El salobre va sorgir arran d'una crisi personal provocada per la mort del pare del poeta. La desaparició dels pares sempre significa ...

                       A Joan Vinyoli El cine en blanc i negre que ja he vist La música barroca el blues el jazz Aquest poema inútil i...

Escriuré per glossar el dol d'aquesta tarda que mor pausadament cap a l'oest. Veuré els cors d'àngels foscos volar pel cel, c...

S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur...

potser per assolir el cim no has de badar massa. potser has de desar dins dels ulls la imatge eterna de la neu i la filigrana del gel ...

Al final, quan ja el poeta no tingui res a dir i els seus versos no commoguin, escriurà un darrer poema dreçant, amb els seus úl...

"Malauradament la nostra revista no ha pogut oferir mai cap mena de remuneració econòmica per les col·laboracions, però gràcies a...

Allò que més desitges és tenir-la al teu costat i t'has d'acontentar amb saber-la. Però com pots arrogar-te el dret a tenir-la...

             Per a la Marina Vols venir a la meva barca? -Hi ha violetes, a desdir! anirem lluny sense recança d'allò que haurem de...

A fora hi ha panells que ens indiquen el nom dels pobles i dels carrers, semàfors en vermell, fars que il·luminen els foscos túnels de la ni...

A tu, que ets flama subtil, sendera on conflueixen cent i mil camins. A tu, que tens l'ànima elegant. A tu, fràgil i forta, a tu,...

Ara que tots dormen he vingut a veure’t. Et deixo la confiança dels astres i la terra, l’essència de la vida: un viu corrent sangu...

Basteix el teu casal d'absències pels camins remorosos de la mar. Serà la vastitud de l'ample mar un espill més benigne pels teu...

Llegiré només llibres d'infants, pensaré pensaments de joguina, del que és gran, en faré pluja fina, m'alçaré de les cendres est...

Plogué a bots i barrals, amb una intensitat  desconeguda en aquella terra seca on la  primavera, fora de l'opulència de les antigues ...

Incendiaries aquest blau de tan extern, aquest blau de cendra i cims eixuts -blau del sempre estiu, blau indòmit. Incendiaries la carn ...

Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser ...

Avui ha mort Philip Larkin -avui ens ho diuen els diaris. Al seu país, a la ciutat on treballà i d'on gairebé no es mogué mai. Bib...

          Perquè sempre ens ennobleix Mena la poesia al cor, i a dins, molt endins, del cos. Així quan la força estranya s’arrapa f...

En el temps en què celebraven el dia del meu aniversari jo era feliç i ningú no era mort. A la casa antiga, fins i tot que jo fes anys er...

Si vols, si penses la guanyada riquesa de les imatges, duràs sense recança als llavis un somriure. Salvador Espriu, dins el llibre: ...

Volia dir-te, amiga, el record d'una tarda, d'ara mateix, quan seus, demanem dos cafès, escoltem entre els joncs la remor d'ai...

Cerco estones lentes d'aire antic, tancades per rellotges sentinelles i clavades a les parets com quadres. No hi ha pressa; é...

Ningú no traçaria el vol dels llibres o el fil de vent que avui esfulla els arbres, es perden les parets dessota l’aigua i ets tu la timo...

Deia un dels més grans lectors de poesia que hem tingut a casa nostra, Joan Ferraté, que l’únic que l’interessava “és la manera com l’obr...

No pas l'atzar ni tampoc la impostura Han fet del meu país la dolça terra On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre No fan capt...

Vengué d'Escandinàvia; el seu parlar no enteníem de prompte, però ens era visible dins la llum del riure clar l'ànima juvenil de...

No escanyis la petita que viu, rebel, en mi que m'incita al candor, a encendre la mirada, a estrenar boscos on els llops fan nit i a...

La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressuscita, fins i tot malgrat els esforços d'un apare...

Quan un infant enceta el seu somriure, amb entreratlla d'amargor i dolçor, les comissures de la boca ballen en l'oceà sens lími...