a l'alba. I, al mig del dia,
un interregne de sol.
Senyals d'autenticitat,
imaginació i alegria vital,
i, sí, ben mirat, delicadesa.
Agraïment visual,
pupil·les,
una presentació elegant.
Teresa Grau Ros
Ho deia Xènius. "Teresa és un nom que té mans; capaç de la carícia, de l'abraçada i de la labor. Teresa és un nom a la vegada modest i molt fi. Teresa és un nom feiner." I a fe que, tenint al davant la Sra. Rovira, les paraules del Glosador esdevenen profecies. Filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili, ha conegut més d'una maltempsada, però amb autèntic tremp noucentista sap convertir la dissort en saviesa i generositat vers els altres. Ella ha estat una discreta Ariadna que ha dedicat la seva vida, com si res, a fer sortir els llibres del laberint amb una força delicada i tenaç: la gràcia de l'atenció, el gest amorós de qui se sap marmessora d'un tresor. Triar, endreçar, recomanar són accions contra l'oblit i la ignorància, de sòlid i pacient triomf contra la barbàrie. Deixant l'amable aixopluc de l'arcada de la galeria de casa de la Teresa, ressona encara més endins el vers carnerià: El temps, encara temps, de quietud s'emplena. Martín, Laia. El subtil teixit de la polidesa. Entrevista a Teresa Rovira. Escola catalana, 409 (2004), 32-40 |
Per què no sabem veure la bellesa
quan la tenim davant,
just al mirar-nos al mirall
i observar aquella línia del coll,
del clatell,
sota la pell fresca i sense plecs,
d'una delicadesa subtil,
gràcil,
quasi innocent.
Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal
de la incertesa.
Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta, 2008
|
La llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides durant la històrica sessió del 10 de desembre de 1948, a París, la repeteix trenta vegades, sigui com a nom (llibertat), com a adjectiu (lliure), com a adverbi (lliurement) o com a verb (alliberar). (Fragment) Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 il.: Inés Luz González |
pedra xarranca: una pedra caiguda del cor de la primavera
hinkesten: der falder en sten fra forårets hjerte
Signe Gjessing. Ud i det u-løse : digte, 2014
Nota: poema traduït amb un traductor automàtic
|
Els vertaders amics no es fan retrets,
ni mesuren el que s'han donat mútuament.
L'esperit de càlcul, la comptabilitat
farisaica és incompatible amb l'amistat.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|