Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
27 de juliol 2018
Lliri
Etiquetes de comentaris:
blanc,
Casas [Lola],
fotografies,
lliris,
paperines,
poesia breu,
poesia infantil,
pol·len,
Roldán [Gustavo 1965-],
saba
D'aquesta costa
D'aquesta costa brava i retallada
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.
Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.
Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000
Introducció: Narcís-Jordi Aragó
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bàlsams,
costes,
crestes marines,
devastació,
escuma,
Esponellà [Núria 1959-],
fonolls marins,
fragilitats,
gavines,
llum,
marges,
peixos,
persones,
pinedes,
poesia compromesa,
preservar,
tamarius
26 de juliol 2018
De quin país parlarem, ara?
Tenim aquell camí, tan llarg per córrer
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.
No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.
Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...
Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.
No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.
Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...
Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.
I
Fragment.
p. 35
Ventura Ametller, dins el llibre:
Etiquetes de comentaris:
adeu,
Ametller [Ventura 1933-2008],
ànimes,
beure,
calma,
camins,
companyia,
experiència,
llibertat,
margedes,
ombradís,
serenor,
verd
Raja la lluna
I
Raja la lluna
un doll de llum
entacada d'estrelles.
El vent perfuma l'ombra
d'aromes d'aigua.
La nit batega
muda,
nua,
exhausta.
El cristall de l'aurora
esberla l'horitzó.
Al cel ferit
comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.
Fragment
De KHEPRI, Primera part, p. 29
Carles Duarte. Khepri. 1998
Raja la lluna
un doll de llum
entacada d'estrelles.
El vent perfuma l'ombra
d'aromes d'aigua.
La nit batega
muda,
nua,
exhausta.
El cristall de l'aurora
esberla l'horitzó.
Al cel ferit
comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.
Fragment
De KHEPRI, Primera part, p. 29
Carles Duarte. Khepri. 1998
Pròleg de Joan Triadú
Traducció
Un dia em van explicar
que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.
Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes. 2010que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.
Etiquetes de comentaris:
boniquesa,
explicar,
fidelitat,
Gregori [Àngels 1985-],
poesia breu,
traducció,
traduir
BIO GRAFIA
Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.
Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.
Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.
Anna Gual. Molsa. 2016
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.
Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.
Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.
Anna Gual. Molsa. 2016
Epíleg de Gemma Gorga
Il·lustracions: Ana Cabello
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Cabello [Ana],
comportaments,
créixer,
dignificar,
enganxar,
esberlar,
Gual [Anna 1986-],
herba,
lianes,
marjals,
molsa,
parets,
persones,
poesia breu,
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2015,
verd
23 de juliol 2018
Informàtic
Em moc dins els programes com peix dins les onades:
no sé pas fer-hi res... són plens de folls i fades!
M'ofego en massa tasques? Doncs lluito a cop de dades
i em planifico bases... que en dic organitzades.
Si l'organització... deriva en desgavell
ㅡja sé que és culpa meva, soc tècnic molt novellㅡ,
surto, entro o desconnecto: no m'hi escalfo el cervell.
No vull filosofies: jo vull arribar a vell!
Poemes: Tomàs Lluc
Il·lustracions: Cristina Losantos
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cervell,
dades,
desgavells,
informàtics,
Lluc [Tomàs 1960-],
lluitar,
Losantos [Cristina],
novells,
oficis,
organitzar,
persones,
poesia infantil,
programes,
tasques,
vellesa
L'eruga
Si em donares un pinzell,
saps què pintaria jo?
Una eruga verda i negra
amb alguns salpicons grocs.
Si demà anàrem al camp,
saps què faria jo?
Escodrinyar plantes i arbres
fins trobar l'eruga verda i negra
amb alguns salpicons grocs.
Sac de poemes, 2007
Poemes: Isabel Mingo
Il.: Ana Ruiz
|
Etiquetes de comentaris:
camps,
colors,
erugues,
fer,
groc,
Mingo Martí [Isabel],
negre,
pintar,
pinzells,
poesia infantil,
Ruiz [Ana],
verd
22 de juliol 2018
Estiu
Roca de vora mar,
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.
Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.
Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.
Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
garbí, migjorn, marinada,
llevant, terral o ponent
Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.
Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.
Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.
Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
garbí, migjorn, marinada,
llevant, terral o ponent
Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán
Etiquetes de comentaris:
canyes,
Casas [Lola],
cingleres,
estiu,
formigues,
mar,
pessigolles,
Roldán [Gustavo 1965-],
roques,
sargantanes,
senderes,
vent
21 de juliol 2018
Òptics i astrofísics
Res no és veritat ni és mentida...
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos
Etiquetes de comentaris:
astrofísics,
gruix,
lents,
Lluc [Tomàs 1960-],
Losantos [Cristina],
mentida,
oficis,
òptics,
poesia infantil,
veritat,
veure,
vidres
19 de juliol 2018
RÊVERIE
El sol ponent que ja no es veia encenia els castells de núvols negres que hi havia sobre el mar... (Fragment) Joan Maragall. Poesies, 1987 Il.: Mabel Poveda |
Etiquetes de comentaris:
alegria,
coloraines,
desitjos,
estimar,
estrelles,
formiguer,
joia,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
mirades,
món,
nits,
onades,
poesia visual,
Poveda [Mabel],
repòs,
tardes,
tristesa,
ulls,
vides
Gallines en concert
Gallines en concert:
Tot un èxit.
Gallines al corral:
Somni infernal.
Gallines en dansa
baixen la panxa.
Gallina, puturrí.
Era al concert i no t'he vist!
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
|
Etiquetes de comentaris:
Barbal Rubio [Marta],
concerts,
dansar,
èxit,
gallines,
panxes,
poesia breu,
poesia infantil,
somnis,
Torrens Guerrini [Rosa Maria],
veure
Corranda metafísica
Etiquetes de comentaris:
blanc,
blau,
cel,
colors,
Déu,
feliç,
gris,
il·lustracions,
poesia infantil,
Porta [Carles (Porta Garcia)],
saber,
Sala-Valldaura [J. M. (Josep Maria) 1947-]
15 de juliol 2018
Sota l'ombra de mil fulles
Sota l'ombra de mil fulles,
si no plou gaire no et mulles.
Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002
Presentació, edició i notes de Joan Ferrerós.
|
Etiquetes de comentaris:
Castelló d'Empúries,
epigrames,
Fages de Climent [Carles 1902-1968],
fotografies,
fulles,
mullar-se,
ombra,
ploure,
poesia,
recs
TOT
Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
creació,
olles,
poesia breu,
pressió nuclear,
tot,
univers,
vida
13 de juliol 2018
Poeta, sovintejo els teus recers
Poeta, sovintejo els teus recers
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!
Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!
Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
cor,
dolçor,
esmentar,
llibres,
mirades,
música,
persones,
poetes,
recers,
sardanes,
sovintejar,
trepig
08 de juliol 2018
Plantades
Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016
Viola d'argent
INVENCIÓ DE LA SARDANA.
La trilogia boticel·liana,
la mà en la mà, si el vent fa cornamusa,
amb un perfil sacerdotal de musa,
com un miracle, inventa la sardana...
Cant XXV
p. 155
Carles Fages de Climent. Somni de Cap de Creus. 2003
Edició: Jordi Pla
Etiquetes de comentaris:
cornamusa,
Fages de Climent [Carles 1902-1968],
inventar,
miracles,
muses,
poesia breu,
sardanes,
trilogies,
vents
07 de juliol 2018
Bufa, vent!
Bufa, bufa, vent!
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Il·lustracions: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
bufar,
demà,
frescor,
fulles,
Garcia [Glòria],
núvols,
poesia breu,
polseguera,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
ruixar,
vent
06 de juliol 2018
Com un riu
Com un riu que esberla el dic
i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.
Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.
Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.
Marieke Maerevoet, dins,i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.
Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.
Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.
Un pont de versos. 2017
Il·lustracions de Mercè Espiell.
Pròleg del traductor: Rosa Tirado.
Etiquetes de comentaris:
acceptació,
aiguamolls,
albades,
cancells,
capvespre,
comprensió,
llum,
Maerevoet [Marieke 1948-],
paisatges,
quitxalla,
rierols,
rius
05 de juliol 2018
Genètica
Afers de la vida
anotats
amb lletra de pal eucariota.
No hi és tot,
en el llibre del nucli.
En els seqüenciadors,
tres quarts i una estona.
