de les pastes i el te de la visita,
de l'embús d'automòbils allà a baix,
dels clàxons i el so agut que tant irrita,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
16 de maig 2015
Elegia: de les pastes i el te...
Etiquetes de comentaris:
automòbils,
clàxons,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
pastes,
sons,
te,
vida
Elegia: dels tovallons i...
dels tovallons i els estris del calaix,
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999
Etiquetes de comentaris:
capvespre,
estris,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
premsa,
sol,
televisors,
tovallons
Elegia: d'aquell moment que...
d'aquell moment que tanquen les botigues,
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
blau,
botigues,
cel,
elegies,
fotografies,
groc,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
postals,
vida
Elegia: de la comunió i...
de la comunió i els funerals,
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Elegia: de les formes de viure...
de les formes de viure el dia a dia,
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.
(últims versos)
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.
(últims versos)
Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Avui,
carrers,
demà,
dir,
Mateu i Adrover [Melcion 1971-],
monotonia,
persones,
poesia del dia a dia,
Premi Octavio Paz de Poesia 1998,
viure
10 de maig 2015
Ara és demà
Al Demà
Ara és ú.
Ara és tu.
Ara és truc.
Ara és llum.
Ara és vull.
Ara és suc.
Ara és gust.
Ara és bo.
Ara és hom.
Ara és ton.
Ara és mon.
Ara és món.
Ara és mots.
Ara és fort.
Ara és sort.
Ara és flor.
Ara és fets.
Ara és gent.
Ara és gest.
Ara és veu.
Ara és vers.
(Fragment)
Clàudia Viladrich. Si fa sol, 2007
|
Etiquetes de comentaris:
ara,
curses,
demà,
esports,
festa,
futur,
gestos,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
gust,
infants,
llum,
món,
persones,
sort,
versos,
Viladrich [Clàudia]
09 de maig 2015
céc al ponent i llança d'espiga
céc al ponent i llança d'espiga
que el núvol tibant percaça
-sou ara una sang!
l'abraçada en l'escull
l'escarpell d'un llebeig sobre el mar
Roger Costa-Pau. I ser d'on no sóc, 2007
que el núvol tibant percaça
-sou ara una sang!
l'abraçada en l'escull
l'escarpell d'un llebeig sobre el mar
Roger Costa-Pau. I ser d'on no sóc, 2007
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
Costa-Pau [Roger 1966-],
escarpells,
esculls,
llebeig,
mar,
núvols,
poesia bonica,
poesia breu,
ponent
I de sobte l'Onyar
Entrarem a poc a poc
dintre arquitectures d'aigua,
tot amplitud i nuesa...
I aromes lleus de glicines
m'arriben, liles, flotant...
Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
aigües,
Colom [Margarita 1936-2006],
glicines,
Onyar (Riu),
rius
De la geometria de l'Onyar
De la geometria de l'Onyar,
n'he vist, en el seu llibre, dins les planes,
mil rectes i mil corbes, filigranes
al vidre fugisser del seu lliscar.
Les línies trencades que irradia
la llum del raig de lluna en la foscor,
dins un misteri de refracció,
esquitxen el traçat de l'harmonia.
Cercles concèntrics, angles i triangles
del ballet d'unes carpes, com dofins,
que emulen levitats de ballarins
dibuixant rombes, quadres o rectangles.
El lleu vol de l'insecte fregant l'ona
també és geometria d'una estona
amb semicercles fent un joc divers...
... I les bombolles d'aire, breu bellesa,
són petites esferes de puresa
que suren lliurement sobre el meu vers.
Geometria de l'Onyar,
que es perfila en el riu amb lleugeresa
i m'evoca el disseny de l'univers!
Margarita Colom. El Llibre de l'Onyar. 2002
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
bombolles d'aigua,
Colom [Margarita 1936-2006],
geometria,
harmonia,
Onyar (Riu),
ponts,
rius,
semicercles
Pensant a Rafael Sari
Senyor Rafael era un bon home
1995 Secció A: 2a
i só segur que teniva una memòria de ferro.
Treball i sacrifici no l'assustaven, i com la marina
no s'estracava mai.
Era un Mestre de vida o un mestre de somnis?
Savi i intel·ligent só segur ha deixat en hereditat
als minyons, la passió d'escriure de somniar.
cosa pensava quan mirava lo cel?
Qui sap quan escriviva si pensava als monts
on los minyons jugaven i brincaven
com lo cabirol en primavera.
Ma qui era Senyor Rafael?
Un poeta o un minyó com a mi...
1995 Secció A: 2a
Valerio Piras, dins,
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cabirols,
escriure,
jugar,
memòria,
minyons,
pensar,
persones,
Piras [Valerio],
poesia algueresa,
poetes,
primavera,
Sari [Rafael 1904-1978],
saviesa,
somnis,
treball
Colors
Tornen els fotògrafs al parc,
un jardiner amb memòria d'elefant,
tres noies que s'atansen
amb mitjons de colors salats,
retall de la samarreta ratllada,
de colors, com la teva.
Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007
|
Etiquetes de comentaris:
colors,
fotografies,
fotògrafs,
jardiners,
mitjons,
parcs,
poesia breu,
Queen Elizabeth Gardens,
Salisbury,
samarretes,
Steel [Trish],
Viladrich [Clàudia]
06 de maig 2015
Pensaments
De la propietat -com si qui fos digne de posseir
no pogués posseir totes les coses i incorporar-les
dins seu amb plaer;
De la perspectiva -imagina que es pogués preveure
a través del caos creador el desenvolupament, la
plenitud, la vida, ja assolits en el viatge
(Però jo veig que el camí continua, el viatge sempre
continua);
De tot allò que una vegada va faltar a la terra i que
en el seu moment li ha estat donat -i de tot allò que
encara ha de ser donat,
Perquè jo crec que tot el que veig i conec té el seu fi
principal en el que encara ha de ser donat.
Walt Whitman. Fulles d'herba. 2014
Traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Traducció de Jaume C. Pons Alorda.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
camins,
conèixer,
continuar,
desenvolupament,
donar,
imaginar,
pensaments,
persones,
perspectiva,
plaers,
plenitud,
poesia sublim,
preveure,
propietat,
terra,
veure,
viatges,
vida,
Whitman [Walt 1819-1892]
03 de maig 2015
Paisatge amb ruïnes
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barral i Altet [Xavier 1947-],
Comadira [Narcís 1942-],
companyia,
equilibri,
exposicions,
morir,
néixer,
paisatges,
pintures,
Poussin [Nicolas 1594-1665],
ruïnes,
veritat
02 de maig 2015
A Lancing Beach
Etiquetes de comentaris:
cabanes,
capvespre,
conversar,
famílies,
Lancing Beach,
platges,
poesia visual,
Williams [Gareth]
Hi ha homes...
Hi ha homes que són arbres,
d'altres són muntanyes o rius.
Ramon Xirau, ho he dit més
d'un cop, és un home-pont.
Etiquetes de comentaris:
arbres,
homes,
muntanyes,
Paz [Octavio 1914-1998],
ponts,
reflexions,
rius,
Xirau [Ramon 1924-2017]
01 de maig 2015
Blau del cel...
Blau del cel, lletres d'abril,
fumerol de la vesprada,
conjugueu el mot gentil
que he de dir a l'estimada.
Per la rosa i sa frescor,
per l'estel que riu al cel,
tinga el llavi la dolçor
que regalima l'amor
del meu cor sempre fidel.
Flors i vent, núvola i sol,
mar i cel i l'estelada,
jo us conjur: vinga el consol
amb l'amor de l'estimada.
