La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntanya...

Que el parlar em faria perdre l'escriure ja m'ho deia l'àvia. No em va dir, però, que el parlar em faria perdre l'amor. ...

Al llarg de la Dobrudja búlgara en camins d'argila i en clivelles estretes de roques de fiords morts, com un entretall en el Mar Negr...

l'enforcall, abans de les decisions irrevocables. Gràcies per aquesta vida! Tanmateix em manquen les alternatives. Tots els esbossos v...

Després del bany, sol amb tu, caminem, caminem, a la vora de la mar, sota les flames del sol, fins que s'eixuguin els teus cabells mo...

Els orfeons del vi canten a peu dret, a l'avantguarda de totes les arts, s'aguanten a la barra matí i tarda. Les famílies no s...

Déu ens duga la pluja a tots! Amb ells, terra i gent, m'he portat bé i generós. Ells van trobar el just comportament, jo el...

Fes que s'allargui en tu el moment de cada dia; grava'l intensament a dintre del teu cor i viu, i reviu, l'alegria. Fragme...

Flama deguda a l'aire que compta cada espera. Arran d'embocadura, abelles mortes, còdols colgats i un far meditatiu, algunes c...

L'heura, jardinera, teixeix pausadament la xarxa que uneix el passat i el present. Amanyac, el sol llisca entre les branque...

¿Quién se evadió jamás a su destino? El mío fue explorar esta extraña comarca.                                       Luis Cernuda No sé ...

                                    Als Himba En hora de capvespre ha davallat arraulida la pluja sobre la plaça de la vella Univer...

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. Homenatge a Salvat-Papasseit Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha verm...

                       Per a Ferran Garcia i el Bar Horiginal Qualsevol lloc és òptim per escriure un poema. Soc a l'avantsala del ...

Folres l'interior del vas, l'omples amb les serradures de tantes branques tallades, i col·loques les llavors amb solució de par...

Mentre et dutxes, i els xiquets descansen d'un dia feliç de sol i platja a la cambra del costat, un pensament tan intens com els u...

Revéns com un bell cant, terra de roses, dins l'enyorat record; com elles poses la flama i el perfum; hi planen lentament com els si...

Perquè els dies de pluja els versos eren finestres que guaitaven clarianes. Jaume Oliver.  Litúrgia de la llum , 2006

Aquesta poesia de Clementina Arderiu afirma novament la possibilitat d'una literatura a base de sinceritat sense caure en el realisme...

Que tots els rosers més fins siguin les joies de l'alba; que cantin els rossinyols la seva cançó més clara. La font desplegui l...

     per al meu fill Llançar pedres al Segre quan tenies tres anys o pilotes de neu al mar Bàltic gelat ara que ja en tens quinze és ...

Arrela al llibre fúlgid on és la llum més llum. Veda l'espai un àlber i el clos de la vedruna. Vespreja i és pel vesc que has atur...

Per a mostrar-li les millores de la vora del riu la porto de bracet a passejar amb cotxe per la carretera lateral. Però quan vull tornar ...

El vespre desitjar, odiar l'aurora solen, calms i feliços, els amants; a mi el vespre em redobla els dols més grans, l'alba és ...

Demanes, Laura, filla, que et dediqui El llibre a tu, ara que fas quinze anys -L'edat dels somrients bons averanys , Del viure lluny...

Dies abrusats. Degoteig minúscul de perles relliscant sobre l'esquena. El termòmetre impassible s'enfila, segueix el compàs, malg...

Al meu pas, l'escurçó es retira, la cogullada remena arrels cremades de garrofer eixorc, picoteja closques blanques, calcinades, ...

Ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi senti el pes. MIQUEL MARTÍ I POL Jugo a fer equilibris pels r...

Els poetes solen construir-se una biblioteca ideal per habitar-hi poèticament en companyia dels qui s'han triat de confidents en l...

Ciutat impalpable i closa, quieta sota les aigües, que molt pocs hem descobert dins la muda incertitud; tu ets la bandera, el símbo...