No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

Ningú comprèn el nostre Stanley Kowalski. Ningú percep la seva sensibilitat quan llença cadires o escridassa la mare. Ningú el seu crit dese...

Demano minuts i hores i mesos quan la immediatesa trenca el fil i sembla que no tinguem passat: dies i nits carregats de robins i pedres afg...

My mother forbad us to walk backwards. That is how the dead walk, she would say. Where did she get this idea? Perhaps from a bad translation...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

O amor das cousas mancaba como a voz dun can ferido que viña desde moi lonxe. L'amor de les coses feia mal com la veu d'un gos ferit...

De l'altra banda                           dels cubicles on vivim els nostres cossos són xerrics de matalassos. Les parets són paper fi ...

Com una cinta d'aigua que travessa l'obaga verda sospirant tot just i és tota adeus en el penyal adust i en el pendís enganyad...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Ametlla de tarda blanca: creua'm el pit. Separa els fils de pluja dels mestrals grocs, car el capteniment frisa les cèl·lules i ...

Baixava un pastor per una vall fosca, però en mirar el cel ja té al nas la mosca. Crida al gos d'atura però ell no li respon. Ovelles to...

Toques les cordes amb gran delicadesa. Al meu cor sento les notes, els arpegis i una allau de moixaines. De: Escenaris paral·lels.  Connexió...

No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

Tres o quatre colors es planten davant meu al ras de terra, sense cap altre propòsit, ni ordre ni acció aparent, que aquest de plantar-se. E...

Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

Rierols daurats s'escolen tartera avall:              orografia del no-ésser.            Or o grafia: fer del plom, or,                 ...

Vas baixar del tren A ritme de blues regurgitat Espargint monosíl·labs, Bufant un vidre pàl·lid, Tímid de vellesa prematura: Amb el...

Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

Seure en un pedrís, prefereixo, a perdre la mirada en els escrits. Contemplar i parar l'orella, recuperar l'olfacte, el tacte...

EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Llevantada, fúria gel, boira, flama. Estats físics que mesuren la textura de la força que desfermen dues gotes en formar-se dins i fora teu ...

S'enarbora davant la imatge especular, la dramatització d'abandonar la cura, la resistència de la tensió travessada per aquel...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

Què és aquesta beguda sinó el sol d'abril, espremut com una taronja al meu got? Xarrupo el foc, bec i torno a beure, estic borratxa, sí,...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

Damunt de l'aigua un crit es desfigura: pont d'esperança. De: Primavera Jordi Sala. L'instant obert .  2015 Prò...

Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...