No és gairebé ni un carrer, són massa poques les cases per merèixer-ne el nom; simplement un camí entre l’única taverna i la botiga ...

Un enuig, un enuig és una cosa que un hom no vol pensar-hi, però ho vol; és, entre celles, una estranya nosa; ell ens fa fer ganyotes...

Potser creieu gens de fiar uns ulls que tant han estimat? La vella deu calma la set? Al llarg del freu calla la veu de l...

Quan dalt del cim trobes tantes roques, tarteres que es van esllavissant, és bo trobar paraules senzilles, plantes pion...

Amb el sol que és molt blanc  sobre el mar que és molt blau, amb uns núvols molt blancs  dalt del cel que és molt blau i rius que inútil...

Entre totes les colors de l'arc de Sant Martí m'agrada l'atzur. Peco' atzur és la color de la mar on va...

A la meva mare He vist en el fons dels teus ulls, tant d'amor i el dolor punyent de veure que endebades havia estat el teu p...

Déu adopta la cara que... Kristin Dimitrova El meu seria amb resplendor rosada i temperatura ambiental. Sense vistes majestuoses al...

Com una prova t'envio aquests poemes, paraula viva. Emprova't tots els versos i digue'm si et convenen. X...

Terra i cel. Humà, diví. Esperit i matèria. Zeros i uns. Foc. Vida. Energia. Blat de moro vermell, kaqajäl. Un roig com sang emplena el go...

La veig a la cabina, la veu que s'endevina. L'inconscient s'esgola vine, la tarda s'escola a ritme ...

Aprofita aquest moment. Oblida els camins que t'han dut fins aquí i la foscor que, davant teu, amenaça amb el no-res. Aquest cos que...

Darrer diumenge d'octubre, el camí ja és ben sabut, eixiu a la carretera que cal aplegar-se al Puig. La Marina i la Ribera, l...

Flairaves l'absent, intens dintre l'aire i en l'íntima flor, i era confident el vent que allotjava olor penetrant de terra mu...

L'esperit del meu poble ja ha vençut el seu botxí gestant herois fets d'hores de silenci. Jo em sento guanyadora per damunt d...

Em mires amb un tel als ulls; feixuc pel pas dels anys, restes altívol al bell mig del saló. En silenci, observes cadascun de...

Voldria parlar-te arran de boca i dirt-te que el teu afany no és tan sols teu. Que cada dia, eixuts, erms i estèrils morim est...

Si sabés com els poetes dir les coses tot cantant, quantes coses i cosetes et diria d'un bell cant! Et diria, com l'estrella, m...

Enllà dels penyals el sol es ponia, feien mar i cel estreta abraçada. On comença el blau? on roig s'inicia? S'aquietava l'aig...

El qui vol comprendre els qui, segons el seu parer, s'equivoquen. El qui s'acosta als qui pensen d'una manera diferent de la s...

I la rosa s'obria mentre jo dormia, i les cordes amb tremolor de música, capríped, branquillons balders sota els peus; nosaltres aquí...

El nostre és un mar calm. De tempestes serenes i maregasses quasi mudes. De llances de llum amb la nuesa del sol. De vaixells d'ànc...

¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? Amb l'alba es desperta i és ampla i oberta la meva ciutat. És feta amb les pe...

Agafa'ls i llança'ls amb els braços ben amunt, com un globus fràgil de paper que s'enlaira entre l'esbalaïment i els xi...

Ara és l'hora en què la tarda s'ajaça al fons de la vall i s'adorm, serena, entre el blat que es gronxola al cant del lle...

Hi ha un silenci de barques i una penombra blavosa que s'esquinça. Travessa aquest paisatge de temps que s'adormissa una f...

Manufactura aturada mancant-li matèria prima, ha de ser reactivada, que qui no menja s'aprima. Industrial Botons de Nacre , savis...

Va ser una dolçor tota nova, al començament, trobar bruses de fina mussolina blanca en un fil transparent de niló eixugant-se a la camb...

Aquesta tardor Hi ha més calma a la platja Que al temple de Suma. Jordi Coca. Versions de Matsuo Bashō , 1992

Cau lentament i mansueta sobre l'asfalt polsós enxarolant-lo Per la vorera, els ocres de les verdes despulles encatifen el nostre c...