Diners del fals fan veritat,i de jutge fan advocat; savi fan tornar l'home boig, com més en tingui. Diners fan bé, diners fan mal, ...

Si deixo anar en lloc de retenir gradualment entenc com es fan els poemes. Hi ha un lloc on la por cal que vagi. Hi ha un lloc on el q...

Ara esdevinc jo mateixa.  M'ha calgut temps, molts anys i llocs; He estat dissolta i trasbalsada, he dut la cara d'altra gent, h...

S'obre ran de l'aigua més neta del món: la dels llacs, que és feta d'esponja de neu. És petita, blanca-vori, melissa, tarongí...

Tots disposem de dues canes d'avaluar: segons com dius que penses, ets honest o malvat. Amb subjectius criteris, amidem gent a pa...

Veure't plorar és, per a mi, com veure altres morir. Has estat immutable, permanent com l'Equador, a l'alçada de sols i de...

I caigué la paraula de pedra Sobre el meu pit encara vivent. Ho confesso: hi estava preparada I prou que m’hi avesaré. Avui tinc tanta...

Les imatges s'esvaneixen, la rosa retorna al que era abans de mirar-la. Alcem la vista d'on l'aigua corre i és un riu altre ...

No m'espanta el treballar, -tampoc puc dir que m'agrada- les garrofes que he menjat ben bé me les he guanyades. Però no hi ha m...

¿Es pot dir amb foc encara el nom d’aquest país amb tants faunes agressius que mai no es tallen els unglots per no perdre els privilegi...

Començo a sentir la por de no ser, potser, altra cosa que la meva ombra. Que de mi gairebé ja no en quedi res i que ni tan sols jo me...

Era tardor, un temps sense solatge, estrany de cansaments, que em retenia entre roses inertes, entre exili. Vingueres. Flabiols i cobej...

El primer bes que florí, te'n recordes?, jo el donava. Tu em prengueres el segon vora del riu que cantava. I després ja come...

Les formigues són com uns punts suspensius --que no diuen el que dius. Les formigues, corrua de l'interès --arrepleguen dels de...

Tancat a casa la major part del temps, no soc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo soc qui soc. Si vo...

De la mare recordo a la infantesa el seu perfil obscur de vores lluminoses, gestos suaus i so de veu tranquil·la. La por de perdre-l...

Poc poblada, la comarca. Malgrat enormes camps i màquines, els pobles jeuen endormiscats en jardins de boix; els gats poc sovint els en...

Fora deixo la bossa dels retrets, dels vells enyors, de les angoixes, i ensems de totes les inquietuds. Tot ho deixo al cancell perquè ...

Qui de lluny l'amor esguarda i li reca ésser-ne franc, que se'n vagi a mitja tarda a esperar sota un pollanc; que somrigui a le...

Només sé que és petit i que tu te l'estimes, que la casa és al mig i el jardí és al voltant. Que hi ha uns til·lers florits i unes pa...

Rossinyol de dia clar rossinyol de nit serena el millor que em va passar és néixer a la vila de Torà. Quan anava a l'escola em van...

Poetes estimats, estimades! En les llargues nits, quan lentament m'acuiten les diàries certeses de dolor i solitud i el regust agre...

No sé el perquè. El quan ni el com. Però veurem un dia altres realitats. I, mentre, (de tant en tant): el sobreviure. Pep Lladó, ...

Intrusió radical en el món. L'últim estadi. La part que aflora entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint...