Hi havia al carrer botigues i rètols i l'olor de coca d'ou de les tardes cada dia. I enmig d'aquest paisatge el primer bes...

L'opció fàcil seria restar asseguda  davant d'aquest horitzó inexpressiu per sempre, deixar fer el pas dels anys sense oposar res...

Si vols veure ocells volar, ves pel maig a la muntanya, si vols veure ocells volar, ves pel maig al colomar. Allí canta el rossinyol ...

      Per a Manolo, sobre una escultura seva Com, entre dolça i dolça cara, dos respirs d'argila mortal mesclen somnis futurs enca...

Els noms de lloc ens parlen de... La mar, en el seu contacte amb la terra, forma aquesta línia atzarosa que anomenem costa . Cales, peny...

La bona pluja sap triar el seu temps: és primavera quan tot ho fa créixer. Seguint el vent, oculta entra en la nit. Calant el món, ca...

El Tao diu que el savi ensenya sense paraules; però jo necessit les paraules. Tal volta és que, en el fons, les paraules no só...

què vols creure tu que dius que els molts ulls no són una suma sinó una resta que t'anul·la i que ignores el gran clam entre...

El negre i el camí! Sí, só de borra, Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit; Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit, I enfonsa ...

A Pepe Simón Un amic és més que jo: La meva cara i els meus ulls. Allò que veig, existeix. Ningú no ens representa : poetes empr...

Saliveges dolçors que et fan néixer el somriure. Et sorprèn el menú que et presenta la vida: gust de sal en el plor com la mar...

viure de nou el tacte de les coses, el tacte que desperta la pell nua i que l'omple de nou en cada empremta, poder sentir els ulls d...

Jo t'am, rosada, cerva tardana tu qui madures dins l'ampla cuina a ramells o garlandes penjada on no arriba amb els dits la...

És difícil sentir i interpretar un riu entre dos marges, per bé que sigui com un toll esbiaixat. És difícil, perquè sentir un color i d...

Fraternitat de l'ànima, millor que la de sang uneix les vides: és harmonia ingènita més forta en voluntat, com res la im...

I Ens veiem tal com ens comportem, cada racó ens fa algun oferiment especial. El tren porta alegria; les espurnes que fa il·lumine...

Una vegada vaig seure en una habitació amb un mico que deia que no era un mico. Vaig entendre l'angoixa que li produïa el fet de viur...

Pel bosc tot glaçat un cant s'ha sentit; damunt les muntanyes s'escolta un brogit: Lleveu-vos amics, que el fred ja se...

Sec en un cafè davant el mar, però s'esvaneix aquesta ciutat i me n'apareix una altra: allà on vam trobar-nos... I se m'...

Ànima, enllà de fressa i de corrua, lliura't al cant, prodigi de l'amor. Mal que ens dolguin la queixa i el furor, la delícia del...

D'un sol cop vaig embrutar el mapa dels meus dies grisos esquitxant-lo amb la tinta d'un flascó. Després he mostrat en un plat d...

T'has alçat dins de mi com un mar que desperta el nou dia amb la llum maragda del seu cant, com un vol de palmeres que busquen alt...

Alguna cosa passa a les vesprades que ens ompli l'horitzó de lucidesa. Potser riu la ciutat, o s'extravia la fe del pelegrí sen...

de vegades ets més llarg que altres vegades les tíbies no sempre són llargues de vegades ets més prim que altres vegades el clot, p...

Alguna cosa més que el do de síntesi: veure en la llum el trànsit de la llum. Pere Gimferrer. Mirall, espai, aparicions: poesia 1970-1980 . ...

Vinc del desig, de somiar-te, ple de pell i del blau de mirall d'aquestes aigües nues. S'eixuga la llum. Torno al somni, a...

T'escric en el pont 1941-1942, com aquell que diu amb una cama a cada any. Qui sap vosaltres si sou també en aquests moments damunt d...

Un instant de tendresa, molt intens i sobtat com un xàfec, que t'agafa al bell mig del carrer i fa parar l'home enfeinat que ets...

L'art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió d'una poètica personal. Poètica personal que es produeix sempre ...

No em plau l'home que en tots els afers no sigui lleial i pur com la fina romana; ni em plau l'home que cinc dies a la setmana men...