Incendiaries aquest blau de tan extern, aquest blau de cendra i cims eixuts -blau del sempre estiu, blau indòmit. Incendiaries la carn ...

Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser ...

Avui ha mort Philip Larkin -avui ens ho diuen els diaris. Al seu país, a la ciutat on treballà i d'on gairebé no es mogué mai. Bib...

          Perquè sempre ens ennobleix Mena la poesia al cor, i a dins, molt endins, del cos. Així quan la força estranya s’arrapa f...

En el temps en què celebraven el dia del meu aniversari jo era feliç i ningú no era mort. A la casa antiga, fins i tot que jo fes anys er...

Si vols, si penses la guanyada riquesa de les imatges, duràs sense recança als llavis un somriure. Salvador Espriu, dins el llibre: ...

Volia dir-te, amiga, el record d'una tarda, d'ara mateix, quan seus, demanem dos cafès, escoltem entre els joncs la remor d'ai...

Cerco estones lentes d'aire antic, tancades per rellotges sentinelles i clavades a les parets com quadres. No hi ha pressa; é...

Ningú no traçaria el vol dels llibres o el fil de vent que avui esfulla els arbres, es perden les parets dessota l’aigua i ets tu la timo...

Deia un dels més grans lectors de poesia que hem tingut a casa nostra, Joan Ferraté, que l’únic que l’interessava “és la manera com l’obr...

No pas l'atzar ni tampoc la impostura Han fet del meu país la dolça terra On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre No fan capt...

Vengué d'Escandinàvia; el seu parlar no enteníem de prompte, però ens era visible dins la llum del riure clar l'ànima juvenil de...

No escanyis la petita que viu, rebel, en mi que m'incita al candor, a encendre la mirada, a estrenar boscos on els llops fan nit i a...

La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressuscita, fins i tot malgrat els esforços d'un apare...

Quan un infant enceta el seu somriure, amb entreratlla d'amargor i dolçor, les comissures de la boca ballen en l'oceà sens lími...

aprofites cada instant que el món baixa la guàrdia per pensar en ella el dia que ella et toqui el teu cos vibrarà amb una nota clara...

La mare no va tenir jardí sinó illes de penya-segats surant, sota el sol, en els seus coralls delicats. No hi va haver una branca neta ...

Parar-se i esperar al punt de l'horitzó on s'encreuen els somnis esperar al mig de l'espera (no es pot saquejar el cor com...

Jo sóc el qui calla. Des de la meva condició de marbre, observo tantes transparències. Des de la meva condició de vidre, espero tan...

Thomas Bernhard Hi ha tanta pena al món, tan sofriment, tanta ànima esqueixada, tant cos martiritzat...! No cal pas ser feliç, nomé...

I recordem, ara que hi som a temps, que tot allò que desitgem conèixer ens exigeix, necessàriament, un viatge al centre de nosaltres m...

és necessari i forçós seguir gastant més paraules perquè encara no ens han sentit o si ens han sentit s'han tapat finament les orell...

Junts hem menjat —foravilers de tarda— ametllons verds de la branca més alta robats d'un hort sense porta ni tanca, ai, no la mo...

La democràcia sols funciona sense trampes en els pobles on abans de votar-la i engegar-la ja l'exercien, de fet, per co...

Vosaltres, espigats àlbers - homes d'aquesta terra! Vosaltres, obscurs estanys del goig - que els reflectiu fins a la mort! T'h...

El teu nom, Marina, té gust d'onada i ressò de vela blanca, d'horitzons gratats pel cel i de calma ...

"Aquesta follia ve donada perquè la poesia per a mi ha estat una de les coses que més m'han enriquit. M'ha donat una perspec...

Soc pluja entre les saules i el xiprer i m'enfilo a la nit per vigilar-te el son i florir com els astres. Soc pluja i llisco entre ...

Nàufrag de mots i de sentit el vers, alço un gran crit enllà de les muntanyes i en l'abisme del mar. Trobaré el lloc on jau el m...

Dedica molt de temps a desvetllar el teu desig, però no et precipitis pas, només cal que t'afanyis. Henry David Thoreau ( Carpe die...