Aquesta pàgina ha de restar gairebé tota en blanc, en commemoració dels qui coneixem o estimem i que no podem nomenar, perquè,...

Escalfar-se les mans en una escletxa  del sol prop de les portes ogivals de la murada, veure el vol dels tords a l'altra banda del v...

Tots amunt i avall en una casa oberta, a vessar de portes, en compartiments que obren les portes, ens veig travessats per vents del nord...

Siena a l'hivern em fa retornar sempre a algun passeig per empedrats carrers i per terrats rogencs estenc les ales de ploma fina. ...

Em contemplo a l'espill de coure: la paraula del vent m'ha forjat un rostre nou. L'actitud amorosa venç tota duresa, poleix ...

La tarda s'enfila per la façana dels edificis i la llum s'impregna d'aquella barreja d'olors i d'espècies que fa d...

Quan somrius, de sobte, es produeix el gran misteri, s'obren, de bat a bat, els finestrals del temple de la plenitud, i és només ll...

Voldria mirar, mirar més fort, lligar aquests arbres, aquells arbres que fugen, el cel, les ones, més fort. Lligar-me amb la llum i le...

Impressió de Barcelona -De riu a riu, del mar fins a la serra, creixen fàbriques, temples i casals, com si encantada fes aquí la terra...

Tot és possible entre els meus llavis: Allò que potser no s'ha dit mai i allò que potser encara no sé dir, però que ja arbora volunta...

II He combatut la nit sencera amb l`àngel, i en el meu front cremaven en silenci tots els noms de la Terra. III Finestra oberta: ...

A l'amat he donades totes les claus; jo tinc totes les seves, i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons on entrar n...

Mai més aquest moment que ja esdevé record i pas de dansa. Tot és futur, potser, la gorga blava que ens xucla i expandeix. Xuclats ...

Roncant les cadenes desfan el captiu: l'àncora allibera el vaixell que viu. Sirenes a l'aire. D'altres responent. L'aig...

La línia recta i un fanal al fons d'un carrer buit de nit (descobert hui, de sobte després de tant de temps), vistos des del retrovi...

T'has tornat últimament medul·la òssia dels meus somnis. A través teu com una anemone de mar que s'obre. A través teu com un cant ...

Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava a...

Costa reconéixer-la: no té forma, però si apareix, ho dilata tot! Gràcia Jiménez. Quadern del vent .  2006

Mudes aigües del port petit del somni, sempre que us penso, cau la nit damunt. Éreu el reflex de la calma perenne. Els cors cansats de l...

Has restat oculta sota la pols de tants segles en terra germana mentre tos fills eren àvids de la teva Saviesa. A la Verge dels Bons ...

En aquest món enfeinat on tothom va atrafegat, entre el garbuix i les presses i l'esvalot de la gent, anaven un xic perduts els ...

                          A Anna Maria Dalí Cap mar t'atrau com aquest mar de sempre, espill de somnis dels teus ulls tan clars....

M'agrada aquesta forma d'estar a pler amagada sota les flassades. Escolt el silenci i et record. Tot records que em fan pessigo...

No parlarem de mars quan la nit ens aguaita. No parlarem de res. Només ens deixarem embolcallar per la llum que es desprén d'una llu...

Hi ha dues menes de poetes: els qui consideren la poesia  com una evasió de la vida pròpia i com un moment a part de la llur activitat mo...

Avui arriba l'home dels nassos ! Avui arriba l'home dels nassos! Apa, ja hi tornem: mentides a cabassos! Pensen que cada any...

Aquesta nit de foc només la casa aquieta pensaments com dolça onada i gronxa el temps fugint i ens dóna ombra, respir i jaç segur. T...

Si poguéssim guardar físicament a la memòria el que hem vist, un cop seques, aquestes vistes, esmicolades, polvoritzades, foren uns ...

Quan les paraules ballen vol dir que el món balla i quan el món balla vol dir tantes coses que només alguns poetes poden expressar. Per ai...

      «Copeo, copeo, copeo traïdor:                 roseta encarnada,                si t’he agraviada                jo et deman per...