No, no li diguis a la fulla que s'aturi: ha de venir l'hivern. Acumula llenya, menja i espera, espera l'hora de la neu. Pass...

Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s...

El país dogon és com gegantesc jardí budista, on tot té sentit,  però  sentits diferents alhora. Una geologia excepcional amb inter...

Sóc àliga i vent. Àliga per saltar als abismes, vent furient per mossegar el dolor. Sóc vidre i aigua. Vidre per reflectir la llum irid...

b. La liberté est un bien qui fait jouir des autres biens.     La llibertat és un bé que sempre en fa d’altres. c. Liberty is more wort...

Esponerosament carnal, aquest seguici de terra castigada va obrint-se un rec enterc. Anys d'hisenda i cultura ens sostenen l'esgu...

A Francesc Galí Amb la fredor agemolint la tartana, oh com és dolç arribar al camp obert! Veure que el camp de tardor us encomana ...

He vist en els teus ulls una espurna que et fa viure i malgrat el defalliment manté encesa la flama. He vist en els teus ulls la mi...

Quan obrim la finestra, el sol ja asseca les fulles moribundes dels pollancres, els pomerars terrosos i el camí que puja fins als boscos...

Allarga la mà         i agafa la rosa. Potser et punxarà...              no serà gran cosa! Ahir, al matí,           no era desclosa; si e...

Cau la neu: meravilla, visió. La nit se'n va. Les criatures se n'aixequen i troben la neu a la finestra. La neu, la neu...

Cos , cos, per què m'has abandonat? Preneu-ne , menjau-ne , doncs sí, però quan la química no basta per adormir-nos a quines divi...

cada lluna, cada boca que l'acull. en cada boca, una lluna. en cada càntir, un ull de llum que la lluna emmiralla. jo, l...

El vent damunt la pell Montserrat Abelló Amor d'hivern Peixos de nit recorden que és novembre i que l'aigua s'escola vessan...

Llegeixo un poema xinès que algú va escriure fa mil anys. L’autor ens hi parla de la pluja que cau durant tota la nit al bambú ...

El seny és esmussat, l'ull es desmenja de l'esblaimat dibuix de l'aparent; enllà de ma finestra indiferent s'ar...

Qui el goig vol dria presoner la vida alada fa malbé. Però qui el besa a vol alçat viu l'alba de l'eterni tat.   William Blake...

¿Com pensar el blau lluent d'aquesta tarda sense estripar el paper que l'embolcalla? Del cor al cap hi ha sempre una ferida que s...

Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres sumptuoses. Clares veus dels infants -la Laura, l'Adrià- damunt del clavicèmbal ...

Un corrent d'aire pot desfer la teva casa en el sorral humit. Passats els salzes, sé alts marges, una balma oculta que, dels al...

Tu a qui no faig confident que ploro al llit, de nit, sol, tu que em fatigues dolçament bressant-me com un bressol; tu que no em d...

Quan lentament sents que cauen els dies i la virosta dels records fa gruix, enmig de l'ombra del bosc del silenci, surten els fongs c...

Una xicranda florida enlluerna tot el món. Flama fosca de la terra que amb color de cel es fon. Esclat de púrpura malva sobre el...

Sobre l'arena a fosques, la lluna ha obert camins que travessen la mar -línies d'aigua i sal que parteixen les ones. Sobr...

No és gairebé ni un carrer, són massa poques les cases per merèixer-ne el nom; simplement un camí entre l’única taverna i la botiga ...

Un enuig, un enuig és una cosa que un hom no vol pensar-hi, però ho vol; és, entre celles, una estranya nosa; ell ens fa fer ganyotes...

Potser creieu gens de fiar uns ulls que tant han estimat? La vella deu calma la set? Al llarg del freu calla la veu de l...

Quan dalt del cim trobes tantes roques, tarteres que es van esllavissant, és bo trobar paraules senzilles, plantes pion...

Amb el sol que és molt blanc  sobre el mar que és molt blau, amb uns núvols molt blancs  dalt del cel que és molt blau i rius que inútil...

Entre totes les colors de l'arc de Sant Martí m'agrada l'atzur. Peco' atzur és la color de la mar on va...