Quan s'enderroca la bastida i en braços de la solitud reposes. Quan navegues dins les llegendes i vius sota l'ombra èbria del cr...

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'...

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja frenètica d'agost, els peus d'un noi caragolats al fil del trampolí, l'agut salt de ll...

Vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig ser capaç de llegir-me Guerra i pau en vint minuts. Crec que parlava una mica sobre Rússia. ...

Damunt un cel de fil amb unes vores fetes de puntes de coixí, avui regna la lluna, amor, i cap flor no es tanca. Maria-Mercè Marçal.  ...

És una realitat, és viva, és a la xarxa, a les aules, al carrer, és engrescadora, tolerant, segura, és cultura i comunicació. ...

Camino al teu costat cap a escoles emblancades callada som per tu amiga de les teves paraules. Em miro en els teus ulls com en el fon...

Com dos bessons a l'inrevés, la teua ànima i la mia: quan l'una mira, l'altra veu; quan l'una seu, l'altra camina. ...

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia -tota e...

Tinc tres amors, la terra, uns versos que s'hi arrapen i una dona que beso amb besos de cristall. Tinc tres amors, amiga, uns verso...

La llengua no és un problema. Com va escriure Ramon Llull: "Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor", i poc a...

Soliloqui de l'alba, poncella en una branca. Soliloqui de l'alba, les mans, dues volves de gesmil. Soliloqui de l'alba, ...

"..., cal remarcar l'absoluta coherència del vostre món. En ell res no és gratuït, ni inventat, ni sobrer. Cada una de les vostr...

Les paraules més simples, més comunes , les d'estar per casa i donar el canvi, en llengua d'un altre món es converteixen: n'...

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles Del temps antic, i a l'acost de la fosca, Sota un llorer i al peu de la font tos...

He trobat camins secrets a la mar gran. Camins de records verds i vaixells plens de veles. Veniu amb mi, amics i amigues, pels camins...

hom pogués sentir-se eufòric: calcular la pesantor específica del liti, quant fa el ròdol dels estels, la set-centes set mil·lèsima part d...

Va començar a l'ombra de plàtans i til·lers Ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres Un cop l'any, i ginesta.         ...

A Ignasi Agustí En el dia fixat, la polsina oblidada emprendrà el seu camí de l'obscura clotada. Oh missatge segur, veritat eme...

Prefigurades delícies. Llibertat. Estimar, no estimar...? Les perdius que el meu pas aixecà m’atribuïen malícies. Les perdius volen pla...

Us llego, amics, senzillament, els tres quefers humils de sempre: viure (i menjar) amb decòrum cada dia; si podeu, endegar cobejança...

He vist com caminava per la boira. El sol s'havia post sobre l'infant. Ell no sabia encara quin camí l'emportava, a quin ll...

és una obra mestra de la llibertat. I a mi em diu que miri i escolti i senti i tasti, i sobretot que encara no calli. Àngel Igelmo Segu...

Solia començar ella, amb una veu dolça que servia per avisar el Doctor Trementí que ja era a punt. De seguida apareixia ell, equipat amb tot...

Una clova secreta de boires i gebrades feia que t'oblidéssim, gran ocell de vol clar. Només et pressentíem per ullades de sol enfredo...

Aquestes tardes d'ulls brillants, ocres i lentes com el brandy dels bons temps, ¿no et tornen un regust culpable i tendre de quan ...

Com una onada suau d’escuma blanca que retorna a arrapar-se a la càlida sorra, així et somio, amb exquisida confiança. Poesia inèdita...

No és que un sol massa feble filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra pugui fer-me enyorar primaveres més clares: aquí l'herba ...

En el temps de la sembra aprèn, durant la collita ensenya, a l'hivern gaudeix. Un ximple no veu el mateix arbre que veu el savi. ...

No sé si imagino o imagino i sé com navega el temps subtil en les escumeres del meu somni on onades lleugeres m'inciten a fondejar ...