Mireia Farriol. Adagio, allegro ma non troppo, lento. 2013
Etiquetes de comentaris:
afers,
anotar,
estones,
Farriol Gil [Mireia],
genètica,
lletres,
nuclis,
poesia breu,
seqüenciadors,
tres quarts,
vida
Focs verds
EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats
el camp lluu esmorteït:
Tres pedaços negres, i un de verd
tèbia empremta a l'ànima meva
Regió de distància El desig
és mon pensament
El cel tensa son gris llenç
crema un foc ran de mon genoll
llebres es mouen a l'espigam
Katarina Frostenson, dins,
Poetes suecs del segle XX. 1995
el camp lluu esmorteït:
Tres pedaços negres, i un de verd
tèbia empremta a l'ànima meva
Regió de distància El desig
és mon pensament
El cel tensa son gris llenç
crema un foc ran de mon genoll
llebres es mouen a l'espigam
Katarina Frostenson, dins,
Poetes suecs del segle XX. 1995
Traducció de Lluís Solanes
Etiquetes de comentaris:
ànimes,
camins,
cel,
desigs,
distàncies,
empremtes,
esmorteïment,
espigam,
focs,
Frostenson [Katarina 1953-],
genolls,
gris,
llebres,
llenç,
miralls,
moviments,
pensaments,
verd,
vorejar
Música Gotes
Música Gotes
Mòbil pentinat d'aigua
Al cor reflexos
Felícia Fuster. Postals no escrites. 2001 Prefaci i dibuixos d'Albert Ràfols-Casamada.
Epíleg de D. Sam Abrams. |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
cor,
fotografies,
Fuster [Felícia 1921-2012],
gotes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
haikus,
mobilitat,
música,
pentinats,
poesia visual,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
reflexos
04 de juliol 2018
Si de paraules boniques
Si de paraules boniques
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.
Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.
Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...
Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.
Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.
Fina Girbés. Poemes a la carta. 2011
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.
Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.
Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...
Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.
Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.
Fina Girbés. Poemes a la carta. 2011
Dibuixos d'Eider Eibar.
Etiquetes de comentaris:
acompanyar,
actituds,
alegria,
alimentar,
amistat,
assumptes quotidians,
cervell,
Eibar [Eider],
estimar,
generositat,
Girbés [Fina 1957-],
idees,
menús,
persones,
sentiments,
senzillesa,
tendresa
01 de juliol 2018
Poesia Brossa + Àguila
Etiquetes de comentaris:
àguiles,
Brossa [Joan 1919-1998],
esparvers,
garses,
grives,
merles,
moixons,
mussols,
òlibes,
oriols,
pardals,
passerells,
perdius,
pinsans,
poesia visual,
puputs,
voltors
Mussol a les ruïnes
Vora mar, no gaire lluny del riu
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.
Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.
I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poesies: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.
Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.
I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poesies: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
bicicletes,
bigues,
camins,
Casasses [Enric 1951- ],
Hagemann [Stella],
mar,
masos,
mussols,
noies,
nois,
rius,
teulades
La magnòlia
Ha florit la magnòlia
ufanosa,
carnosa,
i em cobreix amb la màgia
d'un mantell de perfum.
Quan la llum
va donant-se a ponent,
ella encara
m'il·lumina la cara
amb blancor resplendent.
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Il.: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blanc,
cares,
florir,
Garcia [Glòria],
il·luminar,
llum,
màgia,
magnolies,
magnòlies,
mantells,
perfum,
ponent,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
resplendor
Volem
Nosaltres no volíem dir l'amor
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg: Feliu Formosa
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg: Feliu Formosa
Etiquetes de comentaris:
amor,
Casagran Casañas [Roc],
escriure,
llibres,
món,
nosaltres,
pàgines,
poesia breu
30 de juny 2018
Diccionari d'ús
No sé d'on he extret el sentit
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.
Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.
Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.
Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.
Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer
Etiquetes de comentaris:
activitat,
Adell [Joan-Elies 1968-],
ara,
atzar,
començar,
comprendre,
diccionaris,
extreure,
floració,
món,
Premi Alfons el Magnànim València de Poesia 2002,
vida
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida..
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
De Cau de llunes 1973-1976
Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica, 2001
Ed.: Lluïsa Julià
de classe baixa i nació oprimida..
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
De Cau de llunes 1973-1976
Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica, 2001
Ed.: Lluïsa Julià
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agrair,
atzar,
atzur,
classes,
divises,
dones,
dons,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
nacions,
persones,
poesia breu,
rebels
Subscriure's a:
Missatges (Atom)