Recordes quan et deia: no pensis en la literatura com si fos una muntanya alta i inabastable? Doncs bé, aquest és el capítol adient ...

Com pues d'eriçó, sentíem l'afuada solitud de la nit. I, quan el déu solar escampa el do sagrat, a punta d'alba, ne...

Hi ha una dolça senyora a la finestra del primer pla envant a casa mia: m'aquirra amb la mà, jo vaig llestra i amb lo sol també mori...

Els llums s'han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora, agrupats en un únic crit, "...

  Teresa Grau Ros

El llenguatge té un deix particular. Certa influència de l'italià, però vàlid. Narració original i discreta, amb força encert en sit...

Si per atzar passeu per l'Empordà veureu tants verds que no els podreu comptar. El verd tremoladís, adolescent que es gronxa en els...

Viure autènticament i vertaderament l'amistat és un exercici relacional que requereix autonomia personal, llibertat, discerniment i...

Voldràs la rosa? I quina rosa? Cerco la flor en  el territori urgent del meu exili. Amb una gúbia d'arç arrenco pètals del linòleum de...

                III Indòmit a la regla i la mesura com poeta gegant de la Natura, el mar desplega sa radiant bellesa, ja plena de dol...

Absurd esforç confús escrit amb sang, caduc intent pedant d'olor de roses, distreta voluntat cortès de sales pròpies, tenaç anhel ven...

- Van serrar les potes del cavall, i l'estàtua es va separar del pedestal; quan la van carregar en un camió, el cos del general es va...

Torbido lago ove affuisce il cuore. Elio Filippo Accrocca Tu que tan fidelment on floriren les roses Del desig ara em regues els sau...

D'un llibre estès,el gest vermell de sang que esdevé flor, la rosa oferta que aculls com una mà que, generosa, es lliura. Sant ...

No em pintis més peixos al cel ni estels al mar. Mira, la transmutació és fàcil entre l'odi i l'amor, quan la teranyina es b...

Bressola la tramuntana oliveres ancestrals. Roca de pedra tallada la reina dalt la muntanya dibuixada sobre el blau. Mantellina de boi...

Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats han deixat lliure...

El meu poble és un tresor petitet, airós, alegre, Aiguafreda té per nom, fins el nom és una festa. Té rius i fonts d'aigua clara...

Així és l'amor com a passió de l'ànima . Plotí, Ennèades, III.5.1 Al límit del no-res, dins el somni en què som i en l'a...

El vent del nord m'ha deixat un cel clar i somnis rutilants com les estrelles, ni espurna de passat, cap esglai de futur. Hem signa...

La llum cau a cabassos de la cúpula de cristall més alta. Arbres, ocells, ulls, finestres clouen les parpelles encegades. Reverb...

Parlem de tu, però no pas amb pena.                                   M.Martí i Pol Parlem de tu, però no pas amb pena; impertorbable...

De la terra que s'obre, de la tija espiral que s'enlaira, de mans xopes de llum, d'uns ulls lents dins la nit d'una ...

Mai la simplicitat d'unes volves de pols, podran ombrejar la lluminositat que desprèn  un raig de sol. Ni una mirada maligna, ni...

És l'hora d'admirar, de reconèixer en públic i en privat els emprenedors casolans, de poble o de barri, que són un exemple de co...

Si pogués sentir altra vegada aquell amor incandescent, que trenca qualsevol miratge, i fa que tot torni a tenir el seu pristi encant...

Quantes vegades les preocupacions són com núvols de desenvolupament vertical! Quantes vegades es perd l'atracció entre càrregues ...

Tot poema bo és una mena d'utopia W.H. Auden A l'estat poemàtic, s'ha esvaït qualsevol opressió per la rebel·lió de l'...

Els llibres s'han d'haver llegit abans. L'important és la visió directa, la llibertat -intel·ligible fins on sigui possible- d...

Si vols que planti cara dóna'm claus i vint ralets d'independència plena; dóna'm permís que vetlli a les petites. Arriba...