Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 d’octubre 2014

Llibre

La seva pell és el llom del llibre
i les seves parpelles les pàgines
quan he obert les seves guardes
la cara s'ha obert en una rialla.

He llegit el vers que hi ha escrit al front.
He escoltat el paràgraf amagat del seu coll.

En ella callaven totes les paraules.
Esperaven una paciència de lector
i unes mans que passassin les planes.

He tornat aprendre la ciència
del doble espai i la puntuació exacta.
He descobert en ella la novel·la d'aventures
i el llibre de viatges, el manual tècnic,
la guia de funcionament
i les regles dels jocs de cartes.

He vist el dibuix de totes les tipografies
traçat a les seves mans verjurades.



Josep Lluís Aguiló, dins,

Grans èxits, 2010

Les sandàlies petgen el mosaic

Les sandàlies petgen el mosaic
del somni grec, menuts fragments d'encís.
Exuberant el mar s'irisa gris
i blau, amb franges de dolor i esglai.
Amb jove i blanca pell, l'augusta Empúries
canta l'himne que fa fugir les Fúries.

Àngel Rodríguez. Somnis de sucre candi, 1999

Callao 253

Cada passa que don
i l'empremta que deixa
en l'asfalt d'un carrer,
Corrientes posem per cas.
El teu segell a cada una
d'elles, pura mescla d'enyorança.
En el silenci envoltat
de sempentes i travelades,
no trob la teva mà. Però hi és,
lliscant els meus dits,
atansada al palmell,
prima, suau i tibant.

Ulls que conflueixen en cada fet,

cada passa, cada empremta deixada.


4

Andreu Gomila. Diari de Buenos Aires. 2007

Pròleg de Marta Pessarrodona.
Il·lustracions d'Adolfo Nigro.


Dalt de la muntanya

Dalt de la muntanya vull pujar
per voler estar prop del cel
i poder-te regalar
el més bonic dels estels.

Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003

27 d’octubre 2014

El geògraf

- S'arquegen les pantalles d'aquests globus
per veure allò criat, allò crescut:
esfera d'ulls, esfera de la Terra.
I els meus dits no coneixen cap repòs
de tant com han de fer el traçat precís
d'accidents i relleus fins a les platges.
A més segles, més món: la terra incògnita
es fon i les estrelles se'ns escapen.
I estic perdudament trobat, domini
del goig i la temença en vastitud
que eixampla i corregeix els portolans.
Astrolabis diran que els mapamundis
són la forma de l'aigua, i el seu pas.



Vicenç Llorca. Atles d'aigua. 1995

25 d’octubre 2014

Si tens un somni persistent

Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Si tens un somni persistent... 
és bo escoltar-lo amb molt d'afecte. 
Sempre tindrà coses importants a revelar.

(Fragment)

Dorli Signor, dins,

Marta Espar. Els secrets d'un part feliç, 2010

19 d’octubre 2014

No cantarem


...
I és just i és bell que l'home sigui lliure
com l'au al vent i cada terra es regui 
amb l'ample riu de la parla nascuda 
a les fonts del seu ésser. Aleshores 
    AMB GLAÇ, AMB NEU, VINDRÀ LA PRIMAVERA. 


 (Fragment) 



Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009

16 d’octubre 2014

El cel ben serè

El cel ben serè
torna el mar més blau
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.




Joan Maragall. Els millors poemes. 1998

14 d’octubre 2014

Compartir amistat

Compartir amistat amb les noves generacions
et fa canviar la manera de pensar

i t'ajuda a veure les coses des d'un 

altre punt de vista. És molt bo

tenir contacte amb les
noves generacions.



Fragment



Martín, Laia. El subtil teixit de la polidesa. Entrevista a

Teresa RoviraEscola catalana. 409 (2004), 32-40

12 d’octubre 2014

Espai dedicat a la lluna

Lliris de Nadal als Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Blanc verge ofert als núvols que passen
i que es transformen, meravellosos, en blanca necessitat
de dir, d'obrir flascons i perfums d'un estiu
salat que ja s'acaba.



