És que vindran, aquesta gent de tors d'acer, conca d'ulls i colzes alats, masses a l'espera del núvol que els doni express...

Et cobrim, rostre dolç no pas cansats de tu. Ets tu qui sents fatiga de nosaltres. Recorda, mentre te'n vas, que t'hem anat segu...

Guaita! on la marieta de llum sobrefila pètals de somni. Dona'm la mà! brodarem les rutes regades amb canyamel pel brum dels estels ara ...

de tant de temps de no ser-ho, ja no sap ser país. Aquest poble, que mai no ho ha estat, no comprén, desconeix les estratègies. Aquest camí,...

Em volen fer mal a la plenitud dels anys; és com si escopissin la lluna. minimàximes 2 Mireia Xapel·li. Crisàlide .  1996

El dia que vas néixer, els obrers de la felicitat s'escalfaven les mans davant del foc encès amb el llumí de la teva vida. Nit rere n...

Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara el viatge fins arribar-hi, que és un altre lloc més discontinu i innominable. ...

Ahir la vaig descobrir enfilada a la reixa de la finestra que dona a la terrassa. Mig bruixota, observava encisada la lluna. Ara, c...

No serà un article, ni un assaig, ni una tesi, que ens dirà què hi viu, dins del poema. Tan sols un altre poema podria revelar-ho. Pe...

Que vibri l'arc que tensa cada mot / i cada gest i cada sentiment; M. Martí i Pol A Fina R. Palau Que vibri l'arc que tensa cada...

Aquest amor teu que és el meu orgull quan des del cor em puja fins al front, em corona d'un robí tan encès que fa públic el meu ...

Totes les nostres idees beuen dels records. Anem creant i, creant, recordem el creat. De què ens val, doncs, la memòria? Vicent Peny...

La teva carn nua, caminal del goig! A la nit, trobàvem la lluna als llençols, i un manat d'espígol, al pentinador. Alenada tèbia, ...

Són  paroles  i miaus, la teva  vie en rose ? Si la iaia t’il·lumina, l’olor de fonoll t’inspira. Veu multivalenta, ens acarici...

Vivim entre marges com les paraules dins les blanques pàgines d'un llibre, atapeïdes, ordenades des que foren escrites. Inexorablem...

FINS que una tarda qualsevol,  a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària i em retorni a la prestat- geria on pertanyo, al lloc precís...

Ets un adjectiu inèdit que temptejo amb veu trencada i dèficit de destresa. Tens el to rosat dels somnis que s'escapen, teus els u...

t'alces des del teló buit de les naus industrials, llanterna de les fades, mirall de pedra immòbil. Quin llarg camí per retrobar-te:...

Passejant per la plaça on jugàrem d'infants he tornat a veure, de bell nou, els amics que deixàrem pel camí de la vida. Si parlaren ...

Mare, els qui viuen als núvols em criden: "Juguem des que ens despertem fins que s'acaba el dia. Juguem amb l'alba daurada, j...

Són diverses les remors que m'arriben sempre tènues. Les famílies al fons es restauren sense bregues, parlen, miren al racó. Les f...

Les roses d'Isfahan, o de l'Eufrat els lliris salvatges que creixien a les ribes. Els jardins d'olor a Mossul, i a Damasc l...

Us deixaré-adeu, adeu-cansada. [ Clementina Arderiu . Els versos meus on aniran ?] Els versos meus on aniran? Els he parit amb dolor ...

Veles e vents han mos desigs complir, ffahent camins duptosos per la mar. Mestre y ponent contra d'ells veig armar; xaloch, ...

En els ferros del balcó, l'heura. A les mans i en el record, al mocador dels adeus, l'heura. Per dins la casa b...

Li farem un sargit al temps per tal que no s'escapi. I de tant en tant li canviarem el fil i el color, i li cosirem un trau amb un...

No ets més que un nom, un record al meu quadern. Qui em podrà indicar el camí per trobar-te dins de cinc anys, deu segles, vint segons? ...

Germà, digueres, no em diguis més això, que els únics que no es comporten normal són els esdeveniments. TOT ERA VEU Enric Casasse...

Com pintora que pinta i torna a pintar una mateixa imatge. Així jo voldria emmarcar una i una altra vegada cada paraula. ...

Ara comence a estimar-vos. A tots. Us estimaré profundament a partir d'avui. He après, a força de penes, a força de planes i literat...