Envejo els ocells perquè tenen ales -però no tenen mans. Envejo els arbres perquè tenen branques -però no tenen mans ni ungles. No ...

Tracta d'un nen petit que ha de trobar a la seva germana que ha desaparegut. Per poder buscar-la als llocs adequats ha de pensar com pen...

En Josep Vallverdú i Aixalà el veiem fonamentalment com un perenne pedagog, com un mestre que té l'aula sense porta, amb uns grans f...

Qui ve a cuidar el jardí de la torre tapiada? Qui encén un foc a l'era del mas abandonat? Què ens vol assenyalar l'escala que ...

                              En homenatge a les que creuen en les democràcies                              i els drets humans             ...

Si els meus pensaments poguessin florir diria les coses que amb veus no sé dir... Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d...

sents en tu passar l'ocell, sageta de llum contra la llum del migdia. sents en tu el pas brillant d'una alta presència. i a di...

Lluny, entre les branques de cendra d'un pi calcinat, roman la vila fosa en la buida pell de la tarda. Pregona, una campana trepa...

Aquestes carícies que ens fem de tant en tant just abans d'adormir-nos, quan a fora només rondina el vent i a dins tot reposa de si...

A les nostres societats, distingir entre alfabetització i analfabetisme és arriscat i difícil, perquè són conceptes simplificadors que div...

L'acció no és ni la labor vital ni el treball productiu.  La capacitat d'actuar és el que fa de la vida quelcom de valuós. Perquè...

L'inici d'un nou projecte genera una immensa il·lusió que comparteixo amb vosaltres. L'objectiu és engrescador, obert, re...

No em plau que un poeta doni massa explicacions programàtiques. En un estat de coses normal jo mateix em guardaria prou de fer-ho. Però és...

Aquesta nit escolto el vent on xiula el crit de tots els homes que ja han mudat la pell d'infant i ara no poden riure en somnis. ...

Solca la barca, oh clar amic, bondats extenses del migdia com el record d'una alegria endevinada en temps antic que un instant creu...

Desar la llum com una tela antiga amb el paper que calla en el calaix i obrir la veta de paraules certes entre panteres negres com un pun...

He fet rodar la cadira fins a la finestra i he mirat cap enfora: la pluja sembla que trenqui els vidres, el vent fa tremolar els arbres, per...

Hi ha coses massa pures per a ser dites o només pensades. Però els poetes, incontinents, verbosos, gosen inquietar les zones inefables...

                  A ma mare i a mon pare                   i als llocs on ells són senzillament feliços ¿Quin secret primitiu guarda l...

Com si d'una casualitat es tractés, hi descobreixo les restes d'un vaixell, ancorat a la riba d'una platja tropical. No és ...

Grapat de molsa collida en lloc ombriu, molsa desterrada que sembla que conservi encara lleganyes d'aigua freda d'una gota de...

Recolza a l'arbre ansietat de vida. És dolça, blanca, lleugera, com cal. I va al fotògraf tot dictatorial acostant-li el bell món fe...

Algú m'ha dit que certament les meues poesies no canviaran el món. Responc que és cert les meues poesies no canviaran el món. ...

és de tu que parle puix que ens lliga un ritual de papers i gestos és de tu i de mi que parle quan ja hem mossegat tota la carn de la...

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar el bàlsam de la branca tenebrosa, novembre, a la finestra pots mirar! El cel és com un vidr...

              A Ramon Sunyer Els jardins garbellaren la ciutat: dolços teulats, on el silenci plana, ens arriben només. En un camí fon...

el cel de ponent a l'estiu, els ulls de la tarda. els ocells de dia, els dies sense retorn, els matins de cristall clar, les nits s...

Veniu ací les noies enciseres! Per poca d'esma que tingueu, veniu! Finà l'ànima vostra amb les darreres convulsions del vestidet ...

Ara s'encenen les roses i el nacre de la pell fina; quina angoixa més divina sota les parpelles closes! Són de llum totes les coses...

He vist unes roses -  d'un vermell pujat, d'un vermell negrós -  d'un vermell morat. Penjaven gronxant-se -  del mur d'...