 |
I
I les algues del mar, grans arbres coronats
lentament s'estremeixen
devers les illes llunyanes on tot vent calla
dins el silenci de l'èter i de les nits adormides.
Són les illes del Ponent,
Són les barroques esglésies d'Amèrica,
són els arbres forts amb deu mil arrels
del mortal Orènoc,
són els deu milions de mons
on els infants perduts criden i criden i criden...
(Fragment)
Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990), 1990
|
31 de gener 2015
Cuba, una mirada
Projecte
 |
Si jo pogués passar mos dies a prop teu,
en el país molt dolç de vaques i de pomes
on a empaitar-se juguen els borrallons de neu,
on fan conversa les boirades i les bromes!
Ton violí serenaria els meus tumultes;
i en uns camins que anessin dubtant i serpejant,
et donaria versos, amb llàgrimes ocultes,
i tu besades fresques de germaneta gran.
Vindries de puntetes per veure si em sobtaves
guarnida amb cintes roses i campanetes blaves;
tos ulls, damunt les galtes d'infant, escotorides,
foren el cel damunt les pomeres florides;
i un rajolí de veu, tan delicat i prim,
em contaria històries d'Andersen i de Grimm.
Josep Carner. Poesia, 1992
|
Elogi de l'escriba
De la boca dels savis que van predir el futur
no en va sortir mai res que no es complís.
I t'adones que allò que avui és un proverbi
no és més que un pensament escrit en els seus llibres.
Fragment
Poesia antiga d'Egipte:
escriptura, mort, amor i veritat
Segimon Serrallonga, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 73/74, p. 97
Delta de l'Ebre, abril de 1979
 |
(A Marina)
No puc sinó triar els colors més clars,
pintar els ocells més blancs, davant la mar
en calma, i un fasser. Lligar-ho bla
i veure com les canyes llepolegen
llavors d'abril, llampecs mollencs, quimeres.
En solitud, feliços déus invictes,
no sabem com el temps ens ha desat
el temps, i, al fosc, una queixa secreta.
Jaume VallcorbaPlana. Postals, 1981
|
30 de gener 2015
El molí
Ei, molí, gira, gira
al fons de la vall verda,
llança el teu cant profund
cap a la lluna nimbada d'argent.
Ets una caseta tremolosa
amb els murs enfarinats, on
semblen plorar esglaiades
nimfes vestides de lli.
Dins teu, despert, el moliner
sempre et vigila, molt blanc,
i segons calgui, lent o ràpid,
dona corda al teu cor bategant.
Ei, molí, tempesta presonera
entre els arbres. Mol, mol,
beu escuma, plou farina:
plou abundància del teu pit de pedra.
Atura el rierol en el seu curs
prenent-li la crinera abundosa.
Tornada cant, la impetuosa cascada
fes que es precipiti en l'abisme.
Carros, carros innombrables
pel vial blanc del molí
et porten la molinada.
Ei, molí, gira, gira.
Que el blat esdevingui farina
en el ventre de les atrafegades moles,
on preses de febre infinita
grinyolen i giren.
Que els grans esdevinguin pols
sota les moles abraçades,
sota les roques que es roseguen
que el blat sigui flor de farina.
Fes que s'omplin els sacs
en fileres, i tornin a dreçar-se,
i els carros, havent-hi deixat l'or,
sondrollant, se'n tornin plens de claror.
Daniel Varujan. Terra porpra i altres poemes. 2000
Traducció de Maria Àngels Anglada i Maria Ohannesian
Introducció de Maria Ohannesian
presagi
avui les gavines volen altes
terra endins.
potser sobre la mar es congrien
el vent i la flama.
avui les gavines busquen
camins d'aigua
terra endins.
Anna Montero. Com si tornés d'enlloc. 1999
Vius
 |
Vius
en l'empenta i el sentit pràctic
de la Montse.
Vius
en la papallona dibuixada pel Marc.
Vius
en el no-parar dedicat i delicat
de l'Adele.
Vius
en les moltes hores
que en Josep Àngel construeix màgicament
per editar el Celobert.
Vius
en la lluita per la vida
de tot el grup de suport.
Vius
en tot allò que havíem compartit,
en tot allò que, d'una manera o altra,
compartim i compartirem.
(Fragment)
Joan Trujols i Albet. Imma, 1999
|
25 de gener 2015
El Danubi blau
 |
...Els ulls blaus, ¿ho veuen tot blau?
