L'acció no és ni la labor vital ni el treball productiu.  La capacitat d'actuar és el que fa de la vida quelcom de valuós. Perquè...

L'inici d'un nou projecte genera una immensa il·lusió que comparteixo amb vosaltres. L'objectiu és engrescador, obert, re...

No em plau que un poeta doni massa explicacions programàtiques. En un estat de coses normal jo mateix em guardaria prou de fer-ho. Però és...

Aquesta nit escolto el vent on xiula el crit de tots els homes que ja han mudat la pell d'infant i ara no poden riure en somnis. ...

Solca la barca, oh clar amic, bondats extenses del migdia com el record d'una alegria endevinada en temps antic que un instant creu...

Desar la llum com una tela antiga amb el paper que calla en el calaix i obrir la veta de paraules certes entre panteres negres com un pun...

He fet rodar la cadira fins a la finestra i he mirat cap enfora: la pluja sembla que trenqui els vidres, el vent fa tremolar els arbres, per...

Hi ha coses massa pures per a ser dites o només pensades. Però els poetes, incontinents, verbosos, gosen inquietar les zones inefables...

                  A ma mare i a mon pare                   i als llocs on ells són senzillament feliços ¿Quin secret primitiu guarda l...

Com si d'una casualitat es tractés, hi descobreixo les restes d'un vaixell, ancorat a la riba d'una platja tropical. No és ...

Grapat de molsa collida en lloc ombriu, molsa desterrada que sembla que conservi encara lleganyes d'aigua freda d'una gota de...

Recolza a l'arbre ansietat de vida. És dolça, blanca, lleugera, com cal. I va al fotògraf tot dictatorial acostant-li el bell món fe...

Algú m'ha dit que certament les meues poesies no canviaran el món. Responc que és cert les meues poesies no canviaran el món. ...

és de tu que parle puix que ens lliga un ritual de papers i gestos és de tu i de mi que parle quan ja hem mossegat tota la carn de la...

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar el bàlsam de la branca tenebrosa, novembre, a la finestra pots mirar! El cel és com un vidr...

              A Ramon Sunyer Els jardins garbellaren la ciutat: dolços teulats, on el silenci plana, ens arriben només. En un camí fon...

el cel de ponent a l'estiu, els ulls de la tarda. els ocells de dia, els dies sense retorn, els matins de cristall clar, les nits s...

Veniu ací les noies enciseres! Per poca d'esma que tingueu, veniu! Finà l'ànima vostra amb les darreres convulsions del vestidet ...

Ara s'encenen les roses i el nacre de la pell fina; quina angoixa més divina sota les parpelles closes! Són de llum totes les coses...

He vist unes roses -  d'un vermell pujat, d'un vermell negrós -  d'un vermell morat. Penjaven gronxant-se -  del mur d'...

I tot d'un colp, se't destapa el somriure, com una font que reventa a la vida. I ho omples tot i a tothom deixes xop. Aix...

Recordo aquell deliri pel meu fill, quan tot m'era un volar de plenilunis; al cancell no niaven infortunis i, fer-nos molts petons er...

La planta fa veure que és morta i adopta un posat marcit per despistar el gos que furga pertot. El tany trencadís se'n surt: proteg...

Aquest teu aire suau i el desig que m'embolcalla m'omple els ulls i em vertebra les paraules. Encara que no ho vulgui,...

És el teu coll altiu de marbre, avui, a fora arrossegat pel pas dels segles, el que, com lliri o com nenúfar bell, fetilla els nostres c...

Els rituals són la vida i la mort dels pobles, l'aire que els obre els pulmons, també el que els dona duresa de pedra. M'agraden...

Avui que s'escau, oh Fabra! el dia de Sant Pompeu i és vostre sant, pel que es veu, us veig florit com un arbre; ferm i tallant com...

Al voltant d'aquestes masies hi sol haver, indefectiblement, un hort. L'hort està dividit en petites feixes. En el seu temps, aquest...

A voltes en el cor s'adormen les paraules sense desig de vol com una vida en calma. Hi ha sol de posta i flors en els carrers i una alta...

A Joan Llimona Si escoltes el teu fons seràs content de viure: hi ha marge per fer el bé hi ha marge per fer el mal -si la rancúnia et ...