Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.
Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.
Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.
Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018
IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017
Tots els meus poemes sobre la primavera
romanen inacabats.
Per culpa de la primavera que sempre té pressa,
per culpa de la meva disposició que sempre es fa esperar.
Per això gairebé em veig obligada
a acabar els poemes
sobre la primavera
en època de tardor.
Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020
Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe
Som prop i tan lluny.
Les bignònies, potser fugaces,
em sorprenen a cada passa.
No t'he oblidat,
a desgrat que han passat tants
i tants anys que ni vull comptar-los.
El meu no-oblit, la meva recança,
sempre tindrà el color d'elles:
groc esquitxat de vermell, indefinible.
No vas ser ni el meu nord,
ni el meu sud, ni l'est, ni l'oest.
En un temps, però, ho vas ser tot.
Males passades cardinals,
befa dels colors, de les flors,
geografia inútil, altra vegada.
Marta Pessarrodona. Animals i plantes. 2010
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud: així donaràs vida.
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències. 2000
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps. 1998
Lluny, allà dins asprives muntanyes
que mai petja del món ha tocat,
d'un desert en les verges entranyes,
mira el cel un verger ignorat.
Allà brolla la font de la vida,
allà s'obrí lo lliri d'amor;
veu d'oracle pel món no sentida
té allà el bosc en secreta remor.
Aigua hi corre, tan pura, tan pura
que los àngels s'hi van a mirar;
qui una gota en tastàs, oh dolçura!
mel del món no voldria tastar.
Miquel Costa i Llobera. Poesies. 1992
Dibuixos d'Albert Rocarols
I en tal guerra de relats
ensopegues amb la pedra
caus de la bici i
t'estripes els pantalons.
L'escriptura com a cos
de desempat; allà on furga
reverbera
fent margeres
fogueres
al revolt
on
no
tornarà.
Maria Isern. Sostre de carn. 2017
II Premi Francesc Garriga, 2017
La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.
Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021
Il·lustracions d'Adelaida Murillo
Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes
el nostre viatge sempre incomplet
s'escriurà en un llibre amb fulls
d'esperança
les seves ratlles blaves ens recordaran
l'escola dels anys primers
la nostra recerca prosseguirà
perquè la grandària de l'esperit
no s'acaba mai
————————————————
unsere niemals abgeschlossene Reise
wird sich in ein Büchlein mit Seiten
aus Hoffnung eintragen
seine blauen Linien werden uns die
Schule der ersten Jahre ins Gedächtnis rufen
unsere Suche geht weiter
denn die Größe des Geistes
endet nie
Klaus Ebner. Blaus = Bläuen. 2015
Pròleg de Marta Pérez i Sierra
XVII Premi de Poesia Parc Taulí, 2014
Dalt del cim d'un espadat,
entre crestes del rocam,
emoció, bellesa, art:
un acròbata, l'isard.
Les oques van descalces. 2021
Poemes de Ramon Besora
Il·lustracions de Natasha Domanova
Música de Rosabel Bofarull
Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar,
a la victòria de la teva presència.
Et mirem la immensa claror de l'aigua
que ens inunda els ulls i el gest de luxe.
Per l'horitzó saltem
a la gràcia de la teva llum
i ens sentim emperadors d'una llibertat gloriosa
i d'un ordre puríssim.
Guillem Viladot, dins,
L'aigua. 1989
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Fina Rifà
A Josep Pijoan
Oh la delícia de les oliveres,
movent-se lleus en un silenci clar
quan se fonen calitges volanderes
damunt la franja rutilant del mar!
I és que llurs copes, fines i lleugeres,
gaudeixen sense a penes murmurar
de la gran complacència de guaitar
limpiditats i volves falagueres.
L'olivera exquisida i detallada
per la clàssica llum és delectada;
i en els fullams qui es mouen blanament,
d'un pacífic oreig tothora empesos,
se persegueixen amb afables besos
el verd humil i el graciós argent.
Josep Carner. Llibres de sonets. 1991
A cura de Jaume Aulet
Música del poema
música de la idea.
Un poema és tota
l'obra:
la teva obra
que escriuen
tots els jo
que hi ha en tu.
Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009). 2020
Epíleg: Víctor Sunyol
Quan bullo un xic d'arròs
o rego les begònies
el que existeix es bada
en l'acció més senzilla.
Tot és planer:
el roure, el bruc,
el clam i la rialla.
L'Univers
es revela en cada instant
que passa.
Però si el penses,
s'enfuig.
Lluís Calvo. L'espai profund. 2020
Epíleg de Lola Nieto
Premi Carles Riba 2019
ara que
els llums resten encesos
i les revistes sobre la taula
ara que
la radio calla
i la pluja sona més fort
ara que
la teva veu és pura imaginació
i el dintre m'empeny
ara que tu ja no ets aquí
començo a entendre't
Reduccions : revista de poesia. Gener de 2009. Núm. 92. P. 45
En cada estat d'ànim hi figuren
tots els estats d'ànim, per exemple en la
companyia amorosa de dos hi ha totes
les menes de dissonàncies, solituds,
aglomeracions de gent desconeguda
amb el risc de perdre'ns de vista, així
com totes les petrificacions, els tirars
de l'àncora i el no tocar a terres i els
enyorar-ses en presència.
ÉS COM LA MÚSICA DE
GUITARRA
Dedicatòria del llibre: Als cors flamejants
Enric Casasses Figueres. Canaris fosforescents. 2001
Escolta, Eivissa, la joia
que convoquen les aigües tranquil·les,
l'immarcescible límit de la mar,
el toc d'or a ponent,
bressol que l'illa ofrena
a les darreres llums.
Escolta aquest entotsolament
de silencis, marítima entrada
a la vall, a la ciutat de la vida.
Que el teu plaer sigui llindar
quotidià al nou dia,
als braços carregats d'amor,
a les alliberadores hores.
Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991
Pròleg de D. Sam Abrams
Vindran altres paraules
que ens canviaran l'arena
i l'aigua de la platja
de llum en què vam nàixer.
Si ja no bat la mar
el silenci dels dies,
on deixarem els mots?,
en quins ulls la mirada?
Els estels niaran
en l'esbós del teu rostre
i al bell mig de l'espill
els llavis dels dos somnis.
Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998
A Raphaël
Minishtikuss,
una petita illa,
em va explicar:
Quan illa sigui adulta,
em portaria amb la seva canoa
fins al sol,
sense oblidar-se
de tornar.
Joséphine Bacon, dins,
Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2020. Núm. 116. P. 95
Traducció: Eloi Arumí Sunyol
De l'obra poètica: Batons à message = Bastons missatgers de Joséphine Bacon
(Montreal: Mémoire d'Encrier, 2009) escrit en francès i inuit.