¿I els ulls verds, tot verd? ¿I els negres,
tot negre? Però els nostres ulls canvien
de color a cada instant i arribem a
fer-nos la il·lusió que les coses són
canviants. Només els ulls blaus tenen
aquesta propietat de permanència.
Res no altera la visió blava de les
coses. I la barca del pensament, igual
que la dels rems, navega sobre el blau.
(Fragment)
Teoria dels colors
|
18 de gener 2015
Fum descriptiu
 |
La fulla és color de teulat,
la xemeneia fuma,
és el seu treball.
Però el seu fum no és el fum
de cada instant,
ni blau, ni gris, ni alegre ni trist.
És un fum descriptiu;
tots els meus sentits es desperten.
Fum,
tinc ganes de pujar com tu,
sense saber per què puges.
Jep Gouzy. Poesia oberta : 1950-1990, 1990
|
I el vent deixava
 |
i el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
-només per dir com és la boca d'Ella:
com la neu rosa als pics
quan surt el sol
Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes, 1994
Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Il.: Perico Pastor
Intr.: Joan Fuster
|
11 de gener 2015
Quin blau adust
 |
Quin blau adust, i quin repòs tan greu,
ara que el sol va i torna
i els núvols clapen fosques les muntanyes!
No hi valen filagarses de les boirines lleus.
Cada arbre sap què vol, i no l'enganyes,
i vol el sol -tan alt!- estès per tot arreu,
i ésser en el bosc un més i enmig de tots, per torna
verd en el verd tocat de blau fins les entranyes.
Puig d'Olena, 14 gener 1969
Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995 |
05 de gener 2015
El llamp màgic
Poca gent sap que els llibres de les biblioteques
tenen dues vides. Mentre els tenim oberts, lletres
i dibuixos s'estan quiets perquè els puguem llegir.
Els agrada lluir macos i clenxinats. Però quan les
portes de la biblioteca es tanquen, les paraules
xerren, riuen i canten, i els dibuixos juguen i fan
gimnàstica.
(Fragment)
Anna Manso. El llamp màgic. 2014
Sonet XV
Avui estic contenta i no sabria
el perquè d'aquest goig que em fa cantar;
potser el mateix que em dona l'alegria
m'ha de dur la tristesa de demà.
És absurd ser feliç quan es congria
incert aquell destí que volem clar
i també d'enfonsar-se en l'apatia
quan hi ha tant per a veure i estimar.
Tal vegada només cal dir bon dia
al nou matí que ens ve a llepar la mà
i acceptar tot allò que ens donaria
i oblidar tot allò que ens vol negar;
que és el fet de sentir-se viu i lliure
el caliu que ens ensenya de somriure.
Carme Guasch. Poesia completa. 2005
03 de gener 2015
Sentir
Sentir el verd perfum d'un hivern calm,
Josep Piera
les flors del gel emblanquinant els cims,
la transparent certesa del mar prop.
Sentir...
l'eco llunyà de les lloses antigues,
el fred silenci perfecte del marbre,
el que fou i no és, la joia absent.
Sentir...
el lleu batec de l'ombra que gotinya,
el tot en el no-res, un vol d'ocell,
la vida que roman i que no es vida.
Sentir...
Sentir la mort que ha mort i és ara temps,
el viu psalm solitari del sentir.
Antologia
Gregal Llibres, 1987
Josep Piera
Beniopa, 1947
Edició: Lluïsa Julià i Teresa Pascual
02 de gener 2015
quan som a quatre ulls
 |
quan som a quatre ulls
jo et veig els ulls
i consulte l'hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida
que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de cadascun dels teus globus
oculars
i tu em veus els ulls
i em fas l'ull viu
i em veus i em beus l'enteniment
Muriel Villanueva i Perarnau. Poemes sense punts de goma. 2011
|
Elogi d'un poeta
Tu has fet mullades d'alba i de blancura,
tanta olivera resplendir,
tan amorosa és ta paraula i pura,
en la remor del corn marí,
que si algun dia entres a casa,
hi partirem l'aigua i la sal,
un oriol estès damunt la brasa,
l'oliva guana i la verdal,
el delicat tresor que el branc esmerça,
l'aroma de la fruita més diversa,
per alabar el color de ta conversa.
La conversa
 |
La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
31 de desembre 2014
Fa molt fred
¿On és? Fa molt fred.
Diríeu que glaça.
Una dona passa
per un caminet.
Una recolzada
l'engoleix, enllà.
Potser la ratxada
del cerç la tombà.
La neu ja no es fon,
la penya es fa musca,
i l'última busca
no corre pel món.
En el rec contort
és tota aturada
l'aigua envidriada
com un ull de mort.
Els camps són transits.
Diu l'arbre en la via:
-Mireu ma agonia-,
I eixampla sos dits.
Josep Carner. Poesia. 1992
Nadal
Oasi d'alegria
en temps de mal oratge,
el meu Nadal d'infant.
Cada any sento que em burxa
amb amor i tendresa
sota aquest cel convuls.
Quimera d'un sol dia,
clam confós en silenci,
somni sense final.
(1981)
Francesc Vallverdú. Temps sense treva. 2009
30 de desembre 2014
A la rosa
 |
No dir-te, millor que tot.
Guardar silenci, emmudir.
Respectar la teva evidència.
Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes, 2005
|
29 de desembre 2014
Desembre pairal
De cada casa al cim s'aixeca una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,
el pi, tothora jove, que empara la collada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada
i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.
Un àngel posa avui, visible sota el vel,
una mica de tast d'infantesa i de cel
al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.
Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.
Josep Carner. Poesia. 1992
Maria Àngels Anglada
L'autora sempre volia assolir una síntesi major.
Una síntesi major entre la cara fosca i lluminosa
de la vida humana; entre el passat i el present;
entre entorns naturals, rurals i urbans; entre
paisatges distants; entre elements lírics,
dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...
Fragment del pròleg.
Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams, dins,
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
26 de desembre 2014
A molts llocs d'aquest món
A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.
A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
- que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.
A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.
A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.
A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.
A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?
Agustí Bartra, dins,
Música i cant
On hi ha músics, no hi falten músiques
Música i flors porten amors
El flabiol, no el toca qui vol
A tothom plau son cant i son infant
M'agrada la família que m'ha tocat
 |
Educar en positiu és una actitud
que acompanya la manera de fer
i de relacionar-se, la manera de
transmetre pautes de conducta.
És una actitud que acompanya
i orienta la manera d'afrontar
la vida i, en concret, de tractar
els fills i les filles.
(Fragment)
Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012
|
24 de desembre 2014
Fonemes
 |
La primera paraula d'infant
és ressò de bells mots de la mare;
com esbós de cançó
sense notes encara.
Melodia que amb goig sentirem
dins el cor, repicant l'esperança
que transforma en arpegi, els escrits,
per poder acompanyar tots els cants
i el punteig de la dansa.
L'espiral de sons nous
van creant pensaments
per sortir del misteri silent
cap al món dels sorolls...
Seran l'eco a les veus de la gent!
Jordina Nadal. Victòria in vitro. 1997 Pròleg de Pilar Cabot IX Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter 1995
|
Com olivera entre ametllers
 |
Que els ulls perllonguin
l'espai en marxa que ets
-maresme, abisme, mar...
I que, després del teu viatge,
sols desitgis el gust de l'oli
damunt l'hivern de l'ametller,
camp que doni a l'estació
la seva edat.
Perquè tot el que vius
ho veus al cel.
Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999
|
Sempre hi haurà
Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus
sempre hi ha un àlbum
que en girar el full
torna al país de la infantesa.
Traduït al català per a aquest blog.
Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas. 2010
Rius de coloraines
 |
És any de rius, rius de coloraines,
els rius que s'eixamplen i surten de mare,
els rius que caminen i en caminar, canten,
els rius que amb la fúria del vent,
que té mans gelades, busquen el misteri
d'una cova freda, on hi ha tres figures
i dos animals que amb l'alè l'escalfen.
Les figures són de granit i plata,
la mula i el bou són de fang pastades:
-heus ací els dos rius, rius de coloraines,
que pinten el cel i a dues veus canten.
22-XII-1998
Àngels Cardona. Les veus del riu. 2001 |
23 de desembre 2014
Quaranta-cinc graus sota cobert
 |
A Guaraba, que es troba en una zona tropical,
hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.
No serviria de res precisar la situació geogràfica,
perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb
penes i treballs), Guaraba té amb prou feines
puntet propi.
(Fragment)
Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)