No poden els propis ulls mirar-se. Tan sols des de fora hom pot arribar endins. És per això que ens cerquem en la mirada de l'altre. Per...

Em guanyo, a miques, per la vida d'un altre, els dies verges dels anys que no vivia sinó, al meu compte, un altre. ...

Que aquí m'aturi. I que, una mica, també jo vegi la natura. D'una mar matinal i d'un cel sense núvols blaus resplendents, i r...

Cala dins aquestes imatges i et faràs sabedora de noms de persones i paisatges que tant estimo. En un intuïtiu silenci. Poesia ...

Despunten crits de fulles en els arbres, esquinça un vol de grius el capaltard i la muntanya, amb blau recolliment crepuscular, porta a ...

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen, han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes ...

Reclamen vacances nàutiques i postoperatòries, i estacions termals a l'estil dels bons temps, amb personal marbrejant i emmitonat. De...

La teva amistat fa la meva felicitat. Per la dreta entra LA TEVA, recorre un passadís i se'n va per l'esquerra. Pausa. Ent...

Compromís Jo vull una terra assolellada, amb muntanyes, illes i un blau mar, petita, però privilegiada: bressol d’amor, de cul...

Dits exigents del vent que cullen la sorra blava. Dins la cistella daurada nia el silenci bullent. La serp soterrada espera les temp...

Sé una rústica badia solitària dia i nit; sembla el sojorn escollit de la pau i l'harmonia. Sols la barca pescadora la solca, vinc...

Si retorneu la joguina, espatllada, ens en farem una de nova. I la volem oberta, lleugera i densa com un eBook . Al n...

El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt d...

Una mica encara i veurem els ametllers com floreixen els marbres com lluen al sol la mar com oneja Una mica encara per arribar una mi...

Retall concís, magrana opaca, danso en l'espai i lluito lluito pel menjar que m'enduc a la boca i parlo parlo de la lluita diàr...

Et dono la mà i recullo els teus dits. Et dono els meus dits i em condueixes. Guillem Viladot. Poesia completa .  1991. Vol. 3

No se sent ni una onada a la platja deserta: que dorm el mar diries als braços de la terra. Dionisios Solomós, dins, El ma...

Pobra gent de la Mediterrània a qui manca el mot "desgel de migdia"! D'altra banda, tenen llimones, no han de jeure malal...

El risc d'obrir camins, el so de trencar esquemes. Un munt d'actes de cor , intèrprets d'una terra, inspiració i ro...

Les paraules inconscients que una tendresa et va dictar, on són? De vegades les dius, i les dius amb malenconia. Vares crear una famíli...

Si un dia soc terra, si un dia soc pols, que sigui d'aquesta que han trepitjat molts. I l'ànima, l'aire que passa pels ...

El cor del cavaller era una fortalesa amb merlets de paper i un aire de tendresa. La portalada gran, una gentil donzella ...

Corria com folla, dansava molt bé Heroica i bonica al mig del carrer Rodava i voltava, s'omplia de vent I reia i callava i seguia co...

Nedaves. Tot i la sal, el mar obria els ulls per a mirar-te. Vas emergir regalimant i si Dafne es féu llorer, Narcís una flor, i Níob...

Amb vós voldria parlar, amb vós, ma dolceta aimia. I us prego que ho vulgueu, que cap dany no us en vindria, que no us vull mal ni podr...

Ni de corretges, ni de pell, ni del vidre d'un altar fràgil. Jo volia vestir-me només de pluja tendra. Felícia Fuster. Obra po...

Els estanys dels parcs, que barregen el blau del cel, les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims, que adormen les hores humide...

Són els amics; la forma arrodonida de les pedres que fan en el camí la soledat més àgil i el carruatge de l'abandó més noble. Ma...

El senyor Malagelada repetí per a ell mateix la primera estrofa de l' Excèlsior : Vigila, esperit, vigila, No perdis mai el teu nor...

T'envio cartes que s'envolen com coloms blancs. Com si les paraules no els pesessin a les ales. Asseguda rere la finestra, n'e...