Com si ella et protegís, la mà damunt l'espatlla, dreta damunt les pedres del vell banc del jardí. Com si ella fes sorgir aquest d...

No han destruït aquest recer vivent Que ja de lluny enyoren tantes ales. Aquí retroba l'aigua nodridora I els verds amagatalls l...

Els arbres sembla que pensin. El foc crema els confins, però no fa claror. Per tots els cócs hi passa el mateix foc i aplana l'aigua ...

A Àgata i Carles Sento encara aquell oreig a la galta, aquella mirada rogent de l'alba. Tu corries donada a la mar, omplint-te ...

Manona menuda. Maneta petita. Llumeta. Xarop. Olor de boscatge. Capseta humida. Coseta volguda. Tresor. Manona menuda. Maneta pet...

Un discurs d'equilibri i mesura, de decisiva i aclaridora estructura. Saps transmetre entusiasme i esperança que deixen un pòs...

No hi ha cap mort, per externa i llunyana que sigui, que arribi a bona hora. No totes, tampoc, et deixen la mateixa nafra, idèntic buit, ...

A vegades pens en tu: ets una blanca fada de somriure fraula, gronxant-te suaument sobre el quart creixent, de la lluna, ocràcia com...

Saber-te, font, que encara brolles coronada de cants, inassolible per a la meva set, més certa, certa, i segura i fidel vetllant-me ...

                        A Esther Boix A la fageda els colors es barregen, quan cau la tarda. Els teus pinzells recullen, amb polsim ...

     Crec en la poesia!             Joan Vinyoli A Antoni Xumet Caminaves entre els versos com si fossin la teva vertadera llar....

No vull durar com una pedra. Viure! Fent i desfent els llaços, com la boira; fent i desfent camins, com la riuada; fent i desfent c...

Sembla que el neguit omnipresent a Paraules no dites es vagi esmorteint, sense desaparèixer,  mentre es va obrint pas una esperança cada ...

Cada dia l'esperança es fon i l'espera s'allarga unes hores. On trobar la paraula tan buscada? Vora la xemeneia encesa, e...

La boira matinera de l'hivern s'ha emportat la blavor del seu esguard, bressol de somnis de tants dies clars, on els miratges er...

Fins a la punta de la rel més cremada Blaus d'aigua dolça El foc t'esquinça Quietament et vetlla la neu dels segles Vertica...

Diuen del silenci i la por que necessitem, diuen de la tarda, de la verema callada, dels cultius ancestrals de l'antiga civilització...

És ara que sé els meus poemes. Els vidres en el llit de l'herba, les mans, enviscades en la resina fèrtil, la casa del sol, i la riba ...

Cauen les branques amb tambors de tempesta. Dianes del llamp. La flauta del vent i la cursa dels núvols. Bressol d'onades. Sequ...

Miralls, sorpreses, fals horitzó de pluja. Cada pregunta pot desvetllar tempestes; deixem que ens arrosseguin. En pur silenci hem pre...

Ets un orfebre que a l'aurora espera la massa informe, roja, a l'horitzó. Plenes d'albada, vestides de llum, les teves mans m...

Vas néixer als meus ulls amb tretze anys. Així, de cop i volta. Va ser un part molt original, perquè vas néixer mentre sopàvem una pizza...

Com un actor imperfecte a l'escenari que oblida el seu paper per la frisança, o la fera amb furor extraordinari que el propi cor amb...

                  Mare nostrum Cel i mar lluen blavors diàfanes en competència. L'oreig anima-s'hi, i jugant amb les ones...

Deler i desig, i plers, i, sense esforç Rimar bells mots amb el ritme dels cors Amants o folls; i, gens fantasiós, -Oh dolç fallir!- co...

Dona, algú que estimes se t'acosta i de cop el teu rostre s'il·lumina: ¿què ho fa, que de tanta biologia l'amor en sostregui ...

Mentre, porta endins, estrenyies entre les mans una flor de llessamí, em deies, riallera, que t'havia tornat el singlot -sempre...

Dona nom a la rosada. La més bella del jardí; a l'albada, engalana els seus pètals de setí. Després ve el sol i la besa, arriba el...

S'estén la calma, el dia declina. L'estela de l'astre-foc pampallugueja entre les fulles neulides. ...

Els mesos de desembre, gener i febrer, vesteixen l'hivern que té per cabells vents terrals i vol rentar-los amb l'aigua de la ...