seus anells.

I el planeta roig,
a peu coix.

L'ull de Júpiter,
fent córrer el palet.

De la Terra al cel,
fem la rotllana amb el sol.

No toquem de peus a terra!

Joan Francesc Castex-Ey. La matriu : poesia, 2012

29 de juny 2014

Evocació de la dama del parc

Il·lumina el parc, donant-li un encant,
el teu cos gentil aquí torrejant,
tendre i desuet, dessota l'ombrel·la,
el profund repòs perdut, en topant
el dring cristal·lí que va repicant
       una carretel·la.



Rosa Leveroni. Poesia. 1981

Pròleg: Maria Aurèlia Capmany

28 de juny 2014

Cant VI Nuviatge

Arribant a les orgues d'Ille
Del Canigó gegantí
Gentil en la cima es troba,
davant d'un quadro diví
que tots los sentits li roba.


(Fragment)


Jacint Verdaguer. Canigó, 1967


22 de juny 2014

Vall closa

A la vall closa del poeta,
de matinada hi canta el vent,
i entre les pedres, la fonteta,
amb un delit inconscient.

Allà, quin bàlsam porta l'hora!
El sol n'és l'hoste benvolgut,
oh, soledat inspiradora,
on mou la pluja un cant perdut!

Nostra finestra és blaupintada.
A estones brilla un mirallet
de fusa antiga i ben daurada
en la blancor de la paret.

I vas torcint emmirallada,
sobre el teu front, l'aire senzill,
ta cabellera humitejada,
i espessa com un camp de mill,

mentre la pluja al lluny remulla
la grogor fina d'un teulat,
i murmureja tota fulla,
inspiradora soledat.

Josep Sebastià Pons
(Illa de Riberal, 1886-1962)



15 de juny 2014

Art

Rastoke - Slunj - Croatia
Amides l'horitzó,
camines cada gest de la matèria,
esquinces com un crit l'ordit de l'aire,
amanyagues les formes de la llum.

T'aferres a la pell,
a l'escorça de l'arbre,
de la terra,
al frec silent d'un núvol
o d'uns llavis.

Ressegueixes el tacte dels colors,
teixeixes mons insòlits,
hi esculpeixes uns ulls que has enyorat,
construeixes imatges que perduren,
desarreles el temps.

I creix del teu pinzell
com si et vessessis
un glop de mar, de vent o de saliva,
un somni
que uns altres ulls habiten.

Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010

Sol d'estiu

Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
            capell de flames de l'estiu,
      de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.



Llunari, 476

Josep Carner. Poesia. 1992

Editor: Jaume Coll

04 de juny 2014

VI

5 Pêches de Kervy
El refugi del temps,
la terra que respira
amb un gest mineral.

Un horitzó de vida que flueix,
incessant, incansable,
de blat tendre onejant
contra els límits del cel.

A les mans duus
el nom de tots els dies,
l'esforç de fer anar l'eina,
la cura del ramat.

Guardes als llavis
el tast del pa
i el préssec saborós.

Aquest capvespre té una pell
que regalima una llum llisa.

La terra, fèrtil,
germina i creix.

Carles Duarte. S'acosta el mar, 2010

01 de juny 2014

M'estim la nit

L'Alguer sense filtres
Demà no tinc feina
i tal vegada em desperti tard.
M'estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions dels fems.
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia.

Andreu Vidal. Exercicis de despoblació, 1978

31 de maig 2014

Si jo pogués

Cartell: Catalans want to vote. Human towers for democracy, June 8th 2014 per Teresa Grau Ros
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés  tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.



(Fragment)


Rachel Carson. The sense of wonder, 1956, dins,
Poesia a l'escola, 2008

El nom

Dit de tu el meu nom
és un altre:
el bell nom que sempre
he desitjat.
En boca tua
fa música la veu
i l'escolto encantat.
Un altre esdevinc...
un dèbil però sempre
quan el carinyós so
del meu nom
ixi suau
dels tous llavis
de mare, de germana, d'esposa.
L'encontre amb la pau.



Rafael Sari, dins,

La tercera illa, 2013
Ed. Joan-Elies Adell