Els qui vindran, temps a venir
veuran un dia el que veig ara:
La neu com brilla al dematí,
la neu deserta de la tarda.
Gota sorgida del mirall,
un raig d'estela tot just nada.
I el vol de l'enganyapastors,
que al mateix punt de l'aire passa.
De Contrapunt.
Josep Sebastià Pons. Poesia catalana completa. 2019
Introducció, edició i notes a cura d'Eusebi Ayensa.
Epíleg de Pep Vila.
En la Pau no hi ha mirall,
ni tristesa, ni carència, ni engany.
Sols essència i veritat,
plaentment, força de voluntat.
En la Pau no hi ha mirall,
sí!; recolliment, balanceig i moviment.
Montserrat Cufí Adroher. Pensaments blaus. 2020
Prologat per Núria Esponellà.
Il·lustrat per Sònia Estévez.
ESTIMES els esculls del mar de sempre,
perquè l'esglai del risc t'allunya de la mort.
Et plau el clapoteig de l'aigua en els niells.
Percepcions, com els batecs del cor,
indicis de vida.
Quima Jaume. Poesia completa. 1993
Pòrtic de Maria Àngels Anglada.
Seguim el moviment harmònic,
ingràvid, d'una trajectòria.
Comptem amb les certeses mínimes
en cada intent que torna i va,
que va cap endavant i torna,
que vacil·la en la recta, ondula,
que s'acosta i se'n va, que torna
entre l'ahir i els fets. Ací.
Entre l'ahir i la pregària.
Teresa Pascual. Tot passa baix. 2022
Il·lustració de la coberta: José Ramón Borràs.
Sense poemes,
els sofriments serien
tan tenebrosos
com, de nit, la tempesta
en un mar sense platges.
De: Tankes, XLII.
Escrites entre els anys 1965 i 1988.
No sabràs mai les vides esgarrades,
els desigs malgirbats, els somnis fosos,
els impulsos cucats, l'ardor somorta,
les carícies mudes, esvortades
només per la buidor d'una paraula
indigna: la paraula dignitat.
Feliç aquell qui es reconeix indigne
d'entrar dins cases d'altri, respectables,
i amb peu lleuger visita el propi cor.
Nicolau Dols. Feliç. 2020
Pròleg de Jordi Llavina.
Epíleg de Biel Mesquida.
A l'Aran
Papers, bruixes, caragols, llunes, dies,
mapes, culleres, baldufes, llumins,
cases, puputs, conills, al·legories,
camines, remenes, pertot, endins,
cadires, tambors, fogueres, bubotes,
llimones, preguntes, alzines, mons,
dimonis, forats, muntanyes, granotes,
estires, arronses, demanes, dons,
troques, pals, poemes, finestres, peixos,
abismes, cels, aproximats, mateixos,
obriülls, punyeteres, llops, Noès,
places, rodones, pinyols, sols, follets,
cistells, pallasses, molins, alfabets
diferents que importen —i ho has après.
Blanca Llum Vidal. 2019
Il·lustracions d'Alba Rivadulla.
La llum plagiària de la lluna,
la seva forma de brillar
que és la ferida de la nit
i epitafi sagnant del dia
i dels ossos del sol sepulcre
i una alba nova de camí.
La suma de tots els esguards
que hi fan estada al llarg dels segles,
un sediment que cristal·litza
i és erm celeste encès de nit
i les mirades que retorna
als ulls d'aquells que s'hi contemplen.
Ramon Boixeda. El cel dins un pou. 2022
Pròleg de Joan Todó.
Aquell arbre solitari abandonat
enmig del camp,
suportant el fred, proclamant
als quatre vents la seva fortalesa,
arrelant-se coratjós, emergint d'un silenci
només trencat pel suau vaivé de l'herba
que l'envolta i l'acompanya
en les nits fredes d'hivern,
ignorat per tothom,
és el triomf de l'esforç per sobreviure.