Begonya Mezquita, dins,

Dotze poetes joves valencians. 2000

11 d’octubre 2014

Alegria

Potser del pessimisme
se'n pot treure alguna
cosa positiva;
però de l'optimisme
se'n pot treure moltíssim.




Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència. 2003

Il·lustracions: Inés Luz González

09 d’octubre 2014

Cant de Vicent

                        ... a unes tres milles de la mar, a la banda
                        occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
                        hi ha cinc ponts...
                                      Sir John Talbot Dillon


PENSE que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.


(Fragment)

Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1976

05 d’octubre 2014

Ha arribat la tardor


Ha arribat la tardor i el fràgil
oratge fred, i les clarors
fèrtils i devastades. Passa
una ramada d'estornells,
negres, lluents, volant de pressa.



(Fragment)

Lluís Solà. L'arbre constant, 2003

28 de setembre 2014

La veu del poble

Parc Natural de Montserrat
El meu poble és de fang,
i té els carrers eixuts
per l'àrdua suor de tots els pobles.
El meu poble és de serres i de pins,
i de sinuosos camins
on refilen sublims
els ocells nouvinguts
amb un flat de primavera.
El meu poble és sec i àrid,
però quan plou
a cada rasa brolla un rierol
i els peixos tornen.
Amb l'aire fresc del matí
canta un rossinyol,
el vent dissipa la tristesa
i fins i tot, a l'hivern, la neu fon l'enveja.


(Fragment)




Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997

22 de setembre 2014

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (2)

Diada Nacional de Catalunya
El seu independentisme es basa en la convicció que no hi ha cap altra
solució viable per a la pervivència de la llengua catalana en unes
condicions òptimes. Creu que, en l'àmbit de la cultura i de la llengua,
els catalans viuen en un estat colonial i tenen el dret d'exercir la seva
sobirania plena en el context de la nova Europa. Si Malta o Xipre,
posem per cas, han aconseguit la independència, per què els catalans
no hi poden aspirar? Tot és un problema de poder: darrere d'una llengua,
darrere d'una cultura, sempre hi hauria d'haver un estat per defensar-la.
El seu independentisme beu de les arrels populars que tenen per
indestriable la independència nacional i l'alliberament social.


(Fragment)



Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003



21 de setembre 2014

Viatge a Núria

Vall de Núria

                    Les clares rutes del teu cos i el vent
                                a les terrasses altes de la nit.
                                                 Miquel Martí i Pol


És bell el paisatge del teu cos,
tan bell
que la llum del sol, quan s'hi reflecteix,
desprèn una flaire de complaença.
Tan bell
que els poetes novells
encara no coneixen les paraules
adients per descriure'l,
i els més avesats no gosen rimar-lo.

(Fragment)




Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997 
Pr.: Isidre Domenjó

Renovellada

Renovellada per uns altres cursos
que tornen, un afecte encara molt
més entranyable sent per tu, que em nugues
tot i els anys a la ferma lleialtat,
amb llaç afable, per tal com la teua
gràcia a res podrà cedir. Aquest
verger, aquest jardí, ben meus, els porte
tan endins que també són públic goig.
Encant tan íntim m'ompli les idees,
la melodia de les torres, llunys
camins de plàcides arbredes soles,
el volt de les finestres, cada lloc
ofert als ulls de tot aquell qui vulga
fer cordial tribut d'amor a tu.


De A Oxford, I


Gerard Manley Hopkins. Sonets complets. 1999

Versió: Isidre Martínez Marzo.

Epíleg: Antoni Ferrer Perales.

Bufa un vent fresc

Bufa un vent fresc.
Sobre els verds arrossars,
l'ombra d'un núvol.


Kyoroku



Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu. 1997

Cal·ligrafia japonesa: Harumi Saito

Ed. i traducció: Jordi Pagès i J. N. Santaeulàlia

El vent el sol la pluja

El vent el sol la pluja
s'han casats tot avui
tres rufians atrevits
en la follia units
que nos han fet un dia
esborrifat d'amor




Gerard Jacquet. Dolces nafres, 2005

Salt olímpic

Vola. Per uns segons només.

