Aire de tot el món
ha entrat en mi.
I he esdevingut
aire de tot el món.
Anna Świrszczyńska. El llapis amb què escric. 2019
Selecció, traducció, estudi i notes de Josep-A. Ysern
A Józef Czapski
La meva pàtria indefensa et rebrà agressor
i el camí per on Jaś i Malgosia gansejaven cap a l'escola
no s'obrirà com un abisme
Els rius massa lents que no volen diluvis
els cavallers que dormen en les muntanyes continuaran
dormint
així que entraràs fàcilment hoste no convidat
però els fills de la terra s'ajuntaran de nit
carboners ridículs conspiradors de la llibertat
netejaran les seues armes de museu
prestaran jurament per l'ocell i els dos colors
i després com sempre ーllums i explosions
nois pintats capitans insomnes
motxilles plenes de desfeta rojos camps de glòria
la confortable consciència que estemー sols
La meva pàtria indefensa et rebrà agressor
i et donarà uns pams de terra sota un salze -i calma-
perquè els que vindran darrere nosaltres aprenguin de nou
l'art més difícil: el de perdonar les culpes
Zbigniew Herbert. Informe des de la ciutat assetjada. 1993
Versió de Grzegorz Gryc
Introducció i revisió de Xaverio Ballester i Vicent Berenguer
Encara hi ha camins
que duen a l'amplada
dels horitzons oberts.
Afollarem les tanques
d'ennegrida peresa
i amb els peus sense traves
encetarem senderes.
1984
De: Obra poètica inèdita. Vivències
Rambla dels jocs d'infantesa
a mercè de tots els vents,
rambla dels enyoraments
que de l'ànima fan presa.
La que sempre hem vist estesa
sota plàtans resistents,
la que ens recorda els absents
avivant-nos la tristesa.
Si en néixer vas ser captiva
de l'espai més ciutadà,
t'has mantigut forta, viva,
a l'abast del que s'acosta.
Ai quin goig de ramblejar
sense esperar cap proposta!
Figueres, febrer 2003
De Ciutat en festa.
Poemes de Montserrat Vayreda. 2005
Edició i estudi: Anna M. Velaz i Sicart
Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó
Ànima,
no cal que volis com un ocell.
Ànima,
no cal que arribis com un núvol
i te'n vagis com la pluja.
Seré un pou quiet que ni ve ni se'n va?
O seré una flor serena?
So Jong-Ju. Antologia poètica. 2017
Selecció, traducció del coreà, pròleg i notes
Hwang Seung Ok i Hermínia Mas
No s'aturen les aigües
a emmirallar-me el rostre.
Millor, que no s'enduguin
la meva imatge al mar.
M'agrada mirar el curs
de l'aigua sempre nova,
anguila escorredissa
que traça, capriciosa,
l'arabesc del meu somni;
també l'aire me'l canta
perquè mai no l'oblidi.
Com podria oblidar
la vella flama encesa
amb espurnes de sol
i batecs de cor jove?
Els somnis són eterns,
duradors, com les pedres
que el riu arrodoneix
constant, amorosint-les.
Així es poleix el somni
al pas de les anyades
i esdevé més brillant.
1993
L'ull endeví, color de poma al punt,
ala d'ocell que cap vent no sosté,
inventa gorgs amb un cel d'aigua al fons
o segueix rutes de traçat subtil.
L'ull senyoreja, lent, pels espadats
i jo que em tinc per llegidor tenaç
li faig costat per desxifrar secrets.
Porta barrada a qualsevol reclam,
el meu cos d'ara, puc tocar amb els ulls
l'origen tebi de la solitud
i esdevenir sageta, arc i fitó.
Vindrà la nit i no serà cruel.
S'acomplirà en el temps el pas del temps,
i quan ja siguin ben madurs els fruits
d'allò que és ver i just, els collirà,
ala d'ocell que cap vent no sosté,
l'ull endeví, color de poma al punt.
II
De Cinc esgrafiats a la mateixa paret. Dedicat a Jaume Medina
Miquel Martí i Pol. Cinc esgrafiats a la mateixa paret ; Llibre dels sis sentits. 2001
Si algú desfulla a poc a poc aquest edifici
ens hi trobarà al centre, amagats
Dues llavors dins un llençol.
Júlia Francino. Els excedents. 2020
Pròleg: Míriam Cano
Premi de Poesia Ventura Ametller 2020
Pompeu Fabra
que galopes
damunt les arrels
de cada mot,
no sé
qui seran els hereus
del teu diccionari,
però
voldria que fossin
els nets de represàlies
i humiliacions:
voldria que fossin
els infants
que avui s'han alletat
amb pits de dones
d'estrangeres parles.
Voldria que creixés
una nova escola,
on la història fos sana
i les matemàtiques justes,
per escrutar
el misteri de la pau.
Voldria que cap hereu
no s'estranyés,
de les teves llimades paraules,
en l'ús normal
de batxillerat i carreres:
car les teves lletres
han foradat la terra
amb escletxes,
com a testimoni
dels drets d'un poble.
Carme Oller
Badalona, 1944.
Antologia d'homenatge a Pompeu Fabra. 1968
Pròleg de J. Triadú
A Teresa Sanahuja i Jaume Cañameras
en llurs noces de plata.
Sorgeix l'amor del tracte i la constància
amb un somni despert que s'arrela en la vida.
No hi ha temps en l'amor, ni arma, ni distància,
i acatem humilment el murmuri que crida.
Té cabanes l'amor, palmeres d'alegria
i plugims que davallen del cor del violí.
Té bordes el record, amb ramats cada dia,
que fumegen tots junts en un mateix destí.
Sobre els conreus d'amor gairebé sempre plou.
Sobre els camps de l'amor, els dolços ulls del bou.
Sobre els trèvols d'amor, lent va escrivint el rou.
Nit: acala la testa: rep els astres fets jou...
Hospital de Sant Llàtzer, V-1982
D'El gall canta per tots dos
Agustí Bartra. El vent llaura la mar : antologia poètica. 1984
Introducció i tria de Llorenç Soldevila
Les vies del tren són a la llunyania,
el dia és feixuc de veus que van parlant,
i encara que no passa un tren en tot el dia
jo sento el seu xiulet que va xisclant.
No ha passat cap tren en tota la nit,
malgrat que fa bona nit per dormir i somniar,
però veig les seves cendres que el cel han enrogit
i sento la seva màquina que vinga fumejar.
Amb els amics que he fet, el meu cor es troba bé,
i amb amics millors que no arribaré a trobar;
però no hi ha aquell tren que no agafaré,
i tant me fa on ara pugui anar.
——————————————————
Travel
The railroad track is miles away,
And the day is loud with voices speaking,
Yet there isn't a train goes by all day
But I hear its whistle shrieking.
All night there isn't a train goes by,
Though the night is still for sleep and dreaming,
But I see its cinders red on the sky,
And hear its engine steaming.
My heart is warm with friends I make,
And better friends I'll not be knowing;
Yet there isn't a train I wouldn't take,
No matter where it's going.
Edna St. Vincent Millay. L'amor no ho és tot : antologia poètica. 2017
Selecció i traducció de l'anglès de Marcel Riera
La bona cançó, la de l'aigua clara,
la de l'oratjol entre el verd pinar,
la del nin dormit que canta la mare,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó de l'home que sega,
la de la suor del que pasta ela pa,
de la pluja el cant quan la terra rega,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó del besar pausat,
del riure quiet i el dolç sospirar,
de l'amor tranquil com una amistat.
Mare, vent o amor? Pluja o front suat?
La bona cançó... Qui me la dirà
la bona cançó que jo vull cantar!
Cèlia Viñas. Del foc i la cendra. 1953
Amor, quan jo ja sigui morta
no em cantis planys, soliu;
no em plantis roses al capçal
ni un xipreret ombriu:
sigue'm, a sobre, l'herba fresca
de rou i pluja humida;
i si llavors et plau, recorda
i si així et plau, oblida.
Jo ja no percebré les ombres,
no advertiré el plugim,
no sentiré del rossinyol
aquell lament sublim:
i somiant en el capvespre
que no segueix cap nit,
pot ser, qui sap, que jo recordi,
pot ser que em torni oblit.
Traducció de Miquel Desclot
––––––––––––––––––
Song
When I am dead, my dearest,
Sing no sad songs for me;
Plant thou no roses at my head,
Nor shady cypress tree:
Be the green grass above me
With showers and dewdrops wet;
And if thou wilt, remember,
And if thou wilt, forget.
I shall not see the shadows,
I shall not feel the rain;
I shall not hear the nightingale
Sing on, as if in pain:
And dreaming through the twilight
That doth not rise nor set,
Haply I may remember,
And haply may forget.
Chistina Rossetti
Antologia de la poesia universal. 2010
Edició a cura de Miquel Desclot
Sobre el nus perfecte
de la juventud,
aturada serva't,
vida meva. Pugui
de la suma exacta
del cabal hagut
no llevar-ne encara
unitat ni zero.
Que la força densa
que domina en mi
posi a cada anyada
la mateixa inèrcia.
I passin les tardes
en un bell seguir,
com doll que refresca
el quintà i l'obaga
─────────────
High Hopes
Here on the very
nub of youth,
stay put,
life of mine.
I would not subtract
a single jot
from just this amount
of flow.
Let the sheer force
of my solidity
reap, each harvest,
the same inertia.
And may my afternoons slip by
in sweet pursuits, like a spring
refreshing the home terrain
the shady, north-facing slopes.
Clementina Arderiu. The compound heart : selected poems. 2019
Poems in Catalan
Translated by Julia Dale
Bona nit a la cortina
que amb els teus plors no rondina.
Bona nit al teu peluix
perquè el pobre mai no fuig.
Bona nit a la llumeta
que ni enlluerna ni peta.
Bona nit al teu bolquer
perquè aguanti el que li ve.
Bona nit al meu amor
a qui estimo amb tot el cor.
Poemes i cançons de bressol. 2007
Text: Núria Albertí
Dibuixos: Marta Balaguer
Música: Jordi Balmes
Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i
m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser,
el desenllaç és a prop, però coneixem l'espera, el llarg
desordre de les arrels?
És aquí, entre les aigües excedides que trobaré suport,
que pouaré la bellesa tumultuosa de les coses?
Hélène Dorion. Retrats de mars. 2000
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
El Matí, que només ve una vegada,
rumia si venir dos cops
Un Sol Matí amb dues Albades
fa de la vida un sobtat Valor.
Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017
Edició i traducció de Marcel Riera
ara (més a prop nosaltres mateixos que nosaltres)
hi ha un ocell que canta dalt d'un arbre,
que mai no canta dues vegades el mateix
i encara aquell cantar és sempre els seus
ulls poden sentir però les orelles potser veuen
que allà mai no visqué ningú més alegre que ell;
si la terra i el cel es migpartissin
ell els uniria (tan autèntic és el seu cant)
el que canta per nosaltres per tu per mi
per cada fulla més nova del que pot ser:
i per ell mateix (el seu amor) la seva estimada
canta fins que per tot arreu és aquí
──────────────────
now (more near ourselves than we)
is a bird singing in a tree,
who never sings the same thing twice
and still, that singing's always his
eyes can feel but ears may see
there never lived a gayer he;
if earth and sky should break in two
he'd make them one (his song's so true)
who sings for us for you for me
for each leaf newer than can be:
and for his own (his love) his dear
he sings till everywhere is here
E. E. Cummings. (a)poemes: antologia poètica. 2007
Traducció d'Alfred Sargatal
