Ves amb compte amb els mots, fins i tot amb els miraculosos. Amb els miraculosos fem tot el que podem, de vegades s'eixamenen com...

La senyora Sexton sortí a buscar els déus. Començà per mirar el cel a l'espera d'un angelot blanc de blau entrecuix. Ningú. Bu...

Amb tu vaig conèixer el brogir de les aigües salvatges. Amb tu vaig conèixer el bellíssim estany on reposen les aigües.     ...

Si vols fer net procura que els records no bleixin. Cap ombra arrossegada, cap clariana fugaç de cap antic somriure, absències/presènci...

              A Carme Brau Rius, amb afecte Com una nau que fuig de la deriva, el teu esguard esquitxat per la mar, on has basat el v...

Un perfum de colors ha invadit a Margot S'ha vestida de pressa: I perquè hom no sabés de sa sina l'olor s'ha posada una flor...

Qui ho ha dit que haig de comprendre les coses, diu el poeta. Les coses passen perquè passen, i l'amor també, igual que elles. Per q...

Sabies el valor de la diferència i l'estimaves. Et meravellava el misteri de la matriu, la cova mariana on s'allotja la vida,...

Au coeur du silence il y a les mots tous les mots de lait lentement appris à l'âge où je perçais mes dents je les roulais sur la la...

Entre dos cels, avui té lloc un debat que et pintaria aquells lluentons als ulls amb què miraves, fit a fit, la càmera fotogràfica que ...

¿S'escriuen poemes com a solució anodina per defugir malvestats llunyanes? ¿Quin és el concepte de distància, quan el món l'e...

                                       Al meu pare Ser pagès fa uns anys, no era com ara. Podríem dir que era ofici antic i noble, ...

Diners del fals fan veritat,i de jutge fan advocat; savi fan tornar l'home boig, com més en tingui. Diners fan bé, diners fan mal, ...

Si deixo anar en lloc de retenir gradualment entenc com es fan els poemes. Hi ha un lloc on la por cal que vagi. Hi ha un lloc on el q...

Ara esdevinc jo mateixa.  M'ha calgut temps, molts anys i llocs; He estat dissolta i trasbalsada, he dut la cara d'altra gent, h...

S'obre ran de l'aigua més neta del món: la dels llacs, que és feta d'esponja de neu. És petita, blanca-vori, melissa, tarongí...

Tots disposem de dues canes d'avaluar: segons com dius que penses, ets honest o malvat. Amb subjectius criteris, amidem gent a pa...

Veure't plorar és, per a mi, com veure altres morir. Has estat immutable, permanent com l'Equador, a l'alçada de sols i de...

I caigué la paraula de pedra Sobre el meu pit encara vivent. Ho confesso: hi estava preparada I prou que m’hi avesaré. Avui tinc tanta...

Les imatges s'esvaneixen, la rosa retorna al que era abans de mirar-la. Alcem la vista d'on l'aigua corre i és un riu altre ...

No m'espanta el treballar, -tampoc puc dir que m'agrada- les garrofes que he menjat ben bé me les he guanyades. Però no hi ha m...

¿Es pot dir amb foc encara el nom d’aquest país amb tants faunes agressius que mai no es tallen els unglots per no perdre els privilegi...

Començo a sentir la por de no ser, potser, altra cosa que la meva ombra. Que de mi gairebé ja no en quedi res i que ni tan sols jo me...

Era tardor, un temps sense solatge, estrany de cansaments, que em retenia entre roses inertes, entre exili. Vingueres. Flabiols i cobej...

El primer bes que florí, te'n recordes?, jo el donava. Tu em prengueres el segon vora del riu que cantava. I després ja come...

Les formigues són com uns punts suspensius --que no diuen el que dius. Les formigues, corrua de l'interès --arrepleguen dels de...

Tancat a casa la major part del temps, no soc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo soc qui soc. Si vo...

De la mare recordo a la infantesa el seu perfil obscur de vores lluminoses, gestos suaus i so de veu tranquil·la. La por de perdre-l...

Poc poblada, la comarca. Malgrat enormes camps i màquines, els pobles jeuen endormiscats en jardins de boix; els gats poc sovint els en...

Fora deixo la bossa dels retrets, dels vells enyors, de les angoixes, i ensems de totes les inquietuds. Tot ho deixo al cancell perquè ...