Carles Salvador, dins,
Joan Fuster. Antologia de la poesia valenciana..., 1980
Etiquetes de comentaris:
abril,
Ahvenanmaa,
Åland,
blau,
estimar,
Finlàndia,
flors,
Fuster [Joan 1922-1992],
Lindfors [Tuomo],
mar,
molins de vent,
Salvador [Carles 1893-1955],
vent
30 d’abril 2015
L'amistat [IV]
L'amistat és independent de l'edat, del sexe,
de la base cultural, de les creences
religioses o del nivell econòmic.
Tot això, òbviament, afaiçona
el vincle, li dona unes característiques
concretes, però l'essència de l'amistat
no rau en res més que en la persona
i en les seves potencialitats.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
Etiquetes de comentaris:
amistat,
conducta (psicologia),
Harak [Roman],
persones,
potencialitats,
relacions interpersonals,
Torralba [Francesc 1967-]
Les illes
la mar floria
en roses en magranes en cistelletes verdes
ai com floria
(Fragment de Les Illes, II)
Vicent Andrés Estellés. Antibes (1960-1971). 1976
Etiquetes de comentaris:
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
cistells,
flors,
magranes,
mar
No hi va haver cap combat
No hi va haver cap combat. La por va vèncer.
IV
Al tard, a cada casa cremaven els seus llibres
i refeien un món a la seva manera.
Van suportar els dies amb canalla a l'entranya,
amb els mobles a dins de la nevera,
amb una corda enroscada a la gola
que ennegrís la retòrica del temps,
que sufoqués un altre instant de dubte.
Ara són els seus fills qui ens tiren pedres.
Hem decidit tornar-nos-en a casa.
IV
Gabriel Pena i Ballesté. La revolució del bon gust. 2010
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bon gust,
casa,
combats,
decidir,
fills,
llibres,
mobles,
Pena i Ballesté [Gabriel],
persones,
poesia breu,
por,
revolucions,
vèncer
És cosa certa
Aquesta història és cosa certa.
La set de veritat del poeta és cosa certa.
Asseguda a les escales de la sinagoga
la meva set de justícia és cosa certa.
A les parets, per ordre alfabètic,
els noms dels tancats a Terezin,
dels ajusticiats als camps d'extermini
són cosa certa.
Cases, jardins que flairaven mimosa
i estables plens de palla fresca restaren buits
quan van marxar com xais amb una maleta a cada mà.
Els fardells s'abocaren sense miraments
a les portes de la mort,
milers de vestits i sabates quedaren per terra.
Mai més no els vestirien ni les calçarien.
És cosa certa.
Teresa Costa-Gramunt. Blau de nit a Praga. 2014
Pròleg: Monika Zgustová
Pròleg: Monika Zgustová
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
certeses,
Costa-Gramunt [Teresa 1951-],
fardells,
jardins,
justícia,
mimoses,
ordre alfabètic,
persones,
poesia compromesa,
Praga,
sabates,
Terezin,
veritats,
vestits
29 d’abril 2015
En el silenci de la nit
Bella és la nit
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.
Fragment
1989
Felicina Di Napoli, dins,
Atzur, or, verd i vermell. 2009
quan a la claror de la lluna
se tanquen los ulls al repòs,
la ment princípia a somiar.
I los somius són bells,
la nitada tranquil·la i serena
la hores se'n volen així
en el silenci de la nit.
Fragment
1989
Felicina Di Napoli, dins,
Atzur, or, verd i vermell. 2009
Etiquetes de comentaris:
Di Napoli [Felicina],
lluna,
nit,
poesia nocturna,
poesia silenciosa,
repòs,
Sari [Rafael 1904-1978],
serenitat,
silenci,
somnis,
tranquil·litat,
ulls
28 d’abril 2015
Goigs a la Verge de Montgarre
Puix Senyora anomenada
de Montgarre ser voleu,
siau-nos sempre advocada
reina del mont Pirineu.