Quan arriba la primavera,
deixa anar un lleu plomissol
cobrint-se de brostatge,
i es vesteix d'unes fulles verdes
senyorejant la seva esplendor.
Llavors, tot ell és placidesa.
Montse Gibert. Planeta terra. 2001
Pròleg d'Eugeni Perea i Simón.
Il·lustracions: Sefa Ferré i David Callau.
L'olor de l'aigua en l'aire ens diu que som
al gran cor de la terra, al primer dia.
L'escuma esclata a les parets de pedra,
i ens tornem explosió i marea clara
que vessa pels cantons del bosc mullat.
Això és el naixement del temps i l'ara:
l'aigua és l'únic present. La resta és vida.
Clara Ballart. L'aigua entre les coses. 2022
37è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, 2021.
Pròleg de Meri Torras Francès.
i un somriure allà al mig
mai ningú
no m'havia semblat tan bell
pujant l'escala
De: Poemes esparsos i esbossos, [27]
Anna Dodas i Noguer. El volcà. 2015
Presentació: Ramon Farrés.
Pròleg de la primera edició: Jordi Sarsanedas.
Pròleg d'aquesta edició: Núria Martínez Vernis.
Com un fruit que mostra
Obert pel mig
La frescor del centre
Així és el matí
Dins del qual jo entro
——————————
Manhã
Com um fruto que mostra
Aberto pelo meio
A frescura do centro
Assim é a manhã
Dentro da qual eu entro
De: As Coisas = Les coses
Sophia de Mello Breyner Andresen. Llibre sisè. 2020
Traducció al català de Jordi Sebastià i Talavera.
Epíleg de Rui Lage.
Voleia per l'aire una melodia
que no és per a mi.
La capto; l'escolto;
me n'impregno l'ànima...
però queda intacta,
no perd ni una nota,
i fa el seu camí.
Joana Raspall. Concert de poesia. 2004
Il·lustracions de Marta Balaguer.
La vaig conèixer ahir.
És rossa i espigada,
té uns ulls color de nou
com un somni despert.
La seva veu té tonades diverses.
Ara esponja les notes
punxant la pols de l'aire,
ara s'ajup, velada
de misteris en cercle.
La seva veu té color d'ametista.
Hem parlat del seu art.
Fa escultura de ferros,
de ferros vells.
Figures rovellades
i algun llampec lluent
d'un tros de níquel
incrustat a la carn
del ventre o de la cama,
perquè destaqui més
la fecunda nuesa.
És una dona de contrast.
Escultura retorta i veu sense cap corba.
Velada de sublim.
Estirada de somnis.
S'ha fet la meva amiga.
Avui,
inesperadament,
m'ha portat una ofrena.
Un pa olorós, calent d'una fornada
que ella havia pastat
amb les mateixes mans que retorcen el ferro.
He plorat d'emoció continguda,
perquè aquell pa
tenia forma de cor.
Oakland, 1974
[inèdit]
Maria Castanyer. Antologia poètica. 2010
Selecció de poemes Narcís-Jordi Aragó
Estudi introductori i edició Lluís Lucero Comas
Epíleg Roser Castaner Bachs.
Tinc l'ànima del ferro
clavada al ritme dels peus.
Salva'm, Gargallo!
Descús el fil de plata
d'entre les meves cames.
Fes-me dansar en la fosca i freda nit del gris.
Sílvia Bel Fransi. Fila índia enfora. 2012
Pròleg de Vinyet Panyella.
Amb músiques i vídeo en QR.
Músiques de la pianista Clara Peya
i la col·laboració de la cantant Sílvia Comes.
Il·lustracions d'Alicia Billon.
Asseguda a la barana
miro el mar
confondre's a l'horitzó
allà on el far
retalla un cel de nacre,
on els velers es perden,
on els meus pensaments
llisquen entre els dits
com sorra fina.
Mercè Ferrer Rundan. El temps immòbil. 2010
Selecció de textos i correcció: Lluís Lucero
Dibuixos, aquarel·les, tintes i carbonets de l'autora.
Passo el llindar
d'aquesta porta closa
d'un altre any que comença, i no goso mirar.
Amb un tremir de goigs i de temença,
passo el llindar!
No sé el color dels dies que s'amaguen
en l'ombra sense fites del demà;
no sé el que em fiblarà
dintre cada hora. Voluntats que vaguen
ocultes dins les nits del que vindrà.
Però jo sé que hi ha una veu molt pura
per cada cosa, crit del més enllà!
Que, si una hora s'aprima poc segura,
hi ha un fil de llum per fer-me el viure clar.
I obro la porta d'aquest any que avança,
sense cap por de viure o somniar.
Obro de bat a bat amb esperança.
Passo el llindar!
1 de gener de 1949
[1949 - Cançons del color del temps]
Maria Castanyer. Antologia poètica. 2010
Selecció de poemes Narcís-Jordi Aragó
Estudi introductori i edició Lluís Lucero Comas
Epíleg Roser Castaner Bachs.
La neu tapava els senyals
que orientaven les dreceres
estaven trencats, canviats
a causa de la guerra.
Era una estratègia militar
per confondre l'enemic
però, com trobar Bilgoraj
perduts allà al mig?
Reunits entorn del cap
mentre mirava l'horitzó
alçant la mà
un camí va assenyalar.
Van veure foc un dia
però no s'hi van acostar,
tres tancs amb gent a dins
que van passar de llarg.
Arribaren a una ciutat
i els va agafar la por,
també van passar de llarg
amagats en la foscor.
A l'antic sud-est de Polònia
envoltada de paratges blancs
va desaparèixer sens rastre
la croada dels infants.
Bertolt Brecht. La croada dels nens. 2011
Il·lustracions de Carme Solé Vendrell.
Versió de Jaume Escala.
Aquells amics...
Em parleu de camins on les mans ajuntàvem
enduts pel mateix foc de joves entusiasmes
i acordàvem les veus amb el mateix neguit!
Em parleu de tan lluny!
Potser sí, potser sí...
Potser jo vaig entrar-hi enduta per la crida
d'algunes hores tenses que mai no he desoït:
—Tens aigua? Dona aigua...
—Tens hores? Dona hores...
—Tens l'or d'una paraula?
Que dringui a l'oïda de l'amic!
El present és voraç. Tothora cal renéixer
despresos de l'ahir, amb el cor d'un albat,
oblidant les ferides -quin repòs!- i a vegades
fins la mel que hem tastat!
Qui domina l'oblit?
Si encara compartim, avui, un lluc de sol,
el goig de veure el mar o la tenebra eixuta,
preneu de mi la part d'amistat que vulgueu.
Us la dono de grat.
Per si no tinc memòria...
Per si demà ho ignoro, preneu ara, preneu!
1992
De Vivències (Obra poètica inèdita)
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte
Un nen, set anys,
duia un dofí a la mà
quan va pujar a la barca.
La mar plorava
i plorava.
I encara que no volia
tenyir-se de vermell,
va arrossegar la barca.
El nen, set anys,
va imaginar el seu dofí
saltant onades.
I el vaig complaure.
Montse Homs. Faules poètiques. 2022
Il·lustracions de Laia Domènech.
Cafè amb llet calent.
Els vidres s'entelen.
El món glaçat resta fora.
En un medi modest i calentó,
les infusions (herbes amb cor i regust de mare natura)
deixen nedant la seva voluntat amable i curativa.
Lola Casas. Temps de fred ; Temps de calor : poemes. 2020
Il·lustracions de l'interior i de la coberta. Gibet Ramon.
Per fer un poema
necessito un vers
que sigui el primer,
que tingui el seu què,
que imposi el seu ritme
als versos següents
per tal que junts ballin,
sense perdre peu,
ja sigui un bolero,
ja sigui claqué.
Marc Granell. La dansa dels versos. 2009
Il·lustracions de Xan López Domínguez.
