Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

20 d’agost 2015

Els ocells amics

Estany de Puigcerdà (Catalunya)
Senyor, Déu meu! Vós que ens heu donat una pàtria que és
la terra més bella del món: que ens l'heu guarnida de muntanyes
i heu agraciat les muntanyes amb la pinzellada verda 
dels boscos, i heu anat bastint les casetes dels poblets
i els heu donat aquell color de crosta de pa i de llet 
d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb 
els fils d'aigua que no s'acaben mai,...

(Fragment)

J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1947. 5a ed.

A la Laia

Imatge de la pedra per a l'evacuació de les aigües de la pluja al Gaudí Centre de Reus per Teresa Grau Ros
Escolta: el teu nom parla amb tu.
Cada lletra fa costella:
diu: demà i mai.
Tu mira. Fuig sense nom!
En el través no cal amagar-se,
ni ala. En l'aigua t'espero,
amb el silenci que ara guardes:
d'una pruna i d'una nou.

En la mudesa del setembre
i la seva maduració...

(Fragment)


Josep Ll. Badal. O pedra, 2002


17 d’agost 2015

Albada al Cerverís

Puig Cerverís per Pallares1 (Treball propi) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Albada als cims! ¿Sabies que sorgís
el sol, brasa molt pura, pel pendís
que puja al cimadal del Cerverís?
Llengües de mel pel cel esblaimadís!

  ¿És viva, la penombra? Quins estols
de bromes a grans vols, de torniols
adelerats, de pàl·lids torterols!
Ara la xiscladissa. Els roquerols!

  Espluga de l'aurora, el cel de most
regalima d'espurnes. Baixa el rost,
el galop de les cendres. A l'agost,
l'eugassada fumosa crema tost!

  L'aranya s'esparpilla a l'esbarzer.
Filosa rossa, avisa al foraster:
Raja sang adormida pel coster;
espera el vol soliu de l'esparver!

  Darden el cel els esquinçalls de blau.
Rames de sol floreixen a l'afrau.
La poma de clarors ja és una nau.
Ala de nacre i llum al Balandrau!



Alfred Badia. Adés era l'alba, 1990

16 d’agost 2015

Festa Major de Gràcia 2015

Detall del guarniment del carrer Ciudad Real
Part del cartell de la Festa Major de Gràcia de 1991
Cobla Rambla a la Plaça Rovira i Trias
Cartell de la Fundació Festa Major de Gràcia

No em preguntis, amor

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dirt-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?


Fragment.


Rosa Leveroni. Confessions i quaderns íntims. 1997

14 d’agost 2015

El sol

Passa la finestreta,
indiferent, el vol
fulgent d'un raig de sol.
Que llesta, la maneta

  poruga de l'infant
avarament l'abasta!
L'agafa, el prem, el tasta.
Quin gust de llum més gran!

  ¿Potser l'amagaries
tan dolç en els teus cels
de crema i caramels,
sagrades llepolies?

  Si el retenies, fort,
i el treus en nit feresta:
quin llampegueig de festa
pels ulls, quin salt al cor!

  Debades, si algú espia
els jocs fins de la mà,
fitant-la, encertarà
la vera fantasia,

  car són d'un esquirol
que ara uns pinyons ajunta.
Quan els estreny, pregunta:
¿La mà es tornarà sol?


Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990

07 d’agost 2015

Contemplació i elogi dels ocells

Sêngsor: Kurdî: Li Bismilê hatiye kişandin.En:Robîn per Dûrzan cîrano (treball propi) a  Wikimedia Commons
El moviment, en els ocells, és ràpid i precís. I ara
veieu que, perquè un animal qualsevol pugui moure's
d'una manera perfecta, mesurant les grans i les petites
distàncies, els salts, les voladetes, les grans davallades
i les volades ràpides, li cal tenir en molt bon estat, i
desenrotllat d'una manera finíssima i precisa, el sentit
que mena els moviments, el sentit que mesura i abasta
les distàncies; i aquest sentit és el sentit de la vista.


(Fragment)


J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986. 5a ed.

06 d’agost 2015

Dies

              "Amb honestat matant ma vida morta".
                                 ROÍS DE CORELLA


CARRER de Samaniego, aquell taller d'orfebre

on fores aprenent per ser alguna cosa,
perquè calia ser, llavors, alguna cosa,
i fores aprenent en un taller d'orfebre.
Conserves el record com en un cossiol,
és un record humil, com un gerani pàl·lid.
Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes
que donaven a un pati; potser fou una casa
-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims
de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes,
eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
de l'aigua rebotant en qui sap quines cuines
i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible.
Et suava la mà agafada al cisell.
Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.
T'agradava la vida, el carrer dels Serrans,
les gents que van i tornen, compren una cistella,
un cavall de cartó, el fil d'empalomar.
Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
mentre veies les gents que anaven i tornaven,
allò que més t'agrada, que t'agradava més,
t'agradava la vida com el pa amb oli i sal.
L'església cremada de la Maedéu Grossa,
una parella es perd pel carrer de Roters,
el mercat que hi havia darrere de les torres,
aquella dignitat italiana, em pense,
la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,
les fulles de lletuga espargides per terra,
les taronges, les llimes, una vivacitat,
una olor de cordells, l'olor de saladura.


Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979

31 de juliol 2015

Les mallerengues

Polls de Parus caeruleus al niu a Olost
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" 
i que és la més bonica de totes), 
són els menuts defensors del bosc  i del jardí 
i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses 
i tan xerraires, que quan hom és molt parlador 
se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".


(Fragment)

J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.

29 de juliol 2015

El cant

Un cant per a una pàtria.
Amb veu nova ho proclamo, ho anuncio,
us ho dic amb les lletres ben rentades,
esmolades de fresc -no fóra cosa
que us agafés desprevinguts-:
un cant per a una pàtria.




(Fragment)



Josep M. Llompart. La terra d'Argensa, 1990
Pr.: Joan Oliver

26 de juliol 2015

Des de les Closes, I

Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.

Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells

Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.

Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.

Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990


24 de juliol 2015

Endevinalla

Japanese Fairy Tale Series per Teresa Grau Ros
Xic, que cap a la butxaca
no gaire lluny del cor
barret de didal
marinera de mocador
camal de dit de guant
i mitjó al garró
per deixar-lo una estona
fas el cor fort.



Jordi Vintró. Cançons per a en Jaume, 1985

18 de juliol 2015

Perspectiva

Si t'allunyessis una mica,
el meu amor creixeria
com l'aire entre nosaltres.

Si t'allunyessis molt,
t'estimaria amb les muntanyes i les aigües
i les ciutats
que ens separen.

Si encara t'allunyessis
un horitzó,
al teu perfil s'afegirien el sol,
la lluna i mig cel.




Marin Sorescu. Per entre els dies. 2013

Traducció: Corina Oproae i Xavier Montoliu

Pròleg: Francesc Parcerisas

17 de juliol 2015

Amistat

I passem d'un dia a l'altre
la placidesa dels mots
i el combat de la mirada.




Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995

14 de juliol 2015

Veu

Al cor del vespre lent,
quan el pollanc s'adorm
i els ulls s'han deseixit
del tremolor de l'aigua,
com silenci de pedra
s'imposa aquella veu.

Parla com una mà
que empelta calidesa
sens mesura de risc
en una galta freda.





Lluís Calderer. Mentre la pols es mou. 1995

12 de juliol 2015

On és el vent?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.



Núria Albó, dins,


Aire i llum, 1986

Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta

Capvespre al Vallès

Pujol daurat
i serra blava;
La roja lluna,
com pom de sang,
us encapçala.




Laia Ferret, dins,


Aire i llum. 1996


Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Montse Ginesta


dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama

Yamdrok Tso per Luca Galuzzi [CC BY-SA 2.5 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5)], via Wikimedia Commons
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.

El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.

Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009

Finestra al mar

Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.




Josep Lleonart, dins,

L'aigua. 1989


Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.

10 de juliol 2015

Les paraules

Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l'arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l'amor donaríem?
El de colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
¿no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s'han inventat?

No volem l'aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d'esbarzers...
i en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.



Joana Raspall. A compàs dels versos. 2003

Il·lustracions: Oriol Moret

09 de juliol 2015

La mare sorra

     A Jaume Bassegoda

 

La blancor segueix desfent-se
en farina de constància
a l'areny de la badia
i, cos a cos, les onades
trenen remor de corol·la
fins que el sol les desajunta
amb la seva espasa jove...



Fragment del mig.


Agustí Bartra. El vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Pròleg de Llorenç Soldevila.



05 de juliol 2015

Et vaig invocar en el temps

Et vaig invocar en el temps,
Elohim,
perquè em donessis ales.
A casa tenim la taula parada.
A fora, reverbera el balbuceig
d'una recerca, d'un desig.
Al tàlem,
alfa i omega es confonen
en el guany per la llum.



Cinquena visió, X


Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2006

Trobada amb una desconeguda

Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem.
Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són
la meva mare i el meu pare. I hi són la nostra gent -d'abans dels
nostres pares, i d'abans- i tot allò que puguin
haver tingut a veure els uns amb els altres;
si un dels teus parents i un dels meus
s'haguessin conegut, el que els hagués pogut passar és aquí
a l'habitació amb nosaltres. Són imprecisos,
comparats amb nosaltres, són tremolors de llum
reflectida a la paret. I si jo fos
alemanya i tu jueva, o jo
jueva i tu palestina,
o, com aquest matí, quan tu ets una dona
afroamericana i jo una blanca anglosaxona protestant,
potser algú de la teva família va ser arrencat
de casa seva i portat aquí després d'un seguit d'assassinats
per algú de la meva família. Això és a l'ambient,
amb nosaltres. I si ets una dona a la ciutat
on vius i resulta que jo m'allotjo a
l'hotel on tu treballes, i si m'has portat
l'esmorzar en una safata, encara que no
ens haguem vist abans, respirem l'aire
dels nostres llinatges, totes dues. I si
a l'habitació hi ha culpa, o no, o acusació,
hi ha la història de la maldat humana,
i la vergonya, en mi, que algú que potser
era parent meu hagués pogut cometre algun
horror contra algú que era parent teu.
I a l'habitació hi ha, viva,
una pregunta: m'hauria arriscat a prendre mal
per intentar protegir-te, com confio que m'hi arriscaria
per una cosina o una neboda, o m'hauria quedat
a una banda, amb la covardia i l'egoisme
habitual del meu cos que ara comparteix el teu alè,
com el teu cos comparteix el meu alè.


Sharon Olds, dins,



XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015

Traducció: Dolors Udina

Estiu

Spiral staircase. Vienna, Austria, Western Europe per Mstyslav Chernov (Self-photographed, http://mstyslav-chernov.com/) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via la Wikimedia Commons
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S'inclina més el gra,
La roja rosella.

Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S'apaga al camp.

Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit.

Callada brilla l'espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L'apagava.

Nit sense vent, sense estels.

Georg Trakl. Obra poètica, 1990


I - amb les mans de dins

Passeig amb bicicleta per Teresa Grau Ros a Flickr
amb les mans de dins
ho deixa dit

i amb la veu dels ulls

___

que no hi ha mots
sinó
d'enllà d'enllà

les coses



Fragment



Víctor Sunyol. De ser només. 2013

30 de juny 2015

Contemplant el Mont Tai

Ara bé, del Daizong, jo, ¿què en diria?
D'arreu de Qi i de Lu se'l veu , tot verd.
El Creador hi ha unit vigor i gràcia.
La posta n'és l'obac, l'alba el solell.

Del pit que anhela en neixen bancs de núvols,

i als ulls badats s'ajoquen els ocells.

Caldrà que hi pugi al cim més alt, un dia,

per veure'ls, tots, caiguts al costat seu.

Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu, 1991