Fragment extret del llibre:
|
Etiquetes de comentaris:
goigs,
Miró i Baldrich [Ramon 1955-],
Montgarri,
Montgarri [Mare de Déu de],
Pirineus,
Santuari de Montgarri,
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
Xavigivax
27 d’abril 2015
Escriure
A Montserrat Abelló que em va ensenyar
a estimar la poesia.
Escriure poesia per a mi és
a estimar la poesia.
Escriure poesia per a mi és
una eina de desenvolupament
i em permet veure el món
amb una particular perspectiva.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
desenvolupament,
eines,
ensenyar,
escriure,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
perspectiva,
poesia breu,
veure.món
26 d’abril 2015
DE "JOUJOU"
Etiquetes de comentaris:
Almela i Vives [Francesc 1903-1967],
blanc,
flors,
Fuster [Joan 1922-1992],
geranis,
rosa,
vermell
Els Encantats
Etiquetes de comentaris:
Encantats [Massís dels],
Miró i Baldrich [Ramon 1955-],
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya),
Pirineus,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Les roses grogues de Lykthea
Etiquetes de comentaris:
anells,
antologies,
fotografies,
groc,
mirades,
roses,
Shebs [Stan],
Solé de Sojó [V. (Vicenç) 1891-1963],
vespre
25 d’abril 2015
D'aquesta nit
A la mia estimada neboda Júlia Spanedda,
per haver après el cant de la nostra llengua.
D'aquesta nit
m'han quedat
els rastres
saborosos
dels mots i
del raïm
sobre els teus
llavis.
D'aquesta nit
m'ha quedat
la llum del teu
somriure
i el màgic
navegar sobre
les ones
silencioses
del temps.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013
per haver après el cant de la nostra llengua.
D'aquesta nit
m'han quedat
els rastres
saborosos
dels mots i
del raïm
sobre els teus
llavis.
D'aquesta nit
m'ha quedat
la llum del teu
somriure
i el màgic
navegar sobre
les ones
silencioses
del temps.
Rafael Caria. Poesia completa, 2013
Etiquetes de comentaris:
Bover [August],
Caria [Rafael 1941-2008],
llavis,
poesia encisadora,
somriure,
temps
23 d’abril 2015
Petita oda en dijous
Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans ;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bota ;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però, sens que ningú ho vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren,
Que els peixos venen nadant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
Si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
Si la bota fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
Com ocells per l'aire blau.
Joan Brossa, dins,
Etiquetes de comentaris:
acolorir,
actituds,
blau,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
contar,
ensenyar,
explicar,
fusta,
humanitat,
lliscar,
mar,
mirada,
nedar,
ones,
peixos,
persones,
poesia aquàtica,
poesia lluminosa,
poesia marítima
22 d’abril 2015
L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.
I així sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
Joan Maragall. Antologia poètica. 1981
De seguida amb veu més forta
m'han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s'emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.
I així sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d'orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
Joan Maragall. Antologia poètica. 1981
Etiquetes de comentaris:
acabar,
actituds,
anys,
cantar,
cants,
començar,
dir a cau d'orella,
entonar,
espais,
infantesa,
joventut,
Maragall [Joan 1860-1911],
odes,
pensar,
persones,
poesia llarga,
poetes,
saber,
temps,
ventades
19 d’abril 2015
Com el Vallès no hi ha res
¡ Ai casa tan camperola,
Déu me la guardi de mal!
A l'eixida, tota sola,
veig una malva reial.
Al safareig, de basarda,
batega la llum que mor.
Allí plau, caient la tarda,
berenar d'un préssec d'or.
Travessa l'horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.
De canyes és envoltada
una aigua fent cantussol;
jo veig tota l'estelada
caiguda en el reguerol.
Els cims de la rodalia
es senten amorosits,
si per calitja, de dia,
per celístia, de nits.
En un turonet, que empolsa
un or envellit i rar,
hi ha rengs d'una vinya, dolça
com si fos vora la mar.
I tot just, en l'ombra estesa,
sona un grill escadusser,
s'enfila la lluna encesa
damunt d'un pal de paller.