Pirueta. I voldries retenir la imatge
del cos del saltador suspès entre el trampolí
-braços en creu-
i la piscina.

                    Però no. Uns segons més tard
esclata en escumes l'aigua.
Emergeix i neda somrient.
L'aigua és preciosa sobre totes les coses
-escriu Píndar.



Manuel Forcano. Com un persa, 2001

14 de setembre 2014

Sé que no pertanyen

漂亮花
Sé que no pertanyen
Ni al matí ni a la nit,
Les flors del meló.

Jordi Coca. Versions de Matsuo Bashō, 1992


El paradís retrobat

Sunset (Explored) per Beverley Goodwin a Flickr
L'època de Milton va ser molt conflictiva
per a Anglaterra, i la superació de les seves
dificultats va determinar el caràcter del país
en els seus aspectes essencials.


(Fragment de la introducció)

Esteve Pujals, dins,


John Milton. El paradís retrobat, 1994

Orfebre de llum

                                     A la Núria, amb qui
                                comparteixo el plaer d'estimar.




A les ales del capvespre
l'amor és un orfebre de llum.

El goig es fon amb l'ésser.
De tots els plaers, només l'esclat
dels sentiments damunt la pell
ens domina amb la força
de l'esglai immutable: nat
com el foc, el desig s'afua
cor endins; i la natura encesa
del seu joc ens allibera
l'esperit.
                 A fora, la nit
obre, clara i serena,
una via d'accés als astres.
I la lluna mai s'acaba.




Joan Graell i Piqué. Memòria de les pedres, 2002

12 de setembre 2014

Foguera d'esvàstiques

          (Que sempre hi hagi, en cada guerra,
           un grup d'homes i dones que s'hi oposin.)



Un brunzit en la nit
em refresca l'ànima.
Sento un clamor de fondes veus
que memoren, amb el semblant mil·lenari,
el triomf del coratge
sobre la força brutal de les armes.

(Les armes són efímeres,
però la guerra perdura.)
Al meu poble, tota la gent esdevingué cendra.
Cendra d'homes i dones que avui el vent escampa
damunt la pàl·lida terra.
                                       Perquè les flors
hi creixin com el rovell als fusells.



Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent. 1997

Pròleg: Isidre Domenjó

El matí d'estiu encara és fresc

El matí d'estiu encara és fresc.
I just ara acaba d'arribar el jovenet
en aquest poble verd nou al seu goig.
Torna a pujar el pujol vora mar.
D'allí estant s'atura ansiós al risc
d'una cosa senzilla: dolcíssim pecat
al seu cor perquè davalla
la jove lletera i el veurà.



Sandro Penna. Poemes (1927-1938). 1992

Traducció de Josep Piera.

Calma d'estiu

Calma d'estiu:
dins la roca penetra
el cant de la cigala.


Bashō




Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu. 1997

Cal·ligrafia japonesa: Harumi Saito

Ed. i traducció: Jordi Pagès i J. N. Santaeulàlia

La felicitat

Instant pur
que el desig
recorda.




Marc Granell. Tard o d'hora. 2006

Tot extrem voler ens nega

Tot extrem voler ens nega
                           els nega,
        deien -enfurismats- els déus i el foc gelós.

Dins l'aigua,
passen trens carregats de besos i de mans,
s'enfonsen el llit, la terra,
                                       quan
                           arribo
               fins
      a
tu,
cel obert.



J. M. Sala-Valldaura. Tot extrem voler. 1977

11 de setembre 2014

Què cal saber de Catalunya

Els problemes jurídics que té plantejats Catalunya
poden tenir una gran diversitat de solucions pel que
es refereix a llur adjectivació. Substancialment,
només en demanem una, la més fàcil de realitzar
i la més difícil d'impedir, perquè ve imposada per
la natura: és la que objectivament consisteix en
la persistència en el mateix esperit, i subjectivament
en servar-li fidelitat.


(Fragment)



Maspons i Anglasell, dins,


Ferran Soldevila. Què cal saber de Catalunya, 1968