Són bombolles de so que esclaten en el buit. Són mans que s'obren pas entre gèlides fletxes. Són intenses espurnes d'una tendresa in...

Natura, tu que m'acompanyes, deixa'm que m'agafi a les teves branques. Escolto el bosc gronxar-se i em llepo els cabells picants...

una ciutat instal·lada només com a poeta només escriure només ser no doble només una recórrer llambordes rebentades de necessitats obviades ...

Soc mare filla companya excessiva contagiosa amigable inconformista lluitadora. Vaig ser espantadissa estudiosa obedient disciplinada....

Uns cels sòlids, el blanc salat del paisatge. Empenyo l'aire  amb  les  mans.  La  claror  s'ofereix  com  una eternitat. Això ...

S'han cremat les salives del mercuri. Tremolen les cendres en ser vistes. Ràbia entre els que trepitgen el que vaig ser. No remugueu tan...

Tard en la nit d'agost, l'ull de Taure enrogeix com si anés a sembrar la terra. Sap que l'abatran tard o d'hora, i...

Abans de ser biblioteca va ser un hospital. El sostre superb i gòtic i nau central, voltes i nervis de pedra talment una caixa toràcica de g...

emoció i potència  transformadora de la vida    l'amor    el trajecte. Quan els dies es tornen brillants, líquids, surant dins ca meva  ...

Estens la mà al fred de la nit, al plor de l'infant que fores i que retorna en la soledat. Aquí gemega la vida i es plany de si mateixa,...

ara mateix hi ha algú que espera en una sala d'hospital mira amb angoixa el pom   aquell rellotge i en els seus ulls ens hi vei...

          Homenatge a Botticelli Els focs follets de la mar en l'airecel fan corranda, la garlanda sura arran de clarors tendres del pin...

Impàvid i orgullós llueixes la força originària, testa fèrria de guerrer de glòries antigues. Tems la força desfermada de l...

Ignorar que descobrir el món amb   ulls   d'infant,  que disposa d'amor  menjar somriures plens i  una complicitat d'horabaixa v...

També un camí cap als afores. Una mena de fe. Un senyal. El cirerer s'esfulla. Resplendeix la fruita sense explicació            ...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

com pastar una vida          o un poema amb massa mare               on tot és                        potencial esfèric de l'espera.    ...

                      Sents el pit buit?                       Sents el pit sord?                               Felícia Fuster obren incisio...

Si passes pel dret i vas a Siurana, pots veure la plana des d'un pujolet. Com la gent se'n va i com la gent torna mentre el s...

Em regalima la solitud al ventre. La mare, la mare segona, la mare tercera. La mare, l'àvia, la tieta. Ànima. Entranya. Llàg...

En el mercat de La Seu vam comprar dos pollets. L'un tintat de taronja, l'altre de blau. El meu era el taronja. El del meu germà va ...

Estimo la vida petita de seure a l'entrada per veure com passa la gent, com es mou un pardal, com s'inclina la tarda en les cases de...

De cada racó de la vida en pot brotar el plaer d'escriure. En el moment de florir ell no s'atura a pensar d'on surt perquè, si h...

Un sol ocell, molt a prop, va donant cos al silenci. Un únic toc de campana i un plor d'infant. El temps dorm. És bo de creure-ho així, ...

   El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial, aque...

Soc la magrana dolça i amarga que esclata del magraner que sobreviu en aquell pati de l'Espluga. De: Després dels esbarzers .  2018 Meri...

La foscor ve a galop, trotant. Dins el meu llit badalla, trotant. Carrega gep i dalla, trotant, trotant. La foscor de ciclop, m'escup i ...

             [homenatge a Joan Guinjoan]   Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et sembla que només hi ha ...

«Lo sai, mi hanno lasciato qui un bambino: voglio che studi, sai, ch'abbia un futuro», ti ha detto oggi nel buio di mezzogiorno ...

AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d'aquesta terra que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar a tot els vents, ...