Josep Carner,
Dotze poetes catalans contemporanis. 1. 1979
Etiquetes de comentaris:
aigua,
bategar,
berenars,
Carner [Josep 1884-1970],
cims,
grills,
lluna,
malva reial,
mar,
masies,
plaure,
pollancredes,
préssecs,
reguerols,
rieres,
rodalies,
safareigs,
turons,
Vallès,
vinyes
18 d’abril 2015
Santa Fe, primaveral
Etiquetes de comentaris:
batalls,
blau,
blavor,
campanes,
cel,
cloquers,
ermites,
fotografies,
groc,
Liost [Guerau de],
núvols,
Payà [Jordi],
primavera,
quietud,
Santa Fe de Montseny (Catalunya)
Soleiada
16 d’abril 2015
Salutació
Cap an el Nord s'aixeca el mont:
els carboners hi fan la sitja,
i dins l'espai sense calitja
veuen la costa de l'enfront.
De banda a banda de la mar
les terres baixes no es coneixen;
però si els pics no es descobreixen,
ja se veuran en dia clar.
Vent de llevant boires empreny,
oh trobadors de Catalunya!
Damunt la mar que los allunya
el Puig-Major veu el Montseny.
Mallorca veu el Montserrat,
i si de nit no se colombra,
ulls de claror donem a l'ombra,
posem-hi focs de germandat.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 1981
|
Etiquetes de comentaris:
Alcover [Joan 1854-1926],
germandat,
Mallorca,
mar,
Montseny (Catalunya : Muntanya),
Montserrat (Catalunya : Massís),
muntanyes,
Puig Major (Illes Balears : Muntanya),
Sigurbjörnsson [Börkur],
ulls
15 d’abril 2015
L'àngel decapitat
Àngel decapitat, patró de poetes.
Llum de crepuscle a la ciutat.
Joc de mil cometes.
Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992
Etiquetes de comentaris:
àngels,
ciutats,
cometes,
crepuscle,
llum,
López Garcia [Núria],
poesia breu,
poetes
06 d’abril 2015
Postals de Florència
Etiquetes de comentaris:
Arno,
Biblioteca Medicea Laurenziana,
Biblioteca Nazionale Centrale (Florència),
Florència,
fonts,
Grau Ros [Teresa 1959-],
postals,
rius,
rosers,
Università degli Studi di Firenze
01 d’abril 2015
La llegenda de Sant Jordi
29 de març 2015
Vista privilegiada
Etiquetes de comentaris:
Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona),
convergir,
conviure,
diversitat,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Palau de la Generalitat de Catalunya,
poesia breu,
qualitat
27 de març 2015
Lectura
Etiquetes de comentaris:
aventures,
biblioteques,
Chicago Public Library,
Gómez i Oliver [Valentí 1947-],
lectura,
llegir,
llum,
paraules,
poesia de la lectura,
saviesa,
Sòcrates [ca. 380-450]
22 de març 2015
Prop de Catalunya
Etiquetes de comentaris:
admiració,
Casals [Pau 1876-1973],
cor,
Davidman [Joy],
Grau Ros [Teresa 1959-],
guerra,
Miró i Saladrigas [Eduard 1959-],
parets,
poesia de guerra
21 de març 2015
Vent del matí
Vent del matí,
el seu buf és visible
en els pèls de l'eruga.
Buson
el seu buf és visible
en els pèls de l'eruga.
Buson
Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu. 1997
Cal·ligrafia japonesa: Harumi Saito
Ed. i traducció: Jordi Pagès i J. N. Santaeulàlia
Cal·ligrafia japonesa: Harumi Saito
Ed. i traducció: Jordi Pagès i J. N. Santaeulàlia
Etiquetes de comentaris:
antologies,
bufs,
cal·ligrafies,
erugues,
flors,
haikus,
matins,
pèls,
poesia breu,
poesia lírica,
Saito [Harumi],
vent,
visibilitat,
Yosa [Buson]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)