Parlarem estrictament de flors quan el meu paisatge ho vulgui. Quan no ens calgui farcir d'unes paraules les altres. Llavors ens tra...

No tinc cap estimada ni cap casa, ni lloc no tinc on habitar. Rainer Maria Rilke Es fa fosc. Potser m'agrada aquesta s...

Escriure poesia és un ofici solitari i laboriós que vol aïllament en l'instant  de la creació i una receptivitat selectiva cap a les es...

Sento créixer la companyia en els meus poemes que tu escrius en llegir-los. Benet Rossell, Antoni Clapés.  Un sol pun...

La nit és freda, silenciosa i clara; tot dorm. La terra, el cel, reposen en un somni d'agonia, lo somni de l'hivern. Com al...

L'hivern són les paraules que em dius sense cap fulla. I el fred de no saber què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja, ...

Giren per dins dels nostres somnis, que són falsejaments de l'Altre, de correnties de la vida. Extraviats, som lliures. D...

S'obren les portes de la felicitat els núvols han baixat i el vaixell blanc navega a soles cap a una mar desconeguda el cel avui ...

Al pas de les meves mans entre porcellanes cristal·litzen flors rosades al teu ametller. És aviat i jo ja en xuclaria la mel, i tu simule...

Tanmateix, e s  divulguen els sentits per la galeria del plaer, i commouen i transgiren rastres. Em sorprèn, doncs, el miracle. ...

Al fons de la tassa la fressa dels dits en l'herba, fruita en saó, secret l'amor en la calanca, solatge de sols. Ramon Guil...

LECTORA A LA FINESTRA ... fixava la mirada, com un infant a una papallona groga que vol agafar, al preciós petit pany de paret. Així és ...

Dues paraules es reconeixen d'extrem a extrem del llenguatge, es fan signes, se somriuen com antics amants que es retrobessin enmi...

De matí en matinet, tot just la mar es llevava, sortia del llençol net per rentar-se bé la cara, i ara es voldrà pentinar; les siren...

Jo, quan escric, escric al moll de l'os que em vertebra, a la pell de l'ànima en gangrena, al cim més alt de la carena, ...

Un lloc petit, que no tinga mania de fer-se gran, que se'n veja el final: amb uns quants horts i la mar o muntanyes de respir ...

No esgobaràs el temps per molt que sotgin, dessota un clar de lluna, els vells indrets, on mai no tornaries a delir-te. No esgobaràs e...

Assentiré de grat, car sols se'm va donar d'almoina la riquesa d'un instant. Si podien, però, durar la llum parada, l...

Els poemes són els nostres fills, aquells fills privilegiats destinats a sobreviure'ns. És per aquesta raó que els hem d'allibera...

Aquest matí bevia cafè a la finestra quan un noi ha aturat la bicicleta i ha fet una fotografia als ànecs. Després, se n'ha anat. Pe...

    A mons pares Hi havia un cartell amb una selva de dibuix que es dibuixava. Hi havia el retruc de les gavines fent el niu rere...

A cinc pams del trespol, escoltar l'oracle modest que dictamina amb gravetat dos quarts de set en un angle de la sala, mentre el pare ...

Tot et convoca a l'enyor. Ella duia també la cinta malva que reconeixes en les notes del saxo. Antoni Vidal Ferrando. El batec...

Un xic de mel, i un llit entre els estels. I un xic de llavi. A miques, fem el trencaclosques de la innocència. Carles Vicens ...

Quan teníem riu no teníem ponts ara tenim ponts i no tenim riu. Encar hi ha qui diu que, entre pont i pont, és imperatiu ba...

Aquesta pàgina ha de restar gairebé tota en blanc, en commemoració dels qui coneixem o estimem i que no podem nomenar, perquè,...

Escalfar-se les mans en una escletxa  del sol prop de les portes ogivals de la murada, veure el vol dels tords a l'altra banda del v...

Tots amunt i avall en una casa oberta, a vessar de portes, en compartiments que obren les portes, ens veig travessats per vents del nord...

Siena a l'hivern em fa retornar sempre a algun passeig per empedrats carrers i per terrats rogencs estenc les ales de ploma fina. ...

Em contemplo a l'espill de coure: la paraula del vent m'ha forjat un rostre nou. L'actitud amorosa venç tota duresa, poleix ...