¿Es pot dir amb foc encara el nom d’aquest país amb tants faunes agressius que mai no es tallen els unglots per no perdre els privilegi...

Començo a sentir la por de no ser, potser, altra cosa que la meva ombra. Que de mi gairebé ja no en quedi res i que ni tan sols jo me...

Era tardor, un temps sense solatge, estrany de cansaments, que em retenia entre roses inertes, entre exili. Vingueres. Flabiols i cobej...

El primer bes que florí, te'n recordes?, jo el donava. Tu em prengueres el segon vora del riu que cantava. I després ja come...

Les formigues són com uns punts suspensius --que no diuen el que dius. Les formigues, corrua de l'interès --arrepleguen dels de...

Tancat a casa la major part del temps, no soc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo soc qui soc. Si vo...

De la mare recordo a la infantesa el seu perfil obscur de vores lluminoses, gestos suaus i so de veu tranquil·la. La por de perdre-l...

Poc poblada, la comarca. Malgrat enormes camps i màquines, els pobles jeuen endormiscats en jardins de boix; els gats poc sovint els en...

Fora deixo la bossa dels retrets, dels vells enyors, de les angoixes, i ensems de totes les inquietuds. Tot ho deixo al cancell perquè ...

Qui de lluny l'amor esguarda i li reca ésser-ne franc, que se'n vagi a mitja tarda a esperar sota un pollanc; que somrigui a le...

Només sé que és petit i que tu te l'estimes, que la casa és al mig i el jardí és al voltant. Que hi ha uns til·lers florits i unes pa...

Rossinyol de dia clar rossinyol de nit serena el millor que em va passar és néixer a la vila de Torà. Quan anava a l'escola em van...

Poetes estimats, estimades! En les llargues nits, quan lentament m'acuiten les diàries certeses de dolor i solitud i el regust agre...

No sé el perquè. El quan ni el com. Però veurem un dia altres realitats. I, mentre, (de tant en tant): el sobreviure. Pep Lladó, ...

Intrusió radical en el món. L'últim estadi. La part que aflora